lunes, 28 de marzo de 2011

L´economia social ja té llei

El Diari de Girona em publica avui, dilluns 28 de març, l'article que reprodueixo a continuació.

El ple del Congrés dels Diputats va aprovar el passat dia 16 la llei d'economia social, amb acord entre tots els grups parlamentaris sobre el seu contingut, i ja és rar un debat en el qual es mostri tant grau de coincidència. La satisfacció era també clarament perceptible en la "foto de família" dels representants dels diferents grups parlamentaris i de les entitats d'economia social que van assistir el dia 16 al Ple.

La nova llei, que entrarà en vigor transcorregut 1 mes de la seva publicació, s'ubica en el marc de l'article 149.1 13a de la Constitució, com legislació bàsica dictada per l'Estat per fer ús de les seves competències en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica. Cal destacar que es tracta d'una norma marc, és a dir que afectarà a totes les entitats de l'economia social però que alhora permet respectar la normativa específica aplicable a cadascuna d'elles, de tal manera que el text té segons la meva opinió una especial rellevància política, quant al reconeixement institucional que s'efectua de l'esmentada modalitat econòmica i de les entitats que formen part de la mateixa, i alguna cosa menys quant a continguts concrets que siguin d'aplicació directament a totes i cadascuna d'elles. Coincideixo per això amb la tesis exposada en el preàmbul de la norma, quant que el seu objectiu bàsic és la configuració d'un marc jurídic que "suposi el reconeixement i millor visibilitat de l'economia social, atorgant-li una major seguretat jurídica per mitjà de les actuacions de definició de l'economia social, establint els principis que han de contemplar les diferents entitats que la formen".
La norma, tal com disposa l'article 1, fixa un marc jurídic comú per a totes les entitats, i permet també engegar mesures de foment a favor seu, "en consideració als fins i principis que els són propis". Atesa l'existència de competències autonòmiques en la matèria, la llei és d'aplicació, òbviament, a totes les entitats que actuïn dins de l'Estat, aplicació que es portarà a terme sense perjudici de les competències autonòmiques referenciades. L'economia social se situa en l'àmbit privat i es porta a terme per entitats que persegueixen l'interès col•lectiu dels seus integrants, l'interès general econòmic, o tots dos, sempre que actuïn d'acord amb els principis orientadors enunciats a l'article 4 i dels quals m'interessa destacar els de la inserció de persones en risc d'exclusió social i la generació d'ocupació estable i de qualitat. Però, certament, la llista és més àmplia i convé recordar-la: priàcia de les persones i del fi social sobre el capital; aplicació dels resultats obtinguts de l'activitat econòmica "principalment en funció del treball aportat i servei o activitat realitzada per les sòcies i socis, o pels seus membres, i en el seu cas al fi social objecte de l'entitat"; promoció de la solidaritat interna i amb la societat; i últim, i no menys important ni de bon tros, la independència respecte als poders públics.
Em sento ben reflectit a l'article 5, que concreta quines entitats formen part de l'economia social i quins poden arribar a formar-ne part. I dic que em trobo ben reflectit perquè en la meva activitat investigadora he parat atenció a diverses d'elles en publicacions efectuades des de fa molts anys, tal com seria el casos de les cooperatives, les societats laborals i les mutualitats, i més recentment de les empreses d'inserció i els centres especials d'ocupació. També formaran part les fundacions i associacions que portin a terme activitat econòmica, les confraries de pescadors, les societats agràries de transformació, les entitats singulars com l'ONCE i altres entitats que compleixin amb els principis abans enumerats, que realitzin activitat econòmica, "i que siguin incloses en el catàleg d'activitats establert a l'article 6 d'aquesta Llei". L'esmentat catàleg serà elaborat, i mantingut, pel Ministeri de Treball i Integració, en coordinació amb les Comunitats Autònomes, i tindrà caràcter públic.

Respecte a les regles sobre organització i representació de les entitats d'economia social, la norma reconeix el seu dret a constituir associacions per a la defensa dels seus interessos i agrupar-se dintre seu, d'acord amb allò disposat a la Llei Orgànica 1/2002 de 22 de març, reguladora del dret d'associació. La norma també concreta com ha de mesurar-se la representativitat de les confederacions intersectorials d'àmbit estatal, remetent per a un major detall de les regles genèricament enunciades a l'article 7 al desenvolupament reglamentari. Noti's la importància de l'adquisició de la condició de representativitat ja que això permetrà la presència en òrgans de participació institucional de l'Administració General de l'Estat que afectin als interessos econòmics i socials, i a exercir tasques de representació, en el mateix àmbit estatal, quan guardin relació amb la seva pròpia naturalesa o activitat.

En fi, sobre el foment i difusió de l'economia social, i sempre dins del respecte a les competències d'altres departaments que no siguin el Ministeri de Treball i Immigració, i de les pròpies de les autonomies i per tant amb potenciació dels mecanismes de col•laboració i cooperació amb aquestes per potenciar la labor de foment, es reconeix aquesta tasca com d'interès general i a aquest efecte s'adoptaran les mesures oportunes que possibilitin que l'economia social tingui una major presència en la vida econòmica i social, de les quals desig expressament destacar la relació de les seves entitats amb les polítiques actives d'ocupació. De tal manera, aquestes assumeixen un paper rellevant, en especial, i es tracta d'una novetat significativa introduïda durant la tramitació del Senat, "a favor dels sectors més afectats per la desocupació, dones, joves i aturats de llarga durada", molt relacionat certament amb la creació d'un entorn que fomenti el desenvolupament de les iniciatives econòmiques i socials en el marc de l'economia social.

Finalment, l'existència d'un òrgan assessor i consultiu per a les activitats relacionades amb la nova norma es concreta en el Consell per al foment de l'economia social, òrgan que es configura com de col•laboració, coordinació i interlocució, integrat per representants de les administracions públiques, de les confederacions intersectorials i sectorials que compleixin els requisits de representativitat, d'organitzacions sindicals més representatives, i de cinc persones de reconegut prestigi en la matèria.