La immigració i les dades d'atur i afiliació a la Seguretat Social del mes d’agost.

1. En primer lloc, faig referència a les dades d'afiliació a la Seguretat Social fetes públiques pel Ministeri de Treball i Immigració avui dijous 2 de setembre.

Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’agost ha estat de 1.877.935, amb una disminució de 22.222 persones sobre el mes anterior i que trenca la tendència positiva iniciada el mes de febrer. Aquesta disminució s’ha degut a la caiguda de l’afiliació en tots els règims, fonamentalment en el general (12.421) i l’agrari (7.163). També s’ha trencat la tendència positiva en el regim de treballadors autònoms, amb una lleugera disminució de 1.016 afiliats sobre el mes de juliol, quedant ara en 199.473.

Durant el mes d’agost el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 284.846 persones, mentre que el d’estrangers es reduí en 37.383.

Cal recordar que a partir del mes de gener de 2007 els treballadors romanesos i búlgars han passat al grup de comunitaris, per la entrada dels seus països a la Unió Europea.

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes d’agost, i les de prestacions corresponents al mes de juliol, que han estat publicades pel Ministeri de Treball i Immigració també avui dijous 2 de setembre.

Les dades més destacades son les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 568.859 (14,33 % del total). 181.242 són comunitaris i 387.617 extracomunitaris. S’ha produït un increment interanual de 80.289 persones, però cal destacar el fet positiu de la disminució de 756 sobre el mes de juliol. En les dades del mes d’agost destaca negativament el creixement de l’atur en el sector de la construcció (0,79 %, de 151.356 a 152.557) i des del vessant positiu la important disminució en el sector agrícola (3,59 %, de 38.960 a 37.563).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 120.266 (21,63 % del total). 24.179 són comunitaris i 96.087 extracomunitaris, amb un increment interanual i mensual de 16.677 i 273, respectivament. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (56.792), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 35.314.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes de Juliol de 2010: 433.619 amb un increment interanual del 20,0 %. 128.657 aturats són comunitaris i 304.962 són extracomunitaris. Aquest nombre suposa el 14,57 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,72 % si es tracta de la prestació contributiva, del 18,89 % en cas de subsidi, 9,49 % en la renda activa d’inserció, i 1,68 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de juliol amb les dels onze mesos anteriors s’observa un descens de la població acollida a prestació contributiva i un increment de la població perceptora del subsidi i de la renda activa d’inserció. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,49 % al 12,72 % (un descens del 12,2 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat un increment important del 15,01 al 18,89 % (un 25,9 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora (18,89 %) supera els sis punts si el comparem amb al dels qui cobren la prestació contributiva (12,72 %). Tanmateix, destaca l’augment de les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 9,46 % del total dels perceptors i amb un increment del 44,0 % en sèrie interanual.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 50 % del estrangers comunitaris i el 38,5 % dels no comunitaris, i que el nombre de perceptors del subsidi suposa el 47,0 i el 57,0 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de juliol, un total de 2.976.191, el 49 % reben prestacions contributives i el 51 % prestacions assistencials (42 % subsidi, 5 % protecció del regim agrari, i 4 % RAI).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 76,12 %. La despesa total per als aturats estrangers és de 296,7 milions d’euros, un 11,5 % de la despesa total (increment interanual del 0,5 %).

El 71,5 % de la despesa total de prestacions (2.584.068 euros) es destina a la prestació contributiva, mentre que el percentatge es redueix al 63,7 % quan es tracta d’aturats estrangers (89,9 i 81,0 % en els mesos de Juliol del 2008 i 2009, respectivament, dades que demostren com canvia la distribució de les prestacions d’atur entre la població no autòctona).

D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid és la primera (16,10 %), seguida de Barcelona (15,23 %), València (5,86 %), Múrcia (5,14 %), Alacant (5,00 %), Almeria (4,58 %), Màlaga (3,33 %), Las Palmas (2,99 %), Tarragona (2,89 %), Illes Balears (2,85 %), Castelló (2,82 %), Saragossa (2,82 %), i Girona (2,66 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (105.463, 24,32 %). Els romanesos mantenen la segona posició (63.465, 14,64 %), i els equatorians la tercera (49.158, 11,34 %). En quart lloc trobem els colombians (27.160, 6,26 %) i en cinquè els búlgars (13.091, 3,02 %). Cal fer esment del descens de la població equatoriana i colombiana perceptora de prestacions.