viernes, 27 de agosto de 2010

Reforma laboral. L’acomiadament objectiu exprés.

Hi ha un apartat especialment conflictiu de la reforma laboral, segons el meu parer, i no tant només pel que suposa quant a la quantia de la indemnització, sinó també per la tècnica utilitzada, que és molt semblant a la del polèmic article 56.2 de la LET (permeteu-nos la simplificació: en la primera part de l’escrit es procedeix a l’acomiadament disciplinari del treballador, i en la segona part se’n reconeix la improcedència perquè l’empresa quedi exonerada del pagament de salaris de tramitació). La tramitació en el Senat no ha introduït cap modificació en el text aprovat per la Comissió de Treball i Immigració del Congrés dels Diputats.

Que la futura norma busca la reducció del cost de l’extinció contractual sense tocar l’article 56.1 a) (indemnització de 45 anys de salari/any de servei i un màxim de 42 mensualitats en el supòsit d’acomiadament disciplinari declarat improcedent per la jurisdicció social i si l’empresa opta per la no readmissió), així com l’evitació de la declaració de la nul•litat de l’acomiadament objectiu (i la consegüent obligació de readmissió per part empresarial del treballador), es manifesta de manera clara i evident en les modificacions operades en la LET i en la Llei 12/2001, per la qual es regula, en la seva disposició addicional primera, el contracte de foment de la contractació indefinida: en primer lloc, i a diferència de la previsió normativa vigent actualment (article 53.4 de la LET), es proposa que els defectes formals duguin aparellada únicament tal com ja passa, per cert, en l’acomiadament disciplinari la declaració d’improcedència de l’acomiadament (i la consegüent possibilitat per a la part empresarial d’optar per l’extinció indemnitzada del contracte); en segon lloc, es proposa, si se’ns permet la simplificació, traslladar l’article 56.2 a l’àmbit dels acomiadaments objectius, és a dir que la indemnització que s’hagi d’abonar en cas que un acomiadament objectiu sigui declarat improcedent (33 dies/any de servei i un màxim de 24 mensualitats per als contractes de foment de la contractació indefinida, amb l’ampliació dels col•lectius als quals serà aplicable) s’apliqui tant quan la improcedència de l’acomiadament sigui declarada en l’àmbit judicial (tal com passa en l’actualitat) com “quan sigui reconeguda com a tal per l’empresari”. Repetim, perquè no hi hagi dubte respecte a això, que ens estem referint a l’extinció per causes objectives únicament dels contractes de foment de la contractació indefinida. La tècnica jurídica que s’hauria d’utilitzar en el supòsit de reconeixement per part empresarial de la improcedència de l’extinció seria la mateixa que la de l’acomiadament disciplinari: caldrà dipositar en el jutjat social, en els terminis que es fixen en l’article 56.2 de la LET, la diferència entre la indemnització a què legalment té dret en qualsevol cas el treballador (20 dies de salari/any de servei i màxim d’una anualitat) i la quantia fixada per a l’acomiadament objectiu declarat improcedent en un contracte de foment d’ocupació (33 dies de salari/any de servei i un màxim de 24 mensualitats).

Dit d’una manera més clara: si el contracte de foment d’ocupació es generalitza en el seu ús, les empreses sabran que el cost de l’extinció serà de 33 dies (i no de 45, com passa en l’actualitat) i sense abonament de salaris de tramitació. Per aquesta via es reduiria el cost de l’extinció dels contractes que es formalitzessin a partir de l’entrada en vigor de la nova norma, sense afectar els ja existents i formalitzats sota la modalitat de contracte indefinit ordinari. Si la nostra hipòtesi de treball és correcta, augurem un increment important de la contractació indefinida de foment d’ocupació i la gradual reducció de les indemnitzacions de 45 dies en els expedientes de regulació d'ocupació pactats (és a dir, amb indemnitzacions molt més elevades que els 20 dies legalment establerts, però sabent ambdues parts que els 45 dies és el “sostre” de la indemnització que un treballador pot obtenir si acudeix als tribunals) per donar pas als 33. El temps dirà si aquesta hipòtesi és encertada o no.

2 comentarios:

macrespo dijo...

Un saludo y un comentario.
Sigo asiduamente su blog que me parece de lo mejor que hay en la red en la materia, derecho laboral. Pero hoy me he visto sorprendido por el hecho de que su comentario sobre la reforma laboral lo escriba en catalán. Lo respeto, por supuesto, pero quiero manifestarle las dificultades que tenemos para leerlo, y comprenderlo, los que no hablamos catalán.
Un abrazo.
Miguel Ángel Crespo

Eduardo Rojo dijo...

Hola Miguel Ángel, muchas gracias por sus comentarios que animan a continuar con la tarea iniciada hace ya tres años.

Espero seguir comentando y analizando la reforma laboral, y otras materias laborales,y que puedan leer mi blog todas las personas interesadas. Puede estar seguro de ello.

Con relación al despido objetivo exprés, se trata de una reflexión que también efectué en castellano en mi estudio del Real decreto-Ley 10/2010 de 16 de junio, y que no ha experimentado novedad en la tramitación de la futura ley durante su pase por el Senado.

Saludos cordiales.

Eduardo Rojo.