SALT.

El Diari de Girona em va formular tres preguntes el passat divendres amb ocasió dels conflictes que han tingut lloc aquesta setmana en la localitat de Salt i dels que s’ha fet ressò tots els mitjans de comunicació.

La primera qüestió era la següent: S'esperava que poguessin tenir lloc a Salt uns enfrontaments i unes protestes com les viscudes aquesta setmana?

Al meu parer, la crisi econòmica ha tingut un impacte considerable sobre la població treballadora, tant autòctona com estrangera, i ha afectat a tots els treballadors, ja sia per compte aliè o per compte propi. La realitat social de Salt no pot escapolir-se d’aquesta difícil situació i qualsevol mínim conflicte, que en èpoques de creixement econòmic hauria passat pràcticament desapercebut , atia ara un conflicte que s’ha de tractar de apaivagar el més ràpidament possible.

A continuació en van demanar la meva opinió sobre quins són els problemes, conjunturals o estructurals, del municipi que han desembocat en aquesta situació.


Crec que els problemes de Salt són els comuns dels municipis amb un elevat índex d’atur i una dependència durant molt de temps del creixement del sector de la construcció. A més a més, s’han d’esmerçar molts recursos a gestionar la complexitat d’una vila que és la segona en percentatge de nouvinguts a tota Catalunya i es necessiten més recursos econòmics per a les polítiques socials. Salt és un mirall del què podria succeir en d’altres municipis catalans si no es gestionen els problemes amb rapidesa i serenor.

A l’últim, em demanaren el meu punt de vista sobres quines mesures serien les més adients per tal de reconduir el conflicte

“Poca fressa i molta endreça” es una dita catalana molt apropiada per a respondre aquesta pregunta. Salt gaudeix d’un teixit associatiu de qualitat que pot contribuir a gestionar adequadament els conflictes derivats de la situació de crisi, i evitar qualsevol manifestació d’actituds contràries a la convivència ciutadana, i totes les forces polítiques i socials hauran de fer un esforç per aconseguir que no es torni a parlar de Salt com s’ha fet aquesta setmana en els mitjans de comunicació. Que es parli de Salt, sí, però sempre com exemple de vila oberta a tothom.

Li desitjo, en aquest sentit, molta sort a la meva ex alumna de la Facultat de Dret de la UdG i ara alcaldessa Iolanda Pineda.