La immigració i les dades d'atur i afiliació a la Seguretat Social del mes d’octubre.

1. En primer lloc, faig referència a les dades d'afiliació a la Seguretat Social fetes públiques pel Ministeri de Treball i Immigració ahir dimecres 3 de novembre.

Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’octubre ha estat de 1.862.073, amb una disminució de 6.602 persones sobre el mes anterior. Aquesta disminució s’ha degut a la caiguda de l’afiliació en el regim general (27.104), compensada parcialment per l’important creixement de l’agrari (20.262). En el regim de treballadors autònoms es produeix un lleuger augment de 550 persones, quedant ara en 200.159.

Durant el mes d’octubre el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 242.796 persones, mentre que el d’estrangers es reduí en 30.225.

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes d’octubre, i les de prestacions corresponents al mes de setembre, que van ser publicades pel Ministeri de Treball i Immigració també ahir dimecres 3 de novembre.

Les dades més destacades son les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 593.066 (14,51 % del total). 188.474 són comunitaris i 404.592 extracomunitaris. S’ha produït un increment interanual i mensual de 68.839 i 19.856 persones, respectivament. En les dades del mes d’octubre destaca negativament el creixement de l’atur en el sector de l’agricultura (16,50 %, de 34.425 a 40.106) i en el dels serveis (4,75 %, de 285.508 a 299.706), i des del vessant positiu la lleugera disminució en el sector de la construcció (1,34 %, de 148.472 a 146.489).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 129.405 (22,84 % del total). 26.154 són comunitaris i 103.251 extracomunitaris, amb un increment interanual i mensual de 26.154 i 6.605, respectivament. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (63.573), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 34.956. El creixement de l’atur entre la població estrangera a Catalunya suposa el 30,3 % del total a Espanya el mes d’octubre.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes de setembre de 2010: 416.176 amb un increment interanual del 14,6 %. 122.053 aturats són comunitaris i 294.123 són extracomunitaris. Aquest nombre suposa el 14,38 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,62 % si es tracta de la prestació contributiva, del 18,47 % en cas de subsidi, 10,08 % en la renda activa d’inserció, i 1,63 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de setembre amb les dels onze mesos anteriors s’observa un descens de la població acollida a prestació contributiva i un increment de la població perceptora del subsidi i de la renda activa d’inserció. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,22 % al 12,62 % (un descens del 11,3 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat un increment important del 15,86 al 18,47 % (un 16,54 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora (18,47 %) s’apropa als sis punts de diferència si el comparem amb al dels qui cobren la prestació contributiva (12,62 %). Tanmateix, destaca l’augment de les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 10,08 % del total dels perceptors i amb un increment del 46,0 % en sèrie interanual.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 48,6 % del estrangers comunitaris i el 38,4 % dels no comunitaris, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI, REASS i PRODI suposa el 51,4 i el 60,5 % respectivament. Cal fer especial esment del fet que els perceptors de la protecció econòmica extraordinària i temporal entre la població estrangera (PRODI) suposa ja el 10,0 % dels perceptors comunitaris i el 11,3 % dels no comunitaris.

Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de setembre, un total de 2.893.186, el 46 % reben prestacions contributives (un descens de 4 punts sobre el mes d’agost) i el 54 % prestacions assistencials (43 % subsidi, 5 % protecció del regim agrari, i 6 % RAI).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 72,60 %. La despesa total per als aturats estrangers és de 281,8 milions d’euros, un 11,0 % de la despesa total (disminució interanual del 0,9 %).

El 71,1 % de la despesa total de prestacions (2.563.823 euros) es destina a la prestació contributiva, mentre que el percentatge es redueix al 62,4 % quan es tracta d’aturats estrangers (90,1 i 78,3 % en els mesos de setembre del 2008 i 2009, respectivament, dades que demostren com canvia la distribució de les prestacions d’atur entre la població no autòctona).

D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid és la primera (16,21 %), seguida de Barcelona (15,85 %), València (5,53 %), Alacant (4,99 %), Múrcia (4,85 %), Almeria (4,34 %), Màlaga (3,52 %), Illes Balears (3,07 %), Tarragona (3,05 %), Girona (3,00 %) Castelló (2,79 %), i Saragossa (2,78 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (98.956, 23,78 %). Els romanesos mantenen la segona posició (58.997, 14,18 %), i els equatorians la tercera (46.535, 11,18 %). En quart lloc trobem els colombians (26.986, 6,48 %) i en cinquè els búlgars (12.747, 3,06 %).