La temporalitat a l'ocupació pública.

El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació.  

"S'ha publicat molt recentment un nou número del Butlletí d'estadístiques del personal al servei de les administracions públiques, que inclou les dades disponibles el mes de juliol de 2022

No estan incorporades, òbviament per raons cronològiques, les modificacions que s'operin en aquestes dades, tant a efectes de la condició jurídica del personal (règim funcionarial o laboral) com del nombre de persones ocupades, com a conseqüència dels processos d'estabilització que s'han posat en marxa des de l'entrada en vigor de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública, d'acord amb el que preveuen les disposicions addicionals sisena i setena.

El coneixement d'aquestes dades és especialment important per poder efectuar la seva comparació, pel que fa a les taxes de temporalitat, amb l'ocupació al sector privat, i es pot constatar que el nucli dur d'aquesta temporalitat es troba actualment justament al sector públic, i més exactament en sectors d'activitat en què les competències jurídiques corresponen a les administracions autonòmiques (educació i sanitat), ja que duplica (30 i 15 %, respectivament) la del sector privat, que ha vist sensiblement reduïda la xifra com a conseqüència de la reforma laboral operada pel RDL 32/2021 de 28 de desembre.

Lògicament, es podrà efectuar una valoració més exacta i detallada, pel que fa a l'impacte de la Llei 20/2021 sobre la reducció de l'ocupació temporal i l'estabilització (com a personal funcionari o laboral) de part de les plantilles una vegada hagi finalitzat el gruix de les convocatòries, sense oblidar que això es pot dilatar en el temps, tant perquè l'art. 2 disposa que la resolució dels processos selectius “haurà de finalitzar abans del 31 de desembre del 2024”, com per les nombroses impugnacions que s'han presentat a diverses convocatòries i que han de ser resoltes pels tribunals.

Justament, en presentar les dades d'afiliació del mes de gener, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, manifestava la seva satisfacció perquè “Un any i un mes després de l'entrada en vigor de la reforma laboral, se n'aprecien amb més claredat efectes positius sobre l'estabilització de l'ocupació i la millora de la qualitat. Al gener, el percentatge d'afiliats amb contracte temporal recula fins al mínim històric del 15% (abans de la reforma la mitjana era del 30%). En el cas dels menors de 30 anys, la temporalitat ha reculat 30 punts, del 53% al 23%. Hi ha 2,3 milions d'afiliats més amb contracte indefinit ara que el desembre del 2021, el darrer mes abans de l'entrada en vigor de la reforma”.

Les dades disponibles són les següents:

A 1 de juliol de 2022, hi havia 2.731.117 persones al servei de les administracions públiques, de les quals 1.457.311 són personal funcionari, 609.083 personal laboral i 664.723 “un altre personal”, amb especial impacte del segon i tercer col·lectiu a les administracions autonòmiques i locals (207.960 i 562.081 les primeres, i 321.344 i 88.962 les segones), i molt menor a l'Administració de l'Estat (79.779 i 13.680).

La tipologia de personal utilitzada, i que pren evidentment com a punt de referència la que consta a la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, inclou, a més del personal funcionari de carrera, el personal estatutari dels serveis de salut i el personal laboral (“ el que en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit en qualsevol de les modalitats de contractació de personal previstes a la legislació laboral, presta els seus serveis retribuïts per les administracions públiques”), el ja citat “un altre personal”, en què s'inclou , en la seva gran majoria el personal funcionari interí, és a dir “el que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, és nomenat com a tal per a l'exercici de funcions pròpies de personal funcionari de carrera, quan es doni alguna de les circumstàncies recollides a l'article 10 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic” .

Amb dades percentuals, en el total de les administracions públiques el 53,36 % és personal funcionari de carrera, el 24,34 % “un altre personal” i el 22,3 % personal laboral, si bé els percentatges canvien considerablement quan ens referim a les tres administracions de forma separada: en efecte, a l'AGE són 81,86, 2,65 i 15,48 % respectivament; a les administracions autonòmiques, 52,38, 12,86 i 34,76, i a les locals 31,45, 14,86 i 53,69 % respectivament. Podem observar, en definitiva, que és a les administracions locals on es concentra en major mesura la problemàtica del personal interí laboral, que està per sobre de la mitjana del personal que presta serveis per a aquestes.

També és especialment interessant conèixer les diferències per raó de sexe, amb la qual es podrà completar la referència anterior a la importància dels àmbits educatius i sanitaris al sector públic, en què la presència femenina és predominant.

En efecte, si ens fixem en el personal laboral, a l'Administració General de les CC AA la diferència és àmplia però no arriba a ser significativa al meu parer, 36.540 (homes) i 80.445 (dones), respectivament, i on és certament aclaparadora és entre “un altre personal”, és a dir bàsicament personal funcionari interí, ja que el nombre de personal masculí (142.845) gairebé és triplicat pel femení (409.406).

Per contra, al sector públic de l'Administració Local, i més concretament als Ajuntaments, les diferències, que sí que existeixen en qualsevol cas, són molt més matisades que en l'àmbit autonòmic: el personal laboral està compost per 132.230 homes i 165.895 dones, mentre que el qualificat com a “un altre personal” inclou 33.205 i 55.757, respectivament".