La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de setembre

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social fetes públiques el dimarts 4 d’octubre pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents: 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de setembre ha estat de 2.456.019, amb un increment de 18.528 persones sobre el mes anterior, a causa de l’augment de l’afiliació al règim general (16.339). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 401.815, i el del règim general és de 2.048.658.

Durant el mes de setembre el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 649.176 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 215.244. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes de setembre de 2021 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral durant bona part de l’any 2020 i la progressiva recuperació de l’activitat econòmica.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 12,17 % del total de la població treballadora afiliada (20.180.287).

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponents al mes de setembre de 2022 i de les prestacions per desocupació corresponents al mes d’agost    que han estat també publicades el dimarts 4 d’octubre pel Ministeri  de Treball i Economia Social 

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 365.744 (12,43 % del total, 2.941.919). 121.140 són de països UE i 244.604 de països no UE. S'ha produït un augment mensual de 8.968 persones (50,72  % del total 17.679) i un descens interanual de 51.730 (16,38 % del total, 315.803). En les dades del mes de setembre destaca el creixement en el sector dels serveis (4,50 %, sent l’atur de 220.802), i el descens en el de l’agricultura (8,15 %, sent l’atur de 31.925). 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 68.307 (19,27 % del total, 354.318). 16.043 són de països UE i 52.264 de països no UE, amb un augment mensual de 3.796 persones (42,32 % del total, 8.968), i una disminució interanual de 3.797 (7,34 % del total, 51.730). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (41.711), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.295, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 10.761.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 351.266, amb un creixement mensual de 78.719 i disminució interanual de 24.505. 94.296 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 256.970 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 67.540, amb un augment mensual de 7.012, i un creixement interanual de 502. 13.033 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 54.507 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes d’agost : 176.863, amb una disminució interanual del 19,4 %. 75.550 aturats són de països UE i 101.313 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 9,85 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 13,31 % si es tracta de la prestació contributiva, del 6,40 % en cas de subsidi, 11,31 % en la renda activa d'inserció, i 4,44 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades d’agost amb les dels onze mesos anteriors s'observa un descens de la població acollida a la prestació contributiva i també, superior, dels perceptors de subsidi,  així com també dels qui reben la renda activa d'inserció i de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,74 al 13,31 % (una disminució del 9,8 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 7,48 al 6,40 % (- 14,4 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (6,40 i 13,31%, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,31 % del total dels perceptors, amb una disminució del 9,5 % interanual. De les dades del mes d’agost cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 61,4 % dels estrangers de països UE i el 65,9 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 38,6 i 34,1 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’agost, un total de 1.796.339, el 47 % reben prestacions contributives i el 53 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 33,45 (35,35 i 30,69 % els mesos d’agost de 2020 i 2021 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 161.646.000 euros, un 9,2 % de la despesa total (amb una disminució del 7,1 % sobre l'any anterior).

El 66,8 % de la despesa total de prestacions (1.763.367 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 77,7 % en el cas dels aturats estrangers (84,0 i 74,5 % els mesos d’agost de 2020 i 2021, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,77), per davant de la de Barcelona (11,24 %), València (7,55 %), Huelva (6,79 %), Almeria (6,76 %), (Múrcia (6,16), Alacant (5,16 %), Málaga (3,02 %), Castelló (2,49 %), i Saragossa (2,35).  

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (43.787, 24,76 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (35.233, 19,92 %), mentre que  els búlgars ocupen la tercera posició  (9.642, 5,45 %), per davant dels italians (7.356, 4,16 %), i dels colombians (5.694, 3,22 %).