El Diari Oficial de la Generalitat publica avui dilluns el calendari escolar dels cursos 2010-2011 i 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya.
La regulació de les vacances escolars es troba en l'article 7 que disposa el següent:
"7.1 Tenen la consideració de període de vacances escolars:
Curs 2010-2011
Nadal: del 23 de desembre de 2010 al 6 de gener de 2011, ambdós inclosos.
Febrer: del 28 de febrer al 4 de març o del 7 a l'11 de març de 2011, a decidir pel director/a dels serveis territorials escoltat el consell escolar territorial corresponent.
Setmana Santa: del 18 al 25 d'abril de 2011, ambdós inclosos".
També cal fer especial esment del art. 7.4 que s'avança als problemes d'índole pràctica que pot suscitar entre la població treballadora el gaudi de les vacances de febrer pels seus fills, i disposa, de manera molt genèrica i sense més concreció, que
"El Departament d'Educació garantirà els recursos suficients per a l'organització del programa Escoles Obertes per atendre durant la setmana de febrer l'alumnat que ho requereixi".
El Consell Escolar de Catalunya va examinar el 7 d’octubre de 2009 un document presentat pel Departament d’Ensenyament sobre “Propostes per a un nou calendari escolar” on es plantejava aquesta qüestió, i es va constatar acord dels assistents per a la seva implantació. En l’apartat de “Propostes que cal tenir en compte per elaborar el nou calendari” es posava en relleu que
“Ha de ser un període de vacances per a l'alumnat.
- Cal un compromís social i institucional per part del Departament d'Educació, ajuntaments i entitats de lleure per tal que, de comú acord, s'organitzin activitats de lleure per atendre les necessitats de tot l'alumnat.
- Cal seguir millorant a partir de les activitats que ja s'organitzen actualment al juliol i al setembre (Programa Escoles Obertes).
- Cal establir un sistema de beques per atendre l'alumnat i les famílies que més ho necessitin.
- El quart període ha de poder variar en funció de la Setmana Santa. La decisió sobre quan fer-ho ha de correspondre als territoris”.
Com a dificultats de la seva aplicació es feia esment de les següents:
“- Manca de conciliació amb el calendari laboral de les famílies.
- Implica un canvi de cultura.
- Amb el quart període no s'aconsegueix una distribució per períodes més racional”.
D'acord amb la nova normativa per al curs 2010- 2011, i com avi que es podria veure afectat en la pràctica pels canvis dels períodes vacacionals, formulo les següents qüestions o dubtes:
1. No hauria estat més encertat preveure alguna mesura conjunta entre els departaments d'educació i treball, i també els ajuntaments, per abordar aquesta qüestió, atès que té implicacions tant educatives com laborals i socials?
2. S'haurà de començar a pensar en una reordenació del gaudi de les vacances de la població treballadora amb fills per tenir cura de la mainada? S'haurà de negociar en conveni col•lectiu o pacte d'empresa aquesta reordenació? Com assumiran les direccions de les empreses les peticions dels seus treballadors i treballadores en aquest sentit?
3. Com s'organitzarà la vida laboral i familiar de les famílies treballadores durant les vacances de febrer dels seus fills?
4. Ajudarà el nou calendari escolar a una reorganització dels horaris laborals en les empreses per tenir en consideració les noves necessitats organitzatives de la població treballadora? Com actuaran les organitzacions sindicals davant el nou calendari escolar, tant el sindicats de l'ensenyament com els de tota la població treballadora?
5. Si el Departament d'Educació garanteix els recursos suficients, no penseu que tots el nens, o la major part, seguiran anant a escola per fer activitats lúdiques durant aquesta setmana de vacances?
6. Es solucionarà tot, una vegada més, demanant la mare un permís no remunerat durant aquest dies, o be gaudint, quan així ho permeti la normativa legal o convencional vigent, de dies d'assumptes propis?
7. Es solucionarà tot, una vegada més, descarregant sobre els avis el pes del problema de com col•locar als fills mentre no vagin a escola?
8. A l’últim, i el que exposo em consta que és políticament incorrecte, hi haurà, per casualitat, un increment de les baixes laborals, amb preferència de les baixes de treballadores, durant el període de les vacances escolars de febrer?
Com no tinc les respostes, deixo plantejats els dubtes, i serà la pràctica quotidiana dels pares i mares, dels avis, del món educatiu i del món empresarial la que ens respondrà en el seu moment. En qualsevol cas, sí que crec que hauria estat necessària una proposta conjunta d’ensenyament i treball.
1 comentario:
Me parecen muy razonables las dudas que planteas. Confío en que esa "semana blanca" desaparezca lo más pronto posible y que en el tiempo que dure se organicen actividades para que los padres puedan dejar a sus hijos en las escuelas como siempre.
Ahora bien, quisiera llamar la atención sobre un equívoco que, creo, está haciendo bastante mal. Me refiero a la atribución a la escuela de la función de elemento articulador entre la vida familiar y profesional. Se asume que la escuela tiene, entre sus funciones, la de cuidar a los niños y eso, creo, no es así. La escuela tiene la función de educar y, en tanto en cuanto esta educación supone la separación física de los niños y sus padres los maestros han de asumir una tarea de cuidado que siempre ha de ser un elemento accesorio a la función educativa.
La distinción no es por afán de ser puntilloso, sino que tiene consecuencias. Así, puede plantearse la tentación de adecuar el calendario escolar a las necesidades laborales de los padres, olvidando que el único eje del mencionado calendario ha de ser la mejor formación de los niños. Por ejemplo, la sexta hora no se justificaba por razones docentes (en Finlandia, tan bien valorada en los Informes Pisa, las horas de permanencia de los niños en la escuela son menos que en España); pero seguramente es bien valorada por los padres que así tienen más horas al niño en la escuela.
Si por compatibilidad entre la vida laboral y familiar fuera lo mejor es que las escuelas abrieran los 365 días del año, con independencia de que eso fuera mejor o peor para la formación de los niños. Si no dejamos claro que la única función que tiene la escuela es la de educar y que el cuidado de los niños es accesorio a esta función podemos empeorar todavía más nuestro maltrecho sistema educativo.
Y lo anterior tiene consecuencias laborales. Me sorprendió mucho que en el decreto de servicios mínimos que se promulgó al hilo de una de las últimas huelgas de maestros se estableciera un servicio mínimo de un maestro por cada cien niños, evidentemente no para que se desarrollaran tareas educativas (imposibles con esa ratio alumno/profesor) sino para que los maestros se hicieran cargo de los niños a fin de que sus padres pudieran compatibilizar su vida familiar y laboral ¿puede convertirse en esencial, a efectos de fijar unos servicios mínimos, una función que en el desempeño habitual de su trabajo es únicamente accesoria a otra? Lo desconozco, pero en cualquier caso me parece preocupante porque uno de los problemas que tiene la educación en este país es que hay muchos padres que, directamente, consideran que lo mejor que hace la escuela es cuidar a sus hijos, quedando en un segundo plano (y, a veces, en un último plano, lejano y nebuloso) la función educativa de la escuela.
Mi propuesta es que los colegios abran cuanto más tiempo mejor, a fin de facilitar la compatibilización de la vida familiar y laboral, pero separando de forma muy clara la función educativa y la función de "guardería". El hecho de que ambas funciones se desarrollen en el mismo edificio no puede hacer que se confundan.
Publicar un comentario