La nova Llei d'ocupació

 El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació. 

El 16 de febrer s'aprovava definitivament pel Ple del Congrés dels Diputats el Projecte de Llei d'Ocupació, que havia iniciat el seu camí parlamentari l'1 de juliol de 2022 amb la seva publicació al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats.

La norma és un avenç important en el desenvolupament d'un nou marc de política d'ocupació adequat a la realitat territorial i amb una cartera de serveis que, si s'ajusta als termes de la norma, pot i ha d'ajudar els demandants d'ocupació, així com a les persones a buscar una feina millor, a trobar-la, i que sigui, per utilitzar la terminologia de l'Organització Internacional del Treball, decent.

Hi ha un apropament i una vinculació més ampli amb la política d'ocupació de la Unió Europea. Inclou conceptes bàsics que anteriorment no estaven recollits a la llei de 2015. Defineix amb precisió, i amb preferència per la contractació indefinida, què s'ha d'entendre per col·locació adequada.

Desenvolupa molt més àmpliament quins són els objectius de la política d'ocupació, posant especial interès tant en les mesures preventives com reactives quan hi pugui haver problema de la pèrdua.

Garanteix entre els principis rectors el d'igualtat i no discriminació en l'accés als serveis d'ocupació, així com a altres programes relatius a la inserció, permanència i progressió al mercat de treball, i la difusió, en aplicació del principi de transparència, de les ofertes i demandes d'ocupació gestionades a través del sistema públic integrat d'informació dels serveis d'ocupació. A més, tots els principis generals també han d'informar totes les actuacions de les entitats col·laboradores dels serveis públics d'ocupació.

Cal emfasitzar el reforçament de la dimensió autonòmica i, especialment de la local, en les polítiques d'ocupació. Tant, perquè el text amplia la possibilitat de la primera de desenvolupar i dissenyar programes propis adaptats a les característiques territorials, com perquè s'emfatitza la dimensió local i es reconeix la singularitat institucional de les corporacions locals en la posada en marxa i el desenvolupament de les polítiques d'ocupació, que s'articularà a través del principi de cooperació i de convenis amb altres administracions

Pel que fa als serveis d'ocupació de les comunitats autònomes, tenen la possibilitat per a aquestes de desenvolupar la seva pròpia cartera complementària de serveis d'ocupació, així com també “la implantació i el desenvolupament dels seus propis programes d'ocupació i de foment de l'activitat econòmica en el seu àmbit territorial”. S'ajusta així de millor manera, a parer meu, la normativa amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre el repartiment competencial entre l'Estat i les autonomies en matèria d'ocupació, no obstant això, per descomptat, a la necessària coordinació de la política autonòmica amb l'europea (Orientacions específiques i Estratègia Europea d'Ocupació) i l'estatal (Estratègia Espanyola de Suport Actiu A l'Ocupació i el Pla anual del seu desenvolupament).

Es conceptua les polítiques actives d'ocupació com “el conjunt de serveis i programes d'orientació, intermediació, ocupació, formació a la feina i assessorament per a l'autoocupació i l'emprenedoria dirigides a impulsar la creació d'ocupació ia millorar les possibilitats de accés a una ocupació digna, per compte d'altri o propi, de les persones demandants dels serveis d'ocupació, al manteniment i la millora de la seva ocupabilitat i al foment de l'esperit empresarial i de l'economia social”, essent els seus objectius prioritaris, però no excloents d'altres que puguin assolir rellevància en cada moment, “Elevar l'ocupabilitat de les persones demandants dels serveis d'ocupació, reduir les bretxes de gènere, i aconseguir l'ajust simultani entre oferta i demanda d'ocupació, a través d'una fluïdesa més gran de la informació i d'uns serveis d'ocupació eficaços i eficients”, amb una destacada i obligada menció dels requeriments dels mercats de treball locals.

Les polítiques d'ocupació han de respondre a les necessitats de les persones treballadores, tant de les que estan ocupades com de les aturades i de les que, encara que inactives, vulguin incorporar-se al món laboral, i per descomptat també de les empreses que cada cop més demanen polítiques de formació que preparin, tant el personal com el que pot contractar, adequades als canvis operats en les seves activitats, amb la necessitat de disposar de personal més i millor format.

La nova Llei, reitero, obre amplis camins perquè això sigui possible, i el desenvolupament de la cartera de serveis, acompanyat d'un convenient i necessari suport econòmic, al mateix temps que amb una estreta relació i cooperació de totes les administracions públiques i entitats del sector privat que operen en aquest terreny, hi haurà de contribuir.

Sense oblidar, per descomptat, que una Llei d'Ocupació és útil si va acompanyada de reformes a la normativa laboral que garanteixi una major estabilitat a l'ocupació i que aquesta sigui de qualitat, camí per on avança la reforma laboral duta a terme pel Reial Decret llei 32/2021 de 28 de desembre, després de poc més d'un any de la seva entrada en vigor.

Haurem d'estar atents, doncs, a com s'aplica la norma i com aconsegueix els resultats desitjats, havent de posar totes les parts interessades el seu afany a assolir l'objectiu. Aquest, és clar, és el meu desig.