jueves, 18 de febrero de 2010

Una visió oberta de la immigració.

Publico en aquesta entrada del blog la presentació de la conferència impartida ahir dimecres en el cicle organitzat pel Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà del Llobregat, amb ocasió de la celebració del seu centenari.

Què se sap de la immigració?
 Coneixement escàs i fragmentat.
 Prejudicis i idees negatives.
 Fenomen complex.
 Valoració sociològica. Baròmetres del CIS i del CEO.
 La immigració és un important problema per a Espanya i per a Catalunya, però molt menys a títol personal pels enquestats.
 Factors que potencien la immigració.

 Mundialització de la informació.
 -Parlar la mateixa llengua.
 -Existència de xarxes consolidades (familiars o del col•lectiu d’origen).
 - Major o menor duresa de la política d’immigració de cada Estat.
 - Remeses econòmiques dels immigrants com a factor de desenvolupament dels seus països.

 Altres factors que cal prendre en consideració.
 - Poca rellevància del coneixement de la normativa.
 - Obtenció de la informació per mitjà de familiars i amics.
 - Disponibilitat econòmica per poder immigrar.
 - ¿Visió idíl•lica del país al qual es pretén arribar?
 - Diferències econòmiques entre els països rics i els països en via de desenvolupament.
 - Preu del transport i rapidesa de les comunicacions.
 - La influència de la crisi econòmica i social a partir del 2008.

2. La immigració en la Unió Europea.

 Valoració de l’aportació dels immigrants a llarg termini en les societats d’acollida.
 Mesures que facilitin la integració social, cultural i política dels immigrants.
 Admissió d’immigrants en relació amb la fluctuació de la demanda de treball en el mercat laboral. Vinculació entre immigració i mercat de treball.
 Creació de vincles amb els països d’origen i de trànsit, que afavoreixi les sinèrgies entre les migracions i el desenvolupament.


 Importància d’una política d’immigració que reguli de forma ordenada l’accés a cada Estat i al seu mercat de treball.

 Lluita contra la immigració no regular. Adopció de mesures que reforcin l’eficàcia dels controls en les fronteres.

 Evitació de canvis radicals en la normativa.

 Importància de la immigració qualificada per a corregir desajustaments del mercat de treball.

3. Dades estadístiques.

 Padró municipal (1 de gener de 2009). Espanya.
 5.598.691 estrangers empadronats (12,0 % del total de la població, 46.661.950 persones).
 Menors de 16 anys: 15,2 %. Entre 16 i 44 anys: 63,2 %; 45 o més anys: 21,6 %.
 Població comunitària (UE-27): 2.266.808


 Enquesta de població activa (Catalunya) IV trimestre 2009.

 Població activa estrangera: 716.300 persones (19 % del total). Taxa d’activitat del 77,9 % %
 498.900 persones ocupades (15,09 % del total) y 643.100 aturades (33,8 %) Taxa d’ocupació del 54,1 %.



4. La política d’immigració a Catalunya. PNI. Projecte de llei d’acollida

 Set elements de reflexió.

 1. La immigració es percep com un problema, però al mateix temps l’economia catalana difícilment podria subsistir sense el treball dels immigrants en molts sectors productius.
 2. Catalunya ha d’avançar en la millora de la qualitat i la competitivitat de tot el seu teixit productiu, i per això necessita apostar per una política de mà d’obra que emfasitzi la formació i la qualificació del personal.




 3- Les normes que regulen el fenomen de la immigració no poden estar d’esquenes a la realitat social en la qual operen.

 4- Catalunya s’integra dins de l’Estat i el seu marc competencial ha d’articular-se, per una banda, amb les competències d’abast estatal, i per l’altra, amb les que assumeixin les administracions locals.



 5- La immigració no afecta solament a una Comunitat Autònoma o a un Estat. És necessari, cada vegada més, pensar i actuar en termes europeus i internacionals.
 6. La immigració planteja problemes però aporta riqueses. És cert que genera més despesa en alguns àmbits (sanitat, educació) però al mateix temps millora l’activitat productiva del país i pot esdevenir un mecanisme important per afavorir les polítiques de codesenvolupament amb els països d’origen.





 7- Catalunya s’ha enfrontat al repte de la immigració amb instruments normatius que no li han permès, fins fa poc temps, explotar al màxim tota la seva riquesa i potencialitat.
 És el moment del desplegament efectiu de les noves competències estatutàries: autoritzacions inicials de treball dels treballadors estrangers; traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.



 La immigració a Espanya Llei orgànica 2/2009.

Las Administraciones públicas desarrollarán medidas específicas para favorecer el aprendizaje del castellano y demás lenguas cooficiales, la escolarización de los menores y el acceso al empleo como factores esenciales de integración.

“Procurarán, mediante acciones formativas, el conocimiento y respeto de los valores constitucionales de España y de la Unión Europea, así como de los derechos humanos, las libertades públicas, la democracia, la tolerancia y la igualdad entre hombres y mujeres”.



 Medidas que deberán promover los poderes públicos para facilitar el acceso al empleo como uno de los factores (junto con el conocimiento de las lenguas oficiales y la escolarización de los menores) que se consideran “esenciales de integración”.

 Seguimiento y adopción de las medidas adecuadas para garantizar a quienes vivan y trabajen legalmente en España los mismos derechos y obligaciones que los españoles, y en particular por lo que respecta a las condiciones laborales y de Seguridad Social.


 Qüestions a debat.

 1. Quin impacte tindrà sobre la immigració la crisi econòmica actual?
 2. Quina incidència tindran sobre la política d’immigració els processos, més o menys restrictius, de reagrupament familiar?
 3. Com garantir el compliment de la normativa laboral per a tots els treballadores autòctons i estrangers.
 4. Quina immigració, qualificada o no qualificada, es requerirà pels països europeus en el proper futur?

Com afecten les noves pautes culturals i religioses d’una part de la població treballadora? Com es recullen noves propostes en la negociació col•lectiva (exemple: permisos o llicències) per tenir en consideració el canvi en la composició de la població treballadora?


Com millorar els mecanismes de contractació en origen per garantir que els processos migratoris es desenvolupin de manera regular i ordenada, i que les persones immigrants disposin de la formació i qualificació necessàries per treballar d’acord amb els seus coneixements?


 Propostes d’actuació.

 Qüestió prèvia: coordinació de les administracions públiques, en el marc de les competències que té cadascuna.

 Debat obert: reconeixement del dret de residència, i que aquesta (i no la nacionalitat) sigui el criteri principal per a l’atribució de drets i obligacions.




 Equiparació gradual dels immigrants amb la resta de la població en drets i deures, accés a béns i serveis, i vies de participació ciutadana en condicions d’igualtat d’oportunitat i de tracte.

 Importància del coneixement de les llengües, lleis i costums del país de residència com a via per assolir la integració.

 Polítiques d’habitatge que evitin guetos urbans.

 Política sanitària. Servei d’intèrprets que facilitin l’explicació dels pacients immigrants. Tenir present que hi pot haver aspectes culturals i religiosos que s’han de tenir en compte en la relació.

 Política educativa. Garantir el dret a l’educació per a tots, sense diferències per raó de sexe. El debat sobre la laïcitat als centres educatius.

 Mitjans de comunicació. Foment de la imatge positiva de la immigració. Evitar relacionar permanentment la immigració amb qüestions d’ordre públic. Contrastar adequadament les informacions que s’ofereixin. Difusió dels valors de la tolerància, diversitat cultural i igualtat entre els éssers humans.

 Formació d’empleats públics que puguin atendre poblacions culturalment i lingüísticament molt diverses.


 Dotació a les Administracions Públiques dels mitjans materials i humans necessaris per a poder complir amb la legalitat vigent

 Necessitat d’evitar que la immigració sigui una qüestió permanent de conflicte social. Pacte polític i social per a donar resposta a una nova realitat en les nostres poblacions.