Presentación del Informe del CESB sobre el parque de la vivienda en la ciudad de Barcelona y la Región Metropolitana de Barcelona

Reproduzco en esta entrada del blog el texto, revisado, de mi intervención en el acto de presentación del Informe del CESB sobre el parque de la vivienda en la ciudad de Barcelona y la Región Metropolitana de Barcelona, que tuvo lugar el día 5 de mayo en el Pati Llimona.  

Adjunto con enlaces la versión en castellano, y a continuación, sin enlaces, la catalana, lengua con la que intervine en el acto.

“El Consejo Económicoy Social de Barcelona  , que me honro en presidir desde el pasado 19 de marzo, ha organizado la presentación del Informe encargado en su día sobre  el parque de la vivienda en la ciudad de Barcelona y la Región Metropolitana de Barcelona      , del que son autores los miembros de la consultora Daleph Sergi Alponte, Lluis Fernández (que será el encargado de su presentación) y Guillem Izquierdo.  

Cumple así el CESB con las funciones previstas en sus Estatutos  , entre las que se incluyen “elaborar estudios, dictámenes y propuestas de resoluciones sobre materias económicas y sociales a solicitud de los órganos de gobierno municipal o por propia iniciativa a propuesta de cualquier miembro del CESB”, y “analizar, promover debates y elaborar propuestas en cuestiones de ámbito socioeconómico de interés para la ciudad. Impulsar acciones orientadas a la mejora de la vida económica, social y ciudadana de Barcelona”.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Deseo destacar brevemente en esta presentación la importancia que tiene la vivienda, y más concretamente el acceso a la misma, para la ciudadanía, así como las propuestas más recientes en el ámbito político.

- En el avance provisional del barómetro del mes de abril del CIS, publicado el día 15,    , habiéndose llevado a cabo la encuesta entre los días 1 y 8 de dicho mes, las personas encuestadas consideran la vivienda el principal problema existente en la actualidad en España (13.8), y también ocupa la misma posición cuando se suman las tres respuestas posibles (28.8), bastante por delante de otros problemas mencionados.

Ahora bien, cuando se pregunta cuál es el principal problema que afecta a la persona encuestada, la vivienda desciende al segundo lugar (10.7), por detrás de la crisis económica y los problemas de índole económica (12.8), y pasa al tercero cuando se agrupan las tres respuestas posibles (19.8), por detrás de la crisis económica y la sanidad.    

- En el barómetrode opinión política 1/2025 del Centro de estudios de opinión, de la Generalitatde Cataluña   , publicado el 27 de marzo, el acceso a la vivienda es también el primer problema en Cataluña para la población encuestada (23 %), muy por delante de la inmigración y la insatisfacción por la política (10 %)  Baste ahora resaltar, para demostrar la importancia de este dato, que hace tres años la problemática del acceso a la vivienda se situaba en el séptimo lugar de las preocupaciones de la ciudadanía.

En el último barómetro, la primera preocupación es la de las y los votantes del PSC, Junts, ERC, Comuns Sumar y CUP, y es la primera preocupación para todas las franjas de edad de las personas encuestadas

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

No es de extrañar, por todo ello, que desde el CESB se haya prestado atención en los últimos años a temáticas directa o indirectamente relacionadas con la vivienda, y que ahora se añada un informe específicamente dedicado a ello. Recordemos que durante el mandato del anterior presidente del CESB, Sr. Francesc Castellana i Aregall, se elaboraron informes sobre la movilidad laboral en la RMB   y los retos yoportunidades socioeconómicas de la planificación urbana en la RMB 

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Es bien conocido ya el conjunto de medidas presentados por el Gobierno de España para abordar la crisis de la vivienda y fortalecer el derecho a una vivienda asequible  con tres objetivos prioritarios como son “más vivienda, mejor regulación y mayores ayudas”.

También es conocida la importancia que el gobierno de la Generalitat de Cataluña concede a la vivienda, plasmada en el Decreto Ley 2/2025, de 25 de febrer0, por el que se adoptan medidas urgentes en materia de vivienda y urbanismo, convalidado por el Parlament el 9 de abril y habiéndose acordado su tramitación como proyecto de ley

E igualmente debe mencionarse la importancia que tiene esta temática para el Parlament, como lo demuestra la Moción  aprobada en la sesión plenaria del 10 de abril, presentada por ERC y que incorporó enmiendas de Junts y del PSC, en la que se insta al gobierno autonómico a “a) Garantizar el derecho a la vivienda a la ciudadanía de Cataluña y, a fin de aumentar en 50.000 viviendas el parque público de alquiler asequible antes de finalizar el 2030, no renunciar a la cesión gratuita e inmediata del 80% de los inmuebles construidos y del 50% de los terrenos urbanizables que la Sociedad de Gestión de Activos Inmobiliarios Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb) tiene en Cataluña, con el objetivo de destinarlos al alquiler social”, y también que la Generalitat reclame al Gobierno español a que “Modifique la disposición adicional sexta de la Ley orgánica 2/2012, de 27 de abril, de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera, para permitir a los ayuntamientos, otras corporaciones locales y gobiernos con competencias en vivienda aprovechar sus superávits para ejercer los derechos de tanteo y retracto”. Será la Comisión de Territorio y Vivienda la competente para conocer del control de cumplimiento dedicha Moción 

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

La importancia de la temática del informe que presentamos hoy queda bien patente en dos documentos de especial interés que conviene mencionar:

- En primer lugar, la Declaración de la Federación de Municipios de Cataluña   , presentada el 28 abril por los alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, y de Mataró, David Bote  , para solicitar a la Unión Europea “que aborde de manera urgente y con perspectiva local el problema del acceso a la vivienda en los municipios”.

En esta Declaración se defiende con firmeza que se ha de situar la vivienda “como un bien común y no como un simple activo especulativo”, de tal manera que la vivienda digna, sostenible y asequible, “ha de ser una prioridad política de primer orden para garantizar la cohesión social y el derecho a una vida digna para toda la ciudadanía”, instando a la Comisión Europea, entre otras peticiones, a “exceptuar el gasto público en vivienda social y asequibles de titularidad pública de las reglas fiscales presentes en el Pacto de Estabilidad y Crecimiento de la Unión Europea”.

- En segundo término, y cabe resaltar aún más su importancia a escala europea, el Pleno del Comité Europeo de las Regiones debatirá y, previsiblemente aprobará (ya que en la Comisión de política territorial y presupuesto de la UE fue aprobado por mayoría), el Dictamen  sobre “El papel de las ciudades y regiones en el plan europeo de vivienda asequible”, del que ha sido ponente el alcalde de Barcelona Jaume Collboni.

En el citado documento se constata que es necesario insistir en “la urgencia de abordar la grave crisis de la vivienda que se registra en muchas ciudades de toda Europa”, señalando que “más del 10,6 % de los europeos que residen en ciudades se enfrentan a unos costes de vivienda excesivo”, enfatizando “la apremiante necesidad en toda Europa de proporcionar viviendas sociales y asequibles de calidad y una red de seguridad bien desarrollada para las personas que no tienen acceso al mercado inmobiliario, a fin de reforzar la confianza de la ciudadanía en el proyecto europeo” .

En la misma línea que la declaración de la FMC, se propone que “todas las inversiones públicas en viviendas asequibles se consideren fuera de balance, ya que son esenciales para el bienestar de la sociedad en el futuro y a largo plazo”.

Como manifestación política de indudable importancia, el Dictamen aboga por que la vivienda “se garantice como un derecho humano fundamental, con arreglo al principio 19 del pilar europeo de derechos sociales y el artículo 34 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea”, debiendo consistir el objetivo del plan europeo de vivienda asequible “en proporcionar viviendas dignas a precios asequibles para todos, a fin de prevenir y erradicar el sinhogarismo”, y llama a una participación muy activa de los entes locales y regionales, que “deben participar sistemáticamente en el desarrollo de los proyectos de vivienda financiados por la UE, de acuerdo con sus competencias” .

En fin, me permito destacar también que esta misma mañana los alcaldes de Barcelona, Jaume Collbini, París, Anne Hidalgo, y Roma, Roberto Gualtieri, comparecen ante los medios de comunicación en el marco de “Mayors for Housing”  , que tal como se indica en la nota de prensa  sobre dicha reunión es “la alianza de grandes ciudades europeas que reclaman una acción urgente en materia de vivienda y que impulsa Barcelona”

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

El informe que presentamos hoy, y que inmediatamente lo será por el Sr. Luis Fernández, es de indudable importancia en cuanto que tiene por finalidad, siendo bien consciente de las problemáticas que envuelven el acceso a la vivienda, presentar, tal como se expone en su introducción, “una imagen general de la situación del parque de vivienda de la RMB, así como de las persones residentes y como se relacionan con sus propias viviendas.

Un informe, en el que conocemos que dicho parque es de 2.257.435 viviendas, siendo el 85 % (1.994.550) viviendas principales, y el restante 15 % (339.150) son viviendas “no principales” siendo lógicamente la ciudad de Barcelona la que concentra la mayor parte de viviendas, más de 800.000 entre las públicas y las privadas.

Una realidad, la de la vivienda, que debe ir estrechamente unidad a los cambios demográficos, siendo bien significativo que en la ciudad de Barcelona haya un 31 % de viviendas en las que solo habita una persona, porcentaje que, aun cuando sigue siendo elevado, se rebaja al 23 % del total del parque fuera de esta ciudad.   

Como bien explicará a continuación el Sr. Fernández, la conclusión que cabe extraer del informe es que no hay soluciones mágicas ni fáciles para abordar el problema del acceso a la vivienda, y que las soluciones que se planteen, “deberán ser tan complejas como el problema que pretenden resolver. Nos encontramos, sin ningún tipo de duda, ante uno de los grandes problemas de la sociedad actual, y solucionarlo será el gran reto de una generación”.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

A continuación de la intervención del ponente, intervendrá el Comisionado de Vivienda del Ayuntamiento de Barcelona, Joan Ramon Riera, para dar paso a continuación a las intervenciones de las personas que representan a las organizaciones empresariales y sindicales que son miembros del CESB.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Consell Econòmic i Social de Barcelona, que m'honro a presidir des del passat 19 de març, ha organitzat la presentació de l'Informe encarregat al seu dia sobre el parc de l'habitatge a la ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana de Barcelona, del que són autors els membres de la consultora Daleph Sergi Alponte, Luis Fernández (que serà l'encarregat de la seva presentació avui) i Guillem Izquierdo.

Compleix així el CESB amb les funcions previstes als seus Estatuts, entre les quals s'inclouen “elaborar estudis, dictàmens i propostes de resolucions sobre matèries econòmiques i socials a qualsevol dels òrgans de govern municipal” "analitzar, promoure debats i elaborar propostes en qüestions d´àmbit socioeconòmic d´interès per a la ciutat. Impulsar accions orientades a la millora de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona".

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Desitjo destacar breument en aquesta presentació la importància que té l'habitatge, i més concretament l'accés a aquest, per a la ciutadania, així com les propostes més recents a l'àmbit polític.

- En l'avenç provisional del baròmetre del mes d'abril del CIS, publicat el dia 15,  havent-se dut a terme l'enquesta entre els dies 1 i 8, l’habitatge és el principal problema existent actualment a Espanya (13.8), i també ocupa la mateixa posició quan se sumen les tres respostes possibles (28.8), força per davant d'altres problemes esmentats.

Ara bé, quan es pregunta quin és el principal problema que afecta la persona enquestada, l'habitatge baixa al segon lloc (10.7), darrere de la crisi econòmica i els problemes d'índole econòmica (12.8), i passa al tercer quan s'agrupen les tres respostes possibles (19.8), darrere de la crisi econòmica i la sanitat.

- Al baròmetre d'opinió política 1/2025 del Centre d'estudis d'opinió, de la Generalitat de Catalunya, publicat el 27 de març, l'accés a l'habitatge és també el primer problema a Catalunya per a la població enquestada (23 %), molt per davant de la immigració i la insatisfacció per la política (10 %) . Només cal ressaltar, per demostrar la importància d'aquesta dada, que fa tres anys la problemàtica de l'accés a l'habitatge se situava al setè lloc de les preocupacions de la ciutadania.

A l'últim baròmetre, la primera preocupació és la de les i els votants del PSC, Junts, ERC, Comuns Sumar i CUP, i és la primera preocupació per a totes les franges d'edat de les persones enquestades

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

No és estrany, per tot això, que des del CESB s'hagi prestat atenció en els últims anys a temàtiques directament o indirectament relacionades amb l'habitatge, i que ara s'hi afegeixi un informe específicament dedicat. Recordem que durant el mandat de l'anterior president del CESB, Sr. Francesc Castellana i Aregall, es van elaborar informes sobre la mobilitat laboral a la RMB, i els reptes i oportunitats socioeconòmiques de la planificació urbana en la RMB  

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

És ben conegut ja el conjunt de mesures presentades pel Govern d'Espanya per abordar la crisi de l'habitatge i enfortir el dret a un habitatge assequible  amb tres objectius prioritaris com són “més habitatge, millor regulació i majors ajuts”.

També és coneguda la importància que el govern de la Generalitat de Catalunya concedeix a l'habitatge, plasmada al Decret Llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme, convalidat pel Parlament el 9 d'abril i se n'ha acordat la tramitació com a projecte de llei

I també cal esmentar la importància que té aquesta temàtica per al Parlament, com ho demostra la Moció aprovada a la sessió plenària del 10 d'abril, presentada per ERC i que va incorporar esmenes de Junts i del PSC, en què s'insta el govern autonòmic a “Garantir el dret a l’habitatge a la ciutadania de Catalunya i, a fi d’augmentar en 50.000 habitatges el parc públic de lloguer assequible abans d’acabar el 2030, no renunciar a la cessió gratuïta i immediata del 80% dels immobles construïts i del 50% dels terrenys urbanitzables que la Sociedad de Gestión de Activos Inmobiliarios Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb) té a Catalunya, amb l’objectiu de destinar-los al lloguer social”,  i també que la Generalitat reclami al Govern espanyol que “Modifiqui la disposició addicional sisena de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per a permetre als ajuntaments, altres corporacions locals i governs amb competències en habitatge aprofitar llurs superàvits per a exercir els drets de tanteig i retracte”. Serà la Comissió de Territori i Habitatge la competent per conèixer del control de compliment de la dita Moció

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

La importància de la temàtica de l'informe que presentem avui queda ben palesa en dos documents d'interès especial que cal esmentar:

- En primer lloc, la Declaració de la Federació de Municipis de Catalunya , presentada el 28 abril pels alcaldes de Barcelona, ​​Jaume Collboni, i de Mataró, David Bote,  ,  per sol·licitar a la Unió Europea "que abordi de manera urgent i amb perspectiva local el problema de l'accés a l'habitatge als municipis".

En aquesta Declaració es defensa amb fermesa que s'ha de situar l'habitatge “com un bé comú i no com un simple actiu especulatiu”, de tal manera que l'habitatge digne, sostenible i assequible, “ha de ser una prioritat política de primer ordre per garantir la cohesió social i el dret a una vida digna per a tota la ciutadania”, instant la Comissió Europea, entre altres peticions, a “exceptuar la despesa pública en habitatge social i assequibles de titularitat pública de les regles fiscals presents al Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea”.

- En segon terme, i cal ressaltar encara més la seva importància a escala europea, el Ple del Comitè Europeu de les Regions debatrà i, previsiblement aprovarà (ja que a la Comissió de política territorial i pressupost de la UE va ser aprovat per majoria), el Dictamen sobre “El paper de les ciutats i regions en el pla europeu d’habitatge assequible”, del que ha estat ponent, l'alcalde de Barcelona Jaume Collboni.

A l'esmentat document es constata que cal insistir en “la urgència d'abordar la greu crisi de l'habitatge que es registra a moltes ciutats de tot Europa”, assenyalant que “més del 10,6 % dels europeus que resideixen a ciutats s'enfronten a uns costos d'habitatge excessiu”, emfatitzant “l'apressant necessitat a tota Europa de proporcionar habitatges socials i assequibles de qualitat i una xarxa de seguretat ben desenvolupada per a les persones que no tenen accés al mercat immobiliari, a fi de reforçar la confiança de la ciutadania en el projecte europeu”

En la mateixa línia que la declaració de la FMC, es proposa que totes les inversions públiques en habitatges assequibles es considerin fora de balanç, ja que són essencials per al benestar de la societat en el futur i a llarg termini.

Com a manifestació política d'importància indubtable, el Dictamen advoca perquè l'habitatge “es garanteixi com un dret humà fonamental, d'acord amb el principi 19 del pilar europeu de drets socials i l'article 34 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”, havent de consistir l'objectiu del pla europeu d'habitatge assequible “a proporcionar habitatges dignes a preus assequibles per a tothom, a fi de prevenir i erradicar el sensellarisme”, i crida a una participació molt activa dels ens locals i regionals, que “han de participar sistemàticament en el desenvolupament dels projectes d'habitatge finançats per la UE, segons les seves competències”.

- En fi, em permeto destacar també que aquest mateix matí els alcaldes de Barcelona, ​​Jaume Collboni, París, Anne Hidalgo, i Roma, Roberto Gualtieri, compareixen davant els mitjans de comunicació en el marc de “Mayors for Housing”, que tal com s'indica a la nota de premsa sobre aquesta reunió és “l'aliança de grans ciutats europees que reclamen una acció urgent en matèria d’habitatge i que impulsa Barcelona”

 

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

L'informe que presentem avui, i que immediatament ho serà pel Sr. Luis Fernández, és d'indubtable importància en tant que té per finalitat, sent ben conscient de les problemàtiques que envolten l'accés a l'habitatge, presentar, tal com s'exposa a la seva introducció, “una imatge general de la situació del parc d'habitatge de la RMB, així com de les persones residents i com es relacionen amb els seus habitatges.

Un informe, en què coneixem que aquest parc és de 2.257.435 habitatges, sent el 85 % (1.994.550) habitatges principals, i el 15 % restant (339.150) són habitatges “no principals” sent lògicament la ciutat de Barcelona la que concentra la major part d'habitatges, més de 800.000

Una realitat, la de l'habitatge, que ha d'anar estretament unitat als canvis demogràfics, i és ben significatiu que a la ciutat de Barcelona hi hagi un 31 % d'habitatges on només habita una persona, percentatge que, tot i continuar sent elevat, es rebaixa al 23 % del total del parc fora d'aquesta ciutat.

Com bé explicarà a continuació el Sr. Fernández, la conclusió que cal extreure de l'informe és que no hi ha solucions màgiques ni fàcils per abordar el problema de l'accés a l'habitatge, i que les solucions que es plantegin, "haurien de ser tan complexes com el problema que pretenen resoldre. Ens trobem, sense cap mena de dubte, davant d'un dels grans problemes de la societat actual, i solucionar-ho serà el gran repte d'una generació”.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Tot seguit de la intervenció del ponent, intervindrà el Comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Joan Ramon Riera, per donar pas a continuació a les intervencions de les persones que representen les organitzacions empresarials i sindicals que són membres del CESB.