Nuevamente sobre el Pilar Europeo de Derechos Sociales. Recomendación de la Comisión Europea de 26 de abril de 2017 y propuesta de declaración interinstitucional. Estudio de su contenido.

1. En entradas anteriores del blog estudié el inicio del debate europeo sobre el Pilar Europeo de Derechos Sociales (PEDS), a partir de la Comunicación de laComisión Europea (CE) de 8 de marzo de 2016 y de las aportaciones y debatessobre dicho documento.

(No) registro (obligatorio) de la jornada diaria de trabajo. Tras la jurisprudencia del TS llega la Instrucción 1/2017 de la ITSS, que “complementa” (y ni deroga ni sustituye en todo lo restante) la núm. 3/2016. Un apunte.

1. ¿Era necesario un titular como el que esta nueva entrada del blog, en el que se hace expresa mención de que la nueva Instrucción de la Dirección General de la Inspección deTrabajo y Seguridad Social (núm. 1/2017, de 18 de mayo) “complementa una anterior (núm. 3/2016) relativa al control de la jornada de trabajo? 

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes d’abril.

El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 23 de maig de 2017 les dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponents al mesd’abril.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes d’abril hi ha un total de 1.797.872 afiliats, dels quals 765.672 són de països UE (400.162 homes i 365.510 dones), i 1.032.200 són de països no UE (594.587 homes i 437.613  dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 6,82 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes d’abril de 2016 era de 1.683.092. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 114.781 persones.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 52.555 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement  de 4.323, i en sèrie interanual hem passat dels 269.823 del mes d’abril de 2016 als actuals 289.400.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes d’abril és la següent: el 83,64 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,10 % al d’autònoms, el 0,25 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (187.091 i 115.455, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (51.426 i 34.053), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (82.398 i 66.299).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (38.521), seguida de la boliviana (18.386) i paraguaiana (17.437).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’abril, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (419.838, 23,40 %), seguida de Madrid (359.752, 20,0%), Andalusia (243.837, 13,60 %) i la Comunitat Valenciana (190.102, 10,60 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 36.175, un 9,43 %. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats  (383.663, 22,80 %), seguida de Madrid (342.559, 20,35 %), Andalusia (231.253, 13,74 %) i la Comunitat Valenciana (180.163, 10,70 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 14,96 i 12,47 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 265.792 persones (17,68 %), de les quals 163.257 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 182.229 treballadors, un 12,12 %, dels quals 111.214 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 115.398 treballadors, un 7,67 % del total, dels quals 66.975 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 99.355 afiliats (6,61 %), dels quals 52.921 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 98.753 persones, un 6,57 %, dels quals 56.412 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 16,96 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (86.294, 29,82 % %), del sector de l’hostaleria (54.015, 18,66 % %), i del sector de la construcció (33.324, 11,51 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 22.360, i amb un creixement de l’afiliació del 8,49 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que  les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 14,94 i 14,21 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 242.090 persones (17,19 %), de les quals 149.651 eren de països no UE, i que ocupava la primera posició. Li seguia  el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 172.458 treballadors, un 12,24 %, dels quals 106.201 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 103.349 treballadors, un 7,34 % del total, dels quals 59.510 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 92.267 afiliats (6,55 %), dels quals 49.308 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 84.431 persones, un 5,99 %, dels quals 46.861 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 8,75 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (82.986, 30,76 %), del sector de l’hostaleria (50.715, 18,80 %), i del sector de la construcció (30.716, 11,38 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 20.681, i amb un creixement de l’afiliació del 7,70 % en sèrie interanual).

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (327.008), i els marroquins es situen en la segona posició amb 231.120 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 97.686, quedant els italians en la quarta posició, 92.384, per davant dels equatorians amb 68.435, dels britànics amb 63.470, dels búlgars amb 59.180, dels colombians amb 52.886, dels bolivians amb 49.052 i dels portuguesos amb 45.457. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (305.535), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 211.077 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 93.810, quedant els italians en la quarta posició, 79.113, per davant dels equatorians amb 67.929, dels britànics amb 59.942, dels búlgars amb 55.669, dels bolivians amb 53.260, dels colombians amb 51.390, i dels portuguesos amb 41.801

3. La mitja del mes d’abril d’afiliats estrangers a Catalunya és de 419.838, dels quals 140.348 són de països UE i 279.440 de països no UE.

Per règims, el 83,91 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,91 % en el d’autònoms, i el 0,19 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (48.874, 30.700 i 23,735,   respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (13.475, 5.645 i 5.283) i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.407 i 2.950). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (6.097), seguida de la població hondurenya (4.469) i marroquina (2.725).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,90 i 9,89 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 63.310 (17,97 %), dels quals 46.583 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 52.331 afiliats (14,86 %),  dels quals 35.680 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 38.631 afiliats (10,97 %), dels quals 25.546 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 32.619 (9,26 %), dels quals 20.845 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 23.194 (6,58 %), dels quals 18.290 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.973, 25,42 % del total), de l’hostaleria (13.466, 20,17 %) i de la construcció (5.671, 8,49 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,72 i 11,46 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 56.796 (17,66 %), dels quals 42.185 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 48.444 afiliats (15,06 %) dels quals 33.473 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 3.361 afiliats (10,45 %), dels quals 21.937 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 30.527 (9,49 %), dels quals 19.554 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 19.252 (5,98 %), dels quals 14.803 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.152, 26,38 % del total), de l’hostaleria (12.384, 20,23 %) i de la construcció (5.235, 8,55 %).

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (52.733), seguits dels romanesos (41.950), i els italians ocupen la tercera posició (29.193). A continuació trobem els xinesos (27.055), els pakistanesos (17.634), els francesos (17.230), els bolivians (15.679), els equatorians (12.921), els colombians (10.579), els anglesos (9.715), i els hondurenys (9.130). Fa unany,els treballadors marroquins eren els primers (46.596), seguits dels romanesos (38.488), i els xinesos ocupaven la tercera posició (25.845). A continuació trobàvem els italians (24.836), els bolivians (15.984), els pakistanesos (15.925), els francesos (15.561), els equatorians (12.193), els colombians (9.891), i els peruans (8.656).

Unión Europea. A propósito de las Recomendaciones de la Comisión Europea para España. Texto comparado de las Recomendaciones del Consejo de 2015, documento aprobado por la Comisión para 2016, Recomendaciones de 2016 y documento aprobado por la Comisión para 2017.

La Comisión Europea ha hecho pública hoy la “Recomendaciónde Recomendación del Consejo relativa al programa nacional de reformas de 2017de España, y por la que se emite un Dictamen del Consejo sobre el programa deestabilidad de 2017 de España” (también disponible en versión inglesa, como las restantes Recomendaciones emitidas para todos los Estados miembros). 

A la espera de la definitiva aprobación por el Consejo el mes de julio, y dejando para ese momento el análisis detallado del contenido final y de la tramitación llevada a cabo hasta la definitiva aprobación, aun cuando muy probablemente el texto final se diferencie muy poco del aprobado hoy por la Comisión, adjunto un texto comparado de las Recomendaciones aprobadas por el Consejo para los años 2015 y 2016, así como también de los proyectos de Recomendaciones de la Comisión para 2016 y el año en curso. Para el estudio de las Recomendaciones de 2015 y 2016 remito a mi entrada "Unión Europea. A propósito de las Recomendaciones del Consejo a España para 2016 y 2017 (y recordatorio de las formuladas para 2015)".  

Únicamente, reproduzco el apartado del documento comunitario en el que se hace expresa mención a la problemática del mercado de trabajo en España, y en donde se sigue observando la preocupación por la "desincentivación de la contratación indefinida", que muy probablemente quienes han redactado el texto no tendrían si conocieran la realidad, y no sólo las normas, de las relaciones laborales en 2017 en nuestro país. 

“España presenta uno de los porcentajes más elevados de empleo temporal de la UE, y muchos de los contratos temporales son de muy corta duración. Los índices de transición de contratos temporales a contratos indefinidos son muy bajos en comparación con la media de la UE. La utilización generalizada de contratos temporales va asociada a un menor crecimiento de la productividad (incluso mediante un número inferior de oportunidades de formación en el puesto de trabajo), un empeoramiento de las condiciones de trabajo y un mayor riesgo de pobreza. Las reformas introducidas recientemente en el mercado de trabajo parecen haber producido un efecto ligeramente positivo en la reducción de la segmentación entre los contratos indefinidos y los contratos temporales, y el reforzamiento que se está llevando a cabo de las inspecciones de trabajo está dando resultados positivos en la lucha contra el abuso de la contratación temporal. Sin embargo, algunas de las características del mercado laboral español, como la incertidumbre jurídica en el caso de litigios por despido o las indemnizaciones comparativamente elevadas por despido de los trabajadores con contratos indefinidos, todavía pueden desincentivar la contratación indefinida. Por otra parte, el sistema de incentivos a la contratación sigue siendo disperso y no se centra de forma efectiva en el fomento de la contratación indefinida. Aunque recientemente España ha creado un grupo de trabajo sobre la calidad del empleo, aún no ha elaborado un plan exhaustivo para luchar contra la segmentación del mercado laboral, pese al acuerdo alcanzado en 2014 entre el Gobierno y los interlocutores sociales”.

 

Buena lectura. 

Recomendaciones 2015	Proyecto de Recomendaciones 2016.	Recomendaciones 2016.	Proyecto de Recomendaciones 2017.
RECOMIENDA que España tome medidas en 2015 y 2016 con el fin de: 1. Garantizar una corrección duradera del déficit excesivo en 2016 a más tardar, tomando las medidas estructurales necesarias en 2015 y 2016 y aprovechando los resultados positivos imprevistos para acelerar la reducción del déficit y de la deuda. Reforzar la transparencia y la obligación de rendir cuentas de las haciendas públicas de las Comunidades Autónomas. Mejorar la relación coste-eficacia del sector sanitario y racionalizar los gastos farmacéuticos de los hospitales. 2.Completar la reforma del sector de las cajas de ahorros, particularmente con medidas legislativas, y la reestructuración y privatización de las cajas de ahorros de propiedad estatal. 3. Promover, en consulta con los interlocutores sociales y de acuerdo con las prácticas nacionales, la adecuación de los salarios a la productividad teniendo en cuenta las diferencias en las cualificaciones y las condiciones de los mercados laborales locales, así como las divergencias en los resultados económicos entre regiones, sectores y empresas. Tomar medidas para aumentar la calidad y eficacia de la ayuda y del asesoramiento para la búsqueda de empleo, especialmente como parte de la lucha contra el desempleo juvenil. Racionalizar los regímenes de renta mínima y de ayuda familiar y fomentar la movilidad regional. 4. Suprimir los obstáculos al crecimiento de las empresas, tales como las disposiciones que dependen del tamaño de las empresas, adoptar la reforma planeada de los servicios profesionales, acelerar la aplicación de la Ley de Garantía de la Unidad de Mercado.	RECOMIENDA a España que tome medidas en 2016 y 2017 con el fin de: (1) Garantizar una corrección duradera del déficit excesivo de aquí a 2017, reduciendo el déficit de las finanzas públicas al 3,7 % del PIB en 2016 y al 2,5 % del PIB en 2107 tomando las medidas estructurales necesarias y aprovechando todos los beneficios imprevistos para reducir el déficit y la deuda. Esto es coherente con una mejora del balance estructural del 0,25 % del PIB en 2016 y del 0,5 % del PIB en 2017. Aplicar en todos los niveles de la Administración los instrumentos contemplados en la Ley Marco Presupuestaria. Mejorar los mecanismos de control de la contratación pública y la coordinación de las políticas de contratación en todos los niveles de la Administración. (2) Adoptar medidas adicionales que mejoren la integración en el mercado laboral centrándose en el apoyo individualizado y aumentando la eficacia de las medidas de formación. Mejorar la capacidad de los servicios autonómicos de empleo y reforzar su coordinación con los servicios sociales. Corregir las deficiencias y las disparidades de los regímenes de renta mínima y mejorar los sistemas de apoyo a las familias, incluyendo el acceso a guarderías y cuidados de larga duración de calidad. (3) Adoptar medidas adicionales que mejoren la pertinencia de la enseñanza superior para el mercado laboral, entre otras cosas, estableciendo incentivos a la cooperación entre las universidades, las empresas y el sector de la investigación. Aumentar la financiación por resultados de los organismos públicos de investigación y las universidades y adoptar medidas para estimular la investigación y la innovación. (4) Acelerar la aplicación a nivel autonómico de la Ley de Garantía de la Unidad de Mercado. Garantizar la aplicación por las comunidades autónomas de las medidas de reforma adoptadas para el sector minorista. Adoptar la reforma prevista de los colegios y servicios profesionales.	RECOMIENDA a España que tome medidas en 2016 y 2017 con el fin de: 1.         Garantizar una corrección duradera del déficit excesivo, de conformidad con las decisiones y recomendaciones pertinentes en el marco del procedimiento de déficit excesivo, tomando las medidas estructurales necesarias y aprovechando todos los beneficios imprevistos para reducir el déficit y la deuda. Aplicar en todos los niveles de la Administración los instrumentos contemplados en la Ley Marco Presupuestaria. Mejorar los mecanismos de control de la contratación pública y la coordinación de las políticas de contratación en todos los niveles de la Administración. 2.         Adoptar medidas adicionales que mejoren la integración en el mercado laboral centrándose en el apoyo individualizado y aumentando la eficacia de las medidas de formación. Mejorar la capacidad de los servicios autonómicos de empleo y reforzar su coordinación con los servicios sociales. Corregir las deficiencias y las disparidades de los regímenes de renta mínima y mejorar los sistemas de apoyo a las familias, incluido el acceso a guarderías y cuidados de larga duración de calidad. 3.         Adoptar medidas adicionales que mejoren la pertinencia de la enseñanza superior para el mercado laboral, entre otras cosas, estimulando la cooperación entre las universidades, las empresas y el sector de la investigación. Aumentar la financiación por resultados de los organismos públicos de investigación y las universidades y adoptar medidas para estimular la investigación y la innovación por el sector privado. 4.         Acelerar la aplicación a nivel autonómico de la Ley de Garantía de la Unidad de Mercado. Garantizar la aplicación por las comunidades autónomas de las medidas de reforma adoptadas para el sector minorista. Adoptar la reforma prevista de los colegios y servicios profesionales	RECOMIENDA a España que tome medidas en 2017 y 2018 con el fin de: 1. Velar por el cumplimiento de la Decisión del Consejo, de 8 de agosto de 2016, por la que se formula una advertencia en el marco del procedimiento de déficit excesivo, incluidas también las medidas destinadas a reforzar los marcos presupuestario y de Contratación pública. Llevar a cabo una revisión global de los gastos a fin de identificar posibles ámbitos en los que sea posible aumentar la eficiencia del gasto. 2. Reforzar la coordinación entre los servicios autonómicos de empleo, los servicios sociales y las empresas, a fin de responder mejor a las necesidades de los solicitantes de empleo y los empresarios. Adoptar medidas destinadas a promover la contratación por tiempo indefinido. Hacer frente a las disparidades autonómicas y la fragmentación en los sistemas de renta mínima garantizada y mejorar el apoyo a las familias, incluido el acceso a guarderías de calidad. Aumentar la pertinencia de la enseñanza superior para el mercado laboral. Corregir las disparidades autonómicas en los resultados educativos, en particular, mediante el refuerzo de la formación de los profesores y el apoyo individual a los estudiantes. 3. Garantizar un nivel adecuado y sostenido de inversiones en investigación e innovación, y reforzar su gobernanza en todos los niveles de la Administración. Velar por la implementación plena y oportuna de la Ley de garantía de la unidad de mercado en relación con la legislación vigente y futura.