I la llei estatal de participació institucional dels agents socials?

El Diari de Girona em publica avui dilluns l'article que reprodueixo a continuació.



El Butlletí Oficial de les Illes Balears va publicar el passat dia 31 la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la Comunitat Autònoma balear. Amb aquesta llei, l'autonomia balear se suma a altres Comunitats que disposen també d'una llei de participació institucional, com per exemple Extremadura, Madrid, Galícia i Extremadura, sense oblidar que en altres autonomies no existeix formalment una llei però sí una variada regulació que permet l'esmentada participació institucional. A Catalunya hi va haver un intent per part del primer govern tripartit, que va elaborar un avantprojecte de llei que fins i tot va ser informat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, però que no va passar d'aquest tràmit per l'oposició manifesta d'una organització sindical més representativa.

En l'àmbit estatal no hi ha previsió de pròxima aprovació d'un projecte de llei en aquesta direcció, i ha quedat, des de fa molt temps, guardada en un calaix (o un ordinador) la proposta del PSOE en el seu llunyà programa electoral de 2004, en què es trobava una expressa referència la presentació d'"una Llei bàsica de participació institucional que aglutini la normativa dispersa, que aprofundeixi en el reconeixement del dret a la participació de les organitzacions socials i que elevi el rang d'algunes disposicions reglamentàries perquè s'atribueixin majors competències als agents socials i en particular als sindicats".

Però, encara que ara "no toqui", i sembla que està fora de tota agenda legislativa per als pròxims mesos, crec que el govern que sorgeixi de les pròximes eleccions generals hauria d'incorporar una proposta de presentació d'un projecte de participació institucional durant la legislatura, l'estructura i contingut de la qual lògicament serien molt semblants, amb la diferència obligada de l'àmbit territorial, a les lleis autonòmiques que ja s'han dictat sobre aquesta matèria.

En l'exposició de motius de la norma hauria de fer-se referència a la Constitució, en concret als articles 7, 9.2 i 129, i de l'àmbit internacional menció obligada seria la del Conveni número 150 de l'Organització Internacional del Treball, l'article 5 del qual disposa que tot membre que ho hagi ratificat (i Espanya ho va fer al 1982) ha d'establir procediments apropiats a les condicions nacionals per garantir, dins del sistema d'administració del treball, la consulta, cooperació i la negociació entre les autoritats públiques i les organitzacions més representatives d'empresaris i treballadors. Del marc normatiu legal, i tal com han fet les lleis autonòmiques, la referència obligada seria als articles 6.2 i 7.1 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i a la disposició addicional sisena de la Llei de l'Estatut dels treballadors, que regulen els criteris per obtenir la major representativitat per part de les organitzacions sindicals i empresarials respectivament.

Sens dubte, en aquesta exposició no hauria de faltar la menció a la doctrina del Tribunal Constitucional quant a la conceptuació del dret de participació institucional com a part integrant del contingut addicional del dret de llibertat sindical, que pot atribuir-se a unes organitzacions i no a altres si el criteri utilitzat per a això respon a raons objectives i no arbitràries. N'hi ha prou amb recordar ara diverses sentències, ja llunyanes en el temps però que sens dubte han marcat la doctrina del TC sobre la qüestió ara abordada: 53/1982 de 22 de juliol, 20/1985 de 14 de febrer (acceptació de la diferència de tracte entre organitzacions sindicals sempre que la desigualtat estigui proveïda d'una justificació objectiva i raonable), 98/1985 de 29 de juliol (reconeixement de la conformitat al text constitucional de la noció de sindicat més representatiu i de l'atribució de determinades prerrogatives de les quals no disposaran les restants organitzacions sindicals), i 57/1989 de 16 de març (reconeixement de la conformitat a la Constitució dels criteris legals establerts per reconèixer el dret a la participació institucional a determinades organitzacions empresarials pel que fa a la seva representativitat i no a altres).

Un primer títol, dedicat a les disposicions generals, hauria de regular l'objecte de la llei, els criteris de representativitat, l'àmbit d'aplicació, el contingut de la participació, la forma del seu exercici, i els drets i deures dels subjectes participants. La participació hauria de donar-se en l'Administració General de l'Estat i en entitats i organismes públics d'àmbit estatal que tinguin atribuïdes competències en materials laborals, socials i socioeconòmiques que afectin als interessos econòmics i socials de treballadors i empresaris. La presència dels agents socials ha de donar-se en els òrgans de direcció, consells o òrgans similars de participació, consultius o d'assessorament, i en totes les taules de diàleg social o fòrums específics de negociació o concertació socioeconòmica.

El títol II versaria sobre el finançament i l'avaluació de la participació. Hauria de concretar-se que anualment es fixarà una partida pressupostària a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat en concepte de finançament de les despeses derivades de la participació, com a subvenció nominativa sotmesa als corresponents controls administratius, i la forma com es portarà a terme l'avaluació de la participació institucional, avaluació de la qual podrien derivar-se propostes dirigides a les autoritats públiques per a la millora o modificació d'aquesta. La quantia econòmica assignada hauria d'incloure totes les despeses derivades de les activitats de participació institucional, alguna cosa que fins al present no es produeix i que pot dificultar el coneixement exacte de les quantitats econòmiques sortides dels pressupostos públics que perceben les organitzacions sindicals i empresarials més representatives per raó de la seva participació institucional.

Com s'ha fet en diverses normes autonòmiques, hauria d'atorgar-se un termini prudencial per a l'adaptació del marc normatiu vigent a l'entrada en vigor de la nova llei als seus requeriments, així com el tràmit d'audiència als agents socials més representatius abans de procedir a les necessàries modificacions normatives.

No s'esgoten, sens dubte, les propostes per a una norma d'àmbit estatal, però crec que la meva aportació recull els aspectes més importants d'una hipotètica futura llei. Ara, cal esperar les propostes electorals d'aquí a uns mesos (suposo, llevat que s'avancin les eleccions).