El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts, 22 d’agost,
les dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponents al mesde juliol.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juliol hi ha un total
de 1.870.397 afiliats, dels quals 786.688 són de països UE (416.656 homes i 370.032
dones), i 1.083.709 són de països no UE (623.768 homes i 459.941 dones). És a dir, s’ha produït un increment
anual del 7,06 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de juliol de
2016 era de 1.747.114. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un
augment de 123.283 persones.
Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut
5.810 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la
llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement de 583, i en sèrie interanual
hem passat dels 277.581 del mes de juliol de 2016 als actuals 298.184.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes de juny
és la següent: el 83,78 % pertanyen al general (amb la inclusió dels
treballadors agraris i de la llar familiar), el 15,94 % al d’autònoms, el 0,27
% al del mar, i el 0.01 % al del carbó.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (202.909
i 125.300, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (52.536 i
34.807), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (66.747 i 54.283).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (37.786), seguida
de la boliviana (17.983) i paraguaiana (17.244).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de
juny, Catalunya és la primera en nombre
total d’afiliats (465.415, 24,90 %), seguida de Madrid (366.796, 19,60 %),
Andalusia (199.903, 10,70 %) i la Comunitat Valenciana (194.252, 10,40 %). A
Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 41.669, un 9,83 %. Fa unany, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (423.746, 24,25 %), seguida de Madrid
(348.282, 19,93 %), Andalusia (189.802, 10,86 %) i la Comunitat Valenciana
(181.152, 10,372 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 12,45 i 11,79 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 320.945 persones
(20,48 %), de les quals 193.901 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 194.804 treballadors, un 12,44 %, dels quals 118.470
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 132.524 treballadors, un 8,46 % del total,
dels quals 78.694 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el
quart lloc, amb 103.370 afiliats (6,60 %), dels quals 55.338 són de països no
UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 102.080
persones, un 6,51 %, dels quals 58.725 són de països no UE (sent important
destacar el creixement d’un 16,82 % en sèrie interanual). En el règim especial
de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i
reparació de vehicles de motor i bicicletes (88.743, 29,76 %), del sector de
l’hostaleria (56.611, 18,99 % %), i del sector de la construcció (34.301, 11,50
% del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 22.849,
i amb un creixement de l’afiliació del 9,32 % en sèrie interanual). Fa un any,
i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 12,65 i 13,40 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 297.252
persones (20,30 %), de les quals 178.578 eren de països no UE, i que ocupava la
primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor
i bicicletes, que ocupava a 183.506 treballadors, un 12,53 %, dels quals 11.969
eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats
administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 115.774 treballadors, un
7,91 % del total, dels quals 6.557 eren de països no UE; la industria
manufacturera ocupava el quart lloc, amb 94.493 afiliats (6,45 %), dels quals
50.209 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el
cinquè lloc i ocupava a 87.385 persones, un 5,97 %, dels quals 48.127 eren de
països no UE (sent important destacar el creixement d’un 10,21 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(85.345, 30,75 %), del sector de l’hostaleria (52.926, 19,07 %), i del sector
de la construcció (31.377, 11,30 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 21.128, i amb un creixement de l’afiliació del 6,05 %
en sèrie interanual).
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (329.975), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 225.351 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 103.022,
quedant els xinesos en la quarta posició, amb 99.912, per davant dels
equatorians amb 72.358, dels britànics amb 61.806, dels colombians amb 58.619, dels
búlgars amb 58.505, dels bolivians amb 51.276, i dels portuguesos amb 47.549.
Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (312.132), i
els marroquins es situaven en la segona posició amb 204.915 treballadors. Els
xinesos ocupaven la tercera posició, amb 96.063, quedant els italians en la
quarta posició, 89.458, per davant dels equatorians amb 71.662, dels britànics
amb 58.686, dels búlgars amb 55.789, dels colombians amb 55.427, dels bolivians
amb 53.648, i dels portuguesos amb 44.197
3. La mitja del mes de juliol d’afiliats estrangers a Catalunya és de 465.415,
dels quals 153.230 són de països UE i 312.184 de països no UE.
Per règims, el 85,02 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,78 % en
el d’autònoms, i el 0,20 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (46.953, 35.809 i 25.792,
respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms
(13.869, 5.759 i 5.486) i dels marroquins i romanesos en l’agrari (6.075 i 4.980).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (6.018), seguida de la població
hondurenya (4.537) i marroquina (2.578).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 5,83 i 8,66 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 77.090 (19,48 %), dels quals 55.884 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 60.276 afiliats (15,23 %), dels quals 40.402 són de països no
UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars,
amb 45.161 afiliats (11,41 %), dels quals 30.278 son de països no UE, i el
quart per a la indústria manufacturera, amb 34.286 (8,67 %), dels quals 21.907
són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la
construcció, amb 24.565 (6,21 %), dels quals 19.660 són de països no UE. En el
règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.505, 25,44 % del
total), de l’hostaleria (14.108, 20,50 %) i de la construcció (5.852, 8,50 %).
Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del
personal al servei de la llar familiar suposaven el 5,74 i 10,11 % del total de
l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb
70.779 (19,68 %), dels quals 51.274 eren de països no UE, i el segon al comerç
i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 55.451 afiliats (15,42
%), dels quals 37.467 eren de països no
UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis
auxiliars, amb 38.419 afiliats (10,68 %), dels quals 25.219 eren de països no
UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 31.531 (8,77 %), dels
quals 20.091 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el
sector de la construcció, amb 20.441 (5,68 %), dels quals 15.931 eren de països
no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància
dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.702,
26,42 % del total), de l’hostaleria (12.403, 20,43 %) i de la construcció
(5.301, 8,39 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (60.439), seguits
dels romanesos (49.190), i els italians ocupen la tercera posició (31.469). A
continuació trobem els xinesos (27.808), els pakistanesos (19.442), els francesos
(18.096), els bolivians (16.560), els equatorians (13.786), els colombians (12.114),
els senegalesos (11.577), i els anglesos
(8.950), Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (53.088),
seguits dels romanesos (45.579), i els xinesos ocupaven la tercera posició
(26.585). A continuació trobàvem els italians (26.879), els pakistanesos
(17.727), els bolivians (16.429), els francesos (16.428), els equatorians
(13.271), els colombians (10.997), i els britànics (8.239), i el senegalesos
(9.806).
No hay comentarios:
Publicar un comentario