lunes, 12 de noviembre de 2007

Davant del futur Pacte Nacional per a l’Immigració.

Set idees per passar des de la visió de la immigració com un problema a la d’una oportunitat per a Catalunya.

1 – Primera idea.

La immigració es percep com un problema, però al mateix temps l’economia catalana difícilment podria subsistir sense el treball dels immigrants en molts sectors productius.

Els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat i del centre d’Investigacions Sociològiques constaten que la immigració és un important problema per a Catalunya; però, per altra banda, Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’Estat en nombre de treballadors immigrants afiliats a la Seguretat Social. Durant molt de temps, hem estat parlant de la immigració com si fos una realitat o una situació que encara no estigués present, o molt poc desenvolupada, en el nostre territori. Aquest discurs ja no serveix. Catalunya té més d’un 11% de població immigrada, la major part de la qual és extracomunitària. Moltes empreses i molts sectors productius no podrien funcionar avui a Catalunya sense la presència dels immigrants.

2- Segona idea:
Catalunya ha d’avançar en la millora de la qualitat i la competitivitat de tot el seu teixit productiu, i per això necessita apostar per una política de mà d’obra que emfasitzi la formació i la qualificació del personal.

La immigració no es pot veure únicament com una forma de cobrir els buits de treball en activitats de baixa qualificació; ans al contrari, ha de servir per millorar el nivell de la qualificació professional de la població treballadora a Catalunya. Necessitem més professionals qualificats a la major part dels sectors productius i hem d’incorporar en el món laboral la població femenina. Tot això ho hem de fer des de l’aposta, clara i decidida, per l’entrada regular dels immigrants a Espanya i a la nostra comunitat autònoma, i per l’enfortiment dels serveis públics d’ocupació, amb la dotació econòmica adequada perquè puguin dur a terme polítiques de formació adreçades a tots els immigrants que desitgin accedir al mercat de treball.

3- Tercera idea:
Les normes que regulen el fenomen de la immigració no poden estar d’esquenes a la realitat social en la qual operen.

La legislació espanyola en matèria d’immigració, fins a l’aprovació del Reial Decret 2393/2004 de 30 de desembre, no ha pogut, o no ha sabut donar resposta a les necessitats del mercat de treball, i ha permès el creixement del nombre de ciutadans estrangers que treballaven en situació irregular. L’objectiu de la normativa legal ha de ser garantir l’entrada regular dels immigrants i possibilitar que puguin accedir a tots els llocs de treball disponibles, i la participació dels serveis autonòmics d’ocupació ha d’assolir un paper de primera magnitud.

4- Quarta idea:
Catalunya s’integra dins de l’Estat i el seu marc competencial ha d’articular-se, per una banda, amb les competències d’abast estatal, i per l’altra, amb les que assumeixin les administracions locals.

És del tot punt necessària la coordinació política i administrativa entre les diferents administracions, i encara és més important que cadascuna d’aquestes administracions disposi dels recursos apropiats per poder dur a terme, de forma eficaç i eficient, el seu treball. Per al desenvolupament de les polítiques d’immigració és necessària, també, la implicació de tots els agents socials que treballen en el dia a dia en aquest àmbit. La immigració no és solament una qüestió que afecti a la Generalitat, si no que és una responsabilitat de totes les administracions i de tots els agents socials.

5- Cinquena idea:
La immigració no afecta solament a una Comunitat Autònoma o a un Estat. És necessari, cada vegada més, pensar i actuar en termes europeus i internacionals.

La política d’immigració a Catalunya, i molt especialment la vinculada al món del treball, s’haurà de fer d’acord amb la política comunitària d’immigració i tenint en consideració, també, les normes, criteris i recomanacions dels organismes internacionals.

6 – Sisena idea:

La immigració planteja problemes però aporta riqueses. És cert que genera més despesa en alguns àmbits (sanitat, educació) però al mateix temps millora l’activitat productiva del país i pot esdevenir un mecanisme important per afavorir les polítiques de codesenvolupament amb els països d’origen.

El debat econòmic sobre la immigració no es pot plantejar, únicament, en termes dels costos que suposa, sinó que ha de prendre en consideració la riquesa que aporten els immigrants, tant per a la societat d’acollida com per al país d’origen. Però, per a què la tesi que s’acaba de defensar no sigui retòrica es necessiten polítiques laborals que garanteixin el compliment dels drets i deures laborals per part de tots els ocupadors i treballadors, i també polítiques de codesenvolupament amb les països d’on provenen la major part dels immigrants. Catalunya, aprofitant al màxim les seves competències, ha d’avançar en aquesta línia, i al mateix temps ha de contribuir per tal que la normativa estatal vagi en la mateixa direcció.

7- Setena idea:

Catalunya s’ha enfrontat al repte de la immigració amb instruments normatius que no li han permès, fins ara, explotar al màxim tota la riquesa i potencialitat d’aquesta. És el moment del desplegament efectiu de les noves competències estatutàries.

El nou Estatut d’Autonomia ha de permetre assolir més competències autonòmiques en matèria d’immigració. Catalunya ha de jugar un paper capdavanter, en el marc de les seves relacions amb l’Estat, sobre les decisions que s’adoptin pel que fa a les necessitats de mà d’obra i els països amb els que s’estableixin relacions preferents.

1 comentario:

Marc Arza dijo...

Immigració: 3 mentides/3 veritats

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/immigraci-3-mentides-3-veritats.html