Reprodueixo a continuació el text de la meva intervenció aquest matí en la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, per exposar el meu parer sobre el Projecte de llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.
1. Vull agrair, en primer lloc, la invitació que aquesta Comissió m’ha fet per comparèixer i poder exposar el meu parer, bàsicament des del vessant del seu contingut laboral, del projecte de llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya. Ja vaig tenir la sort de poder participar en la fase prèvia de l’elaboració del Pacte Nacional d’Immigració de Catalunya com a coordinador d’un grup sobre l’accés al mercat de treball, i n’estic satisfet del fet que algunes de les nostres aportacions van ser incorporades al tex definitiu del Pacte aprovat el desembre de 2008.
2. Abans d’endinsar-me en l’anàlisi del preàmbul i del text articulat, deixi’m fer unes consideracions prèvies, i crec que importants, sobre la relació d’aquest projecte de llei amb altres textos comunitaris i estatals en matèria d’immigració, i més concretament en els àmbits de les competències autonòmiques i de les polítiques d’integració de la població nouvinguda.
A) Em sembla important que es tingui en consideració, en el debat parlamentari del projecte de llei, l’entrada en vigor properament del nou Tractat de la Unió Europea i les competències que atorga als poders comunitaris en matèria d’immigració. Tanmateix, s’hauria d’estar amatent al nou programa comunitari en matèria d’immigració, que serà aprovat en la cimera d’Estocolm els dies 8 i 9 de desembre. Aquest programa posa en relleu la vinculació entre immigració i mercat de treball, la necessitat de posar en marxa polítiques adequades d’integració i d’educació, i també unes polítiques contundents de lluita contra la immigració irregular, amb una gestió més eficaç per part de les instàncies comunitàries i estatals de les polítiques d’accés al territori. Em permeto de suggerir que es faci alguna referència als textos esmentats en l’apartat III del preàmbul, dedicat a l’acollida en el marc de la política europea
B) En segon lloc, serà molt important tenir en consideració la nova normativa espanyola en matèria d’estrangeria, la nova llei que serà aprovada definitivament pel Ple del Congrés dels Diputats el proper dijous 26 de novembre i que modifica sensiblement la Llei orgànica 4/2000 de 11 de gener (ja modificada en dues ocasions) sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i llur integració social.
a) Cal destacar d’aquesta reforma l’assumpció d’àmplies competències per part de les Comunitats Autònomes, que enforteixen al meu parer les competències assumides per la Comunitat Autònoma de Catalunya en el seu Estatut d’Autonomia, i sempre, no cal oblidar-lo, a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional. Potser fora bo, i és solament un suggeriment als distingits membres d’aquesta Comissió, que en el debat del projecte s’incorporés una expressa menció a la nova llei estatal en quant que recull moltes competències autonòmiques que poden facilitar, al meu parer, el desenvolupament de les polítiques d’acollida i d’integració de les persones nouvingudes. A tall d’exemple, podem fer esment de l’article 68, que regula la coordinació entre les administracions públiques, que disposa en el seu aparta 3 el següent: “Con carácter previo a la concesión de autorizaciones por arraigo, las Comunidades Autónomas o, en su caso, los Ayuntamientos, emitirán un informe sobre la integración social del extranjero cuyo domicilio habitual se encuentre en su territorio. Reglamentariamente se determinarán los contenidos de dicho informe. En todo caso, el informe tendrá en cuenta el periodo de permanencia, la posibilidad de contar con vivienda y medios de vida, los vínculos con familiares residentes en España, y los esfuerzos de integración a través del seguimiento de programas de inserción socio-laborales y culturales”.
b) D’altra banda, en l’àmbit concret de les polítiques d’integració, el text estatal disposa que “Las Administraciones públicas desarrollarán medidas específicas para favorecer el aprendizaje del castellano y demás lenguas cooficiales, la escolarización de los menores y el acceso al empleo como factores esenciales de integración”, i afegeix que “Asimismo, procurarán, mediante acciones formativas, el conocimiento y respeto de los valores constitucionales de España y de la Unión Europea, así como de los derechos humanos, las libertades públicas, la democracia, la tolerancia y la igualdad entre hombres y mujeres”. La norma estatal emfasitza el caràcter legal i regular que ha de tenir la immigració i la seva vinculació amb l’activitat productiva, destacant que l’accés a l’ocupació, el coneixement de les llengües oficials i l’escolarització dels menors son factors essencials d’integració. En aquest sentit, manifesto la meva total conformitat amb la tesi recollida en el preàmbul del projecte de llei d’acollida, que accepta implícitament que l’acollida ha d’adreçar-se a totes les persones nouvingudes, ja estiguin en situació regular o irregular, però alhora manifesta que “cal reiterar la necessitat que les persones immigrades arribin al nostre país en situació administrativa regular, per la qual cosa aquesta Llei dóna un èmfasi especial a que l’acollida, com a servei, es presti ja des de les oficines a l’exterior”.
3. Passo a continuació a l’anàlisi d’alguns preceptes del text articulat, que comento posant-los en relació amb el preàmbul de la norma.
A) L’article 4 regula els principis generals dels serveis d’acollida, i un d’aquests principis es el d’accés de cada titular, i de seguida veurem qui ho són, “al conjunt de recursos, equipaments, projectes i programes, així com una correlativa obligació del les Administracions catalanes de garantir l’accés a tothom en els termes que expressa aquesta Llei”. En són titulars, segons disposa l’article 7 “les persones estrangeres immigrades, les sol•licitants d’asil, les refugiades, les apàtrides i les retornades, a partir dels 16 anys”, és a dir, l’edat de finalització de l’escolarització obligatòria i de l’accés al mercat de treball en condicions de regularitat per raó de l’edat.
Es particularment important, al meu parer, el reconeixement que fa el projecte de llei de l’accés al servei de primer acollida tant a les persones que es troben en situació regular o legal (de residència a Espanya) com a les que es troben en situació irregular. Es a dir, el fet distintiu de la futura norma es la seva aplicació a totes les persones més grans de 16 anys que s’empadronin en un municipi, o bé que hagin presentat la sol•licitud d’asil (cal destacar, pel que fa a aquest últim punt, la recent publicació de la Llei estatal 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària). És important fer esment del fet que les polítiques d’acollida que es duguin a terme tindran diferent impacte en funció de la situació administrativa de la persona interessada pel que fa a la seva possible incorporació al mercat de treball, perquè aquest accés solament es permès a les persones que disposen d’autorització de residència i de treball, sent la primera competència estatal i la segona, si es tracta d’un autorització inicial o modificació, de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Certament, el fet de l’empadronament obra el reconeixement d’una sèrie de drets a totes les persones en matèria d’accés al serveis sanitaris, escolarització obligatòria i serveis socials bàsics, dels què no en disposen si no s’empadronen, però no afecta directament als drets en matèria d’accés al mercat de treball. Des de aquesta consideració prèvia, que tracta d’esclarir les diferències entre un i altra situació administrativa, estic d’acord amb la manifestació continguda en el preàmbul, quan es refereix al fet que l’exigència de l’empadronament “s’introdueix també perquè s’estima que la possibilitat de prestació d’un nou servei públic a les persones estrangeres sense empadronar no és el millor camí per a disminuir el nombre de les situacions d’irregularitat administrativa”.
La conveniència de facilitar l’acollida des de la situació de plena regularitat es posa de manifest en l’article 7, apartat 3, quan disposa que l’accés al servei s’inicia des de l’exterior “quan la persona obté una autorització administrativa de residencia o d’estada superior a 90 dies al territori de Catalunya”. Es a dir, la futura norma destaca la importància de potenciar l’acollida des de la fase prèvia d’arribada a Catalunya, i en aquets sentit crec important que en el debat del projecte de llei es tingui en consideració les oportunitats que al respecte introdueix l’article seixanta-set de la futura llei estatal, que incorpora una nova disposició addicional novena amb el títol d’autoritzacions econòmiques de treball en origen amb el següent text: “En el marco de los procedimientos de contratación colectiva en origen, las comunidades autónomas con competencias ejecutivas en materia de autorizaciones de trabajo podrán establecer servicios que faciliten la tramitación de los correspondientes visados ante los consulados españoles, así como promover el desarrollo de programas de acogida para los trabajadores extranjeros y sus familias”.
B) L’article 8 regula l’estructura i contingut del servei de primer acollida, i inclou entre les accions formatives les adreçades a facilitar “coneixements laborals i d’estrangeria”, concretant-se aquesta menció en els articles 10 (“coneixements laborals”) i 11 (“coneixement de la societat catalana i del seu regim jurídic”). Al respecte he de dir que em semblen especialment importants les referències a l’assoliment dels coneixements per fer possible la plena efectivitat dels drets i deures laborals, sempre posant en relleu, com ja he dit amb anterioritat, que aquesta efectivitat solament serà possible per a les persones que disposin d’autorització de residència i de treball a Espanya. Crec que el projecte de llei és conscient d’aquesta necessitat, i em felicito d’això, quan manifesta que els coneixements “han de ser els que deriven del règim jurídic laboral”, i també quan expressa que han de ser els necessaris “per a l’accés i manteniment de la situació de la regularitat administrativa necessària per a viure a Catalunya”. En aquest sentit, crec que aquesta Cambra Parlamentària, i també el govern de Catalunya quan aquest projecte es converteixi en llei, hauran de fer un esforç didàctic per tal d’explicar l’autèntic significat de l’article 13.2, òbviament si s’aprova en els termes del projecte, atès que pot generar unes expectatives que no guardin relació amb les seves possibilitats reals perquè l’accés al mercat de treball no es podrà dur a terme, tot i que s’assoleixin uns coneixements i s’obtingui el corresponent certificat, si no es compleixen els requisits establerts en la normativa estatal. Nogensmenys, sí que pot obrir camí l’accés a d’altres activitats formatives que possibilitin l’adquisició de coneixements i competències professionals. És des d’aquesta perspectiva que crec que s’ha d’entendre l’autèntic significat del article 13.2 quan disposa que “els coneixements assolits s’han d’acreditar en un certificat oficial per tal de facilitar l’accés al mercat de treball i d’altres activitats formatives”.
C) Sens dubte, és especialment important al meu parer l’article 13. apartat 3, i la disposició addicional tercera, ja que es refereixen a la eficàcia jurídica de les certificacions oficials emeses per la Generalitat i els ens locals per la realització de les accions informatives i formatives. Val a dir que es reconeix aquesta eficàcia en l’àmbit competencial i local, però es remet als acords que s’estableixin amb l’Administració General de l’Estat per tal que puguin gaudir també d’eficàcia en els procediments d’estrangeria i d’altres procediments regulats per la dita Administració, sent competència del Departament competent en matèria d’immigració la cerca d’aquests acords amb l’Administració General de l’Estat utilitzant les possibilitats ofertes per la Llei Orgànica 4/2000.
En aquest sentit, em permeto de suggerir als membres d’aquesta Comissió que estudiïn molt acuradament, per tal de veure en quina mesura pot incorporar-se alguna referència, ja sigui en el preàmbul o en l’articulat, el text que el dijous aprovarà el Congrés dels Diputats, ja que les esmenes incorporades durant la seva tramitació, en una gran mesura pactades entre el grups socialista i nacionalista català (Convergència i Unió) poden contribuir a reforçar l’eficàcia jurídica de les accions dutes a terme en l’àmbit d’aplicació de la llei catalana. En efecte, s’ha reforçat considerablement, i cito solament algunes modificacions de la Llei Orgànica 4/2000, el paper de les Comunitats Autònomes en els àmbits del reagrupament familiar, l’assistència a les accions formatives, la renovació de la residència temporal, la integració dels estrangers per la via de l’autorització per motius excepcionals d’arrelament, l’acreditació de la dita integració per afavorir l’obtenció de la nacionalitat espanyola, o la possibilitat d’actuar en l’exterior en el marc de la política de contractació en origen.
4. A l’últim, vull fer esment de l’article 16 i de la importància que assoleix la participació de les empreses i d’altres entitats per garantir una bona gestió de la diversitat i per possibilitar que una part del les acciones informatives i formatives del servei de primera acollida puguin impartir-se durant la jornada de treball, en el ben entès que únicament afectaran al personal estranger que resideix de forma regular a Espanya, es a dir que disposa d’autorització de residència i treball. Em sembla també important la crida que el projecte de llei fa en l’article 16.3 a que siguin els convenis col•lectius de treball i els pactes d’empresa els qui continguin clàusules orientades a impulsar les mesures en favor de la població treballadora immigrada, sempre en el marc “de la legislació laboral aplicable” como s’encarrega de recordar mot correctament l’apartat 1 de l’article 16. Personalment soc del parer que les mesures d’acció positiva esmentades en el text, i que inclouen alguna manifestació concreta pel que fa a l’actuació dels òrgans de contractació de les Administracions Públiques únicament tindran raó de ser quan quedi degudament justificada la situació de desigualtat del col•lectiu immigrant, ja que crec que en general és millor aplicar una normativa protectora a tots els col•lectius que es trobin en més difícil situació en el mercat de treball, però fent molt poques diferències per raó de nacionalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario