La immigració i les dades d'atur i afiliació a la Seguretat Social del mes de gener.

1. En primer lloc, faig referència a les dades d'afiliació a la Seguretat Social fetes públiques pel Ministeri de Treball i Immigració ahir dimecres 2 de febrer de 2011.

Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de gener ha estat de 1.777.567, amb una important disminució de 37.412 persones sobre el mes anterior. Aquesta disminució s’ha degut al descens de l’afiliació en el regim general (37.497), En el regim de treballadors autònoms es produeix un lleuger descens de 1.239 persones, quedant ara en 197.693. La important disminució en el regim general guarda relació amb el fet que la disminució de tota la població (espanyola i estrangera) afiliada a la Seguretat Social en el sector de la construcció ha estat de 38.220 persones, en el del comerç de 35.852, i en el de l’hostaleria de 23.290.

Durant el mes de gener el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 184.173 persones, mentre que el d’estrangers es reduí en 29.306.

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de gener, i les de prestacions corresponents al mes de desembre de 2010, que van ser publicades pel Ministeri de Treball i Immigració també ahir dimecres, 2 de febrer de 2011.

Les dades més destacades son les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 619.276 (14,63 % del total). 200.489 són de països UE i 418.787 de països no UE. S’ha produït un increment interanual i mensual de 34.823 (19,08 % del total) i 13.438 persones (10,26 % del total), respectivament. En les dades del mes de gener destaca negativament el creixement de l’atur entre les persones sense ocupació anterior (5,51 %, de 64.631 a 68.193),i en el sector dels serveis (3,44 %, de 305.811 a 316.332) i des de el vessant positiu la disminució en el sector de la construcció (0,75 %, de 150.933 a 149.747).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 137.771 (23,36 % del total). 27.214 són de països UE i 108.557 de països no UE, amb un increment interanual i mensual, de 7.601 y 4.477, respectivament. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (68.299), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 35.969. L’augment de l’atur entre la població estrangera a Catalunya suposa el 33,31 % del total a Espanya el mes de gener.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes de desembre de 2010: 450.079 amb un descens interanual del 1,0 %. 138.335 aturats són de països no UE i 311.744 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 14,93 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 13,10 % si es tracta de la prestació contributiva, del 18,93 % en cas de subsidi, 11,00 % en la renda activa d’inserció, i 1,76 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de gener amb les dels onze mesos anteriors s’observa un descens de la població acollida a prestació contributiva i un increment de la població perceptora del subsidi i de la renda activa d’inserció. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,21 % al 13,10 % (un descens del 7,8 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat un increment del 18,65 al 18,93 % (un 1,5 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora (18,93 %) depassa 5,83 punts si el comparem amb al dels qui cobren la prestació contributiva (13,10 %). Tanmateix, destaca l’augment de les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 11,00 % del total dels perceptors i amb un increment del 47,7 % en sèrie interanual.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 47 % del estrangers de països UE i el 38,7 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI, REASS i PRODI suposa el 53,0 i el 61,3 % respectivament.

Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de desembre, un total de 3.015.462, el 47 % reben prestacions contributives el 53 % prestacions assistencials (43 % subsidi, 5 % protecció del regim agrari, i 5 % RAI).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 74,29 %. La despesa total per als aturats estrangers és de 313,7 milions d’euros, un 12,0 % de la despesa total (disminució interanual del 8,5 %).

El 70,7 % de la despesa total de prestacions (2.617.883 euros) es destina a la prestació contributiva, mentre que el percentatge es redueix al 62,8 % quan es tracta d’aturats estrangers (89,2 i 71,4 % en els mesos de desembre del 2008 i 2009, respectivament, dades que demostren com canvia la distribució de les prestacions d’atur entre la població no autòctona).

D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Barcelona es manté en primer lloc (15,52), per davant de les de Madrid (15,37 %), Illes Balears (5,58 %), Alacant (4,82 %), València (4,69 % %), Múrcia (4,07 %), Màlaga (3,74 %), Girona (3,61 %) Tarragona (3,56 %), Almeria (3,22 %), Saragossa (2,94 %), i Castelló (2,64 %),

E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (96.966, 21,54 %). Els romanesos mantenen la segona posició (65.779, 14,62 %), i els equatorians la tercera (49.070, 10,90 %). En quart lloc trobem els colombians (29.550, 6,57 %) i en cinquè els búlgars (13.966, 3,10 %).