PRODI i requalificació professional.

El Diari de Girona publicà ahir dilluns el meu article que reprodueixo a continuació.

El Govern espanyol va aprovar divendres passat un Reial Decret-Llei regulador d'un pla de xoc per a l'ocupabilitat, que inclou un programa de requalificació professional per a desocupats que hagin esgotat la prestació per desocupació i que troba el seu origen a l'Acord Econòmic i Social subscrit el 2 de febrer pel Govern i els agents socials. El programa serà de caràcter nacional (corrent el seu finançament a càrrec dels pressupostos estatals) i inclourà de manera conjunta mesures de política activa d'ocupació i ajudes econòmiques d'acompanyament. En el text es disposa que seran beneficiàries del nou programa les persones que esgotin la seva protecció per desocupació a partir del 16 de febrer del 2011 "i no compleixin els requisits d'accés a la Renda Activa d'Inserció".

Tant la norma com l'acord reconeixen el dret de les persones que puguin participar en el nou programa a "realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d'inserció, que tingui en compte el diagnòstic sobre la seva ocupabilitat, així com les mesures de política activa d'ocupació dirigides a millorar-la; participar en mesures de política activa d'ocupació encaminades a la requalificació i/o reinserció professional necessàries perquè aquestes persones puguin incorporar-se a nous llocs de treball, especialment en sectors emergents i amb més gran potencial de creixement; rebre una ajuda econòmica d'acompanyament del 75% de l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples, fins a un màxim de 6 mesos, quan la persona beneficiària no tingui rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional". Com es pot comprovar, la quan?tia de la prestació serà lleugerament inferior a la del PRODI (80% de l'IPREM). Per a 2011 la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat ha fixat la seva la quantia de l'IPREM en 532,51 euros mensuals, idèntica a la de l'any 2010.
Atès que hi ha dues administracions públiques implicades en el programa, aquella responsable del pagament de l'ajuda econòmica (estatal) i la que assumeix l'obligació d'engegar les mesures formatives i de recerca d'ocupació de les persones que puguin acollir-se a aquell (autonòmica), totes dues han d'establir "els mecanismes necessaris per a la coordinació i intercanvi d'informació". Les Comunitats Autònomes destinaran el nombre d'orientadors i promotors d'ocupació necessari per a l'atenció individualitzada de les persones beneficiàries, i programaran les accions de requalificació i reinserció professional que assegurin el seu accés i participació en aquestes accions", i seguiran sent les que decidiran, en el seu àmbit competencial, quines mesures adoptar per possibilitar l'èxit del nou programa quant a la realització d'accions formatives i de recerca d'ocupació pel subjecte desocupat, doncs no s'oblidi que per molt que un acord entre el govern estatal i els agents socials marqui les línies d'actuació en aquest camp, ha de ser la normativa, estatal i autonòmica i cadascuna d'ella amb estricte respecte als àmbits competencials estatals i autonòmics, la que fixi i concreti de quina forma s'arbitren les mesures adequades d'acompanyament dels subjectes desocupats.
Finalment, queda clar en l'ASE que el programa és de caràcter temporal i extraordinari, ja que es fixa la seva durada en sis mesos (igual, per cert, que la inicial del Programa extraordinari de protecció per desocupació i inserció PRODI, encara que posteriorment, com va haver-hi dues pròrrogues), si bé sembla que es vol deixar la porta oberta a una possible pròrroga, ja que no cap entendre d'una altra manera l'afirmació que abans que conclogui la durada inicial prevista "es procedirà a una avaluació de la seva aplicació".
El RDL, que desenvolupa fidelment el contingut de l'ASE, disposa que podran acollir-se al nou programa les persones desocupades que a partir del pròxim 16 de febrer hagin esgotat la prestació per desocupació de nivell contributiu i no tinguin dret a qualsevol dels subsidis per desocupació establerts a la llei, o bé hagin esgotat algun d'aquests subsidis, incloses les seves pròrrogues. Igualment, haurà de quedar clar que no podran accedir ni a la prestació econòmica ni a les mesures d'acompanyament els qui ja s'hagin beneficiat del programa anterior (PRODI), o bé que hagin esgotat, o que tinguin dret a sol•licitar-la, la Renda Activa d'Inserció, la renda agrària o el subsidi per desocupació per als treballadors eventuals del REASS.

La norma reprodueix el text de l'acord sobre els drets de les persones beneficiàries a realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat d'inserció, participar en mesures de política activa d'ocupació i que potenciïn la seva reincorporació al mercat laboral, tal com resa l'ASE, en sectors emergents i amb més gran potencial de creixement, i a la percepció de l'ajuda econòmica, fixada en el 75 % de l'IPREM mensual. La norma s'ajusta als termes de l'anterior regulació del PRODI i a allò disposat a la Llei General de la Seguretat Social, i no hi ha cap raó jurídica perquè s'apartés de l'esmentat marc normatiu, i concreta que el subjecte tindran dret a la percepció econòmica suposat d'estar mancat de rendes superiors en còmput mensual al 75 % de l'SMI, amb exclusió de dues pagues extres. A més, també concreta com s'ha d'entendre la carència de rendes quan la persona possible beneficiària de l'ajuda formi part d'una unitat familiar, de manera que es produirà el supòsit tipificat de carència de rendes quan la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar, inclosa la del sol•licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no superi el 75% SMI, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries, i per a la determinació del que han de considerar-se rendes caldrà recórrer a l'article 215.3.2 de la Llei general de Seguretat Social.


Pot establir-se alguna diferència, algun matís jurídic, entre les obligacions que assumeix el subjecte desocupat segons la normativa vigent, és a dir la subscripció del compromís d'activitat i la consegüent disponibilitat per participar en activitats formatives i de recerca d'ocupació, i les que pugui assumir en el nou programa? Crec que són certament de matís, i que l'èxit del nou programa en termes de reinserció al mercat de treball dels subjectes desocupats radicarà en la intensitat amb les quals les administracions competents, és a dir les autonòmiques, desenvolupin i posin en marxa els itineraris personalitzats i individuals d'inserció, calent vincular la percepció de l'ajuda econòmica a la subscripció de l'acord amb l'administració per participar en l'esmentat itinerari i en totes les accions que es recullin en el mateix. Per tant, el canvi no crec que estigui en la norma, sinó en la voluntat de les administracions per adoptar les mesures necessàries per aconseguir l'èxit del programa.

Concloc. Crec que el nou programa calia per la difícil situació econòmica que es troben moltes persones desocupades, i per la necessitat d'engegar mesures tendents a facilitar la reincorporació al mercat de treball d'aquests col•lectius, i per això valoro positivament l'acord. Però, no esperem miracles quant a les taxes d'èxit del programa, donada la difícil situació de l'ocupació no només per a col•lectius més desafavorits sinó també per a gran part de persones que considerem "no desafavorides" i que ara es troben expulsades, i esperem que sigui per poc temps, del mercat laboral. Una anàlisi realista de la situació contribuirà sens dubte a valorar els aspectes positius del nou programa i a no esperar resultats miraculosos de la seva posada en pràctica.