La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’agost

  

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial  ,  fetes públiques el dilluns 4 de setembre pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de juliol ha estat de 2.676.528, amb un descens de 18.712 persones sobre el mes anterior, a causa de la disminució de l’afiliació al règim general (18.739). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 425.153, i el del règim general és de 2.245.362.

 

Durant el mes d’agost el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 555.499 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 237.310.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 12,93 % del total de la població treballadora afiliada (20.706.500).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponents al mes d’agost, i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de juliol   ,  que han estat també publicades el dilluns 4 de setembre pel Ministeri  de Treball i Economia Social

 

Les dades més destacats són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 336.159 (12,43 % del total, 2.702.700). 110.135 de països UE i 226.024 de països no UE. S'ha produït una disminució mensual de 1.924 persones (l’augment total de la població ha estat de 24.826) i interanual de 20.617 (9,30 % del total, 221.540). En les dades del mes d’agost destaca l’augment en el sector de la construcció (2,20 %, sent l’atur de 31.981), i el  descens entre les persones del sector de l’agricultura (5,99 %, sent l’atur de 21.893).

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 63.571 (18,75 % del total, 338.872). 15.846 són de països UE i 47.725 de països no UE, amb un descens mensual de 10 persones (0,51 % del total, 1.924), i disminució interanual de 940 (4,49 % del total, 20.617). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (38.800), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.948, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 10.876.

 

 C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 257.536, amb un descens mensual de 47.419 i interanual de 7.632. 56.880 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 200.656 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 52.896, amb un descens mensual de 12.927, i interanual de 7.632. 8.844 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 44.052 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de juliol: 187.660, amb un augment interanual del 7.9 %. 75.889 aturats són de països UE i 111.771 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 10,54 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 14,36 si es tracta de la prestació contributiva, del 6,71 % en cas de subsidi, 11,46 % en la renda activa d'inserció, i 5,81 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de juliol amb les dels onze mesos anteriors s'observa una bona millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva i una pràctica estabilització entre els perceptors de subsidi i els  qui reben la renda activa d'inserció, alhora que torna a créixer la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 13.42 al 14.36 %, i el subsidi ha passat del 6.46 al 6.71 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (6.71 i 14.36 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,46% del total dels perceptors, amb un creixement del 0.2 % interanual. De les dades del mes de juliol cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 60,7 % dels estrangers de països UE i el 66,9 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 49,3 i 43,1 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de juliol, un total de 1.779.849, el 47 % reben prestacions contributives i el 536 % prestacions assistencials (43% subsidi, 6 RAI, y 5 personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 32,66 (28,69 i 32,81 % els mesos de juliol de 2021 i 2022 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 175.135.000, un 9,8 % de la despesa total (amb un augment del 16,7 % sobre l'any anterior).

 

El 65,7 % de la despesa total de prestacions (1.780.661 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 77,5 % en el cas dels aturats estrangers (72,9 i 76,0 % els mesos de juliol de 2021 i 2022, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,41), per davant de la de Barcelona (11,77 %), Almeria (7,93 %), València (7,53 %),  Huelva (6,11), Múrcia (5,81), Alacant (4,90 %), Màlaga (2,98 %), Castelló (2,47 %), i Tarragona (2,29 %).

 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (43.359, 23,11 %) ocupen la primera posició, per davant dels marroquins (39.111, 20,84 %), mentre que  els búlgars ocupen la tercera posició (9.148, 4,87 %), per davant dels italians (8.196, 4,37 %), i dels colombians (7.100, 3,78 %).