domingo, 21 de octubre de 2007

Reflexions sobre el model social europeu.

El model social europeu es basa fonamentalment en una combinació de garantia de l’estabilitat en el treball i de protecció social davant els riscos que qualsevol persona pot patir al llarg de la seva vida laboral, com poden ser les situacions de desocupació o de malaltia. Podem dir que aquest model neix els anys 50 a l’Europa comunitària, tot i que les seves arrels es poden trobar en els sistemes de protecció social dissenyats per Lord Beveridge i el canceller alemany Bismark. És, certament, un model no estàtic i que necessita de permanent adaptació als canvis econòmics i socials.

Per això, i al meu parer, probablement la feblesa més important dels nostres mercats laborals en l’actualitat sigui la dificultat per incorporar plenament l’economia del coneixement i de la innovació a totes les activitats productives, tot i que no seria just oblidar que hem fet molts passos endavant en aquesta línia. A hores d’ara, és ben clar que no podem competir amb polítiques empresarials que es basin, principalment, en els baixos costos salarials, sinó que s’ha de prestar molta atenció, tant a la major qualitat dels productes com a una molt més gran implicació dels treballadors en el funcionament de la seva empresa. Tanmateix, no podem oblidar que els nostres mercats tenen dificultats per incorporar, d’una forma que sigui eficaç i fructífera per a tots, l’alt nombre d’immigrants que provenen d’altres Estats.

Quan es va aprovar l’estratègia sobre creixement i ocupació l’any 2000, ens trobàvem en una fase alcista del cicle econòmic i les perspectives, tant econòmics com socials, eren molt atractives per al proper futur.

En el quinquenni 2000-2005 s’han van produir canvis importants en les relacions econòmiques i socials a escala internacional que feien més difícil assolir els objectius previstos en aquella cimera, i és per això que la Comissió Europea plantejà la seva revisió l’any 2005. Europa, Espanya i Catalunya es troben en uns mercats econòmics i socials cada vegada més globalitzats i s’ha de saber actuar en aquests àmbits per poder preservar els eixos fonamentals del model social europeu. Espero i desitjo que el nou Tractat de la UE, aprovat aquesta setmana en la reunió de caps d’Estat i de govern a Lisboa, serveixi per enfortir aquest model.


Con ja he escrit en altres ocasions, hem de trobar el just equilibri entre la flexibilitat de demanen les empreses per competir en els mercats econòmics i la seguretat que demanen els treballadors davant dels canvis tan sobtats que s’estan produint, dia rere dia, en el món del treball. L’eix fonamental de les noves polítiques hauria de centrar-se, al meu parer, en la millora de les competències professionals de tots els treballadors, per tal que puguin tenir garantida l’estabilitat en el mercat de treball, sigui per compte aliè o per compte propi, i no únicament l’estabilitat en un lloc de treball. Certament, això requereix, també, una participació molt activa dels poders públics per garantir protecció econòmica i polítiques actives de mercat de treball a totes aquelles persones que les requereixen.

En efecte, els estudis fets sobre les noves realitats econòmiques i socials posen de relleu que les persones que s’incorporen al mercat de treball, així com bona part de les que ja hi són presents, canviaran moltes vegades de lloc de treball al llarg de la seva vida, i puc dir que aquesta afirmació la puc constatar personalment quan parlo amb la major part dels meus alumnes. D’aquí que moltes vegades dic que les reformes del mercat de treball és molt bo que posin l’accent en la contracció estable i la reducció de la contractació temporal, però que aquests canvis tindran poca eficàcia real si les persones no disposen de les competències i qualificacions que els permetin moure’s en uns mercats de treball cada vegada més canviants. Crec, a més, que aquesta perspectiva l’hem ja de plantejar des del món educatiu i és una tasca important de totes les persones que treballem en aquest àmbit.

Catalunya, i molts especialment alguns del seus territoris, ha estat capdavantera en les polítiques de concertació social, amb l’estreta participació dels agents socials i de les administracions, per trobar respostes no ja solament a les crisis empresarials sinó també als canvis que s’han succeït en els últims anys a les activitats productives. Hem d’apostar per una economia oberta i basada en el coneixement de les persones, on el capital més important sigui les seves actituds i aptituds per enfrontar-se als canvis, i això que acabo de dir afecta tant al món empresarial com al món assalariat. Però, atenció, en aquestes polítiques que es duguin a terme no haurem mai d’oblidar l’existència de col•lectius menys afavorits que necessiten especial protecció, i tampoc no haurem d’oblidar, com he dit abans, la nova realitat de la immigració a casa nostra, que és una realitat clarament perceptible en bona part dels centres de treball. Estic totalment convençut que Catalunya, els seus agents socials i l’administració autonòmica, té el capital humà i econòmic per assolir els objectius d’un major creixement de l’ocupació estable i de qualitat, que ha de ser l’objectiu fonamental de qualsevol política duta a terme pels poders públics.

No hay comentarios: