La immigració i les dades d'atur i afiliació a la Seguretat Social del mes de setembre.

1. En primer lloc, faig referència a les dades d'afiliació a la Seguretat Social fetes públiques pel Ministeri de Treball i Immigració avui dilluns 4 d’octubre.

Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de setembre ha estat de 1.868.675, amb una disminució de 9.260 persones sobre el mes anterior. Aquesta disminució s’ha degut a la caiguda de l’afiliació en el regim general (25.565), compensada parcialment per l’important creixement de l’agrari (17.679). En el regim de treballadors autònoms es produeix un lleuger augment de 496 persones, quedant ara en 199.969.

Durant el mes de setembre el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social es reduí en sèrie interanual en 263.615 persones, mentre que el d’estrangers es reduí en 39.920.

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de setembre, i les de prestacions corresponents al mes d’agost, que han estat publicades pel Ministeri de Treball i Immigració també avui dilluns 4 d’octubre.

Les dades més destacades son les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 573.210 (14,27 % del total). 181.630 són comunitaris i 391.580 extracomunitaris. S’ha produït un increment interanual i mensual de 71.892 i 4.351 persones, respectivament. En les dades del mes de setembre destaca negativament el creixement de l’atur en el sector dels serveis (3,62 %, de 275.536 a 285.508) així com també el de la població sense ocupació anterior ( 4,08 %, de 58.704 a 61.098), i des del vessant positiu la important disminució en el sector agrícola (8,35 %, de 37.563 a 34.425).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 123.400 (22,14 % del total). 24.975 són comunitaris i 98.425 extracomunitaris, amb un increment interanual i mensual de 14.927 i 3.134, respectivament. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (59.408), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 35.063. El creixement de l’atur entre la població estrangera a Catalunya suposa el 72 % del total a Espanya el mes d’agost.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes d’agost de 2010: 430.572 amb un increment interanual del 18,5 %. 128.678 aturats són comunitaris i 301.8984 són extracomunitaris. Aquest nombre suposa el 14,36 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,48 % si es tracta de la prestació contributiva, del 18,33 % en cas de subsidi, 9,72 % en la renda activa d’inserció, i 1,66 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades d’agost amb les dels onze mesos anteriors s’observa un descens de la població acollida a prestació contributiva i un increment de la població perceptora del subsidi i de la renda activa d’inserció. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 14,08 % al 12,48 % (un descens del 11,3 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat un increment important del 15,36 al 18,33 % (un 19,4 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora (18,33 %) s’apropa als sis punts de diferència els sis punts si el comparem amb al dels qui cobren la prestació contributiva (12,48 %). Tanmateix, destaca l’augment de les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 9,72 % del total dels perceptors i amb un increment del 44,3 % en sèrie interanual.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 50,2 % del estrangers comunitaris i el 39,5 % dels no comunitaris, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI, REASS i PRODI suposa el 49,8 i el 60,5 % respectivament. Cal fer especial esment del fet que els perceptors de la protecció econòmica extraordinària i temporal entre la població estrangera (PRODI) suposa ja el 10,2 % dels perceptors comunitaris i el 11,4 % dels no comunitaris.

Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’agost, un total de 2.999.119, el 50 % reben prestacions contributives i el 50 % prestacions assistencials (41 % subsidi, 5 % protecció del regim agrari, i 4 % RAI).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 75,69 %. La despesa total per als aturats estrangers és de 296,8 milions d’euros, un 11,4 % de la despesa total (disminució interanual del 0,9 %).

El 71,9 % de la despesa total de prestacions (2.607.172 euros) es destina a la prestació contributiva, mentre que el percentatge es redueix al 64,3 % quan es tracta d’aturats estrangers (90,0 i 80,3 % en els mesos d’agost del 2008 i 2009, respectivament, dades que demostren com canvia la distribució de les prestacions d’atur entre la població no autòctona).

D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid és la primera (15,99 %), seguida de Barcelona (15,45 %), València (5,78 %), Múrcia (5,12 %), Alacant (5,01 %), Almeria (4,56 %), Màlaga (3,36 %), Las Palmas (2,93 %), Illes Balears (2,93 %), Tarragona (2,92 %), Castelló (2,77 %), Saragossa (2,74 %), i Girona (2,68 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen el primer lloc (105.090, 24,41 %). Els romanesos mantenen la segona posició (63.245, 14,69 %), i els equatorians la tercera (47.970, 11,14 %). En quart lloc trobem els colombians (26.893, 6,25 %) i en cinquè els búlgars (13.222, 3,07 %). Cal fer esment del descens de la població equatoriana i colombiana perceptora de prestacions.