Intervenció en l’acte de presentació de l’Informe "Primera aproximació a la inversió en polítiques actives d’ocupació i desenvolupament local a la ciutat de Barcelona".

 

Reprodueixo en aquesta entrada el text,  revisat, de la meva intervenció com a president del Consell Econòmic iSocial de Barcelona   en l’acte de presentació de l’Informe "Primera aproximació a la inversió en polítiques actives d’ocupació i desenvolupament local a la ciutat de Barcelona", en primer lloc en la seva inauguració, i desprès en l’acte de cloenda, que es va celebrar el 18 de febrer.  

“És un plaer poder presentar avui l’informe "Primera aproximació a la inversió en polítiques actives d’ocupació i desenvolupament local a la ciutat de Barcelona" (resum  executiu disponible aquí  ). Plaer i satisfacció, òbviament per l’interès del treball, com també per l’interès que ha despertat entre el món polític, sindical, empresarial i associatiu en general i que es concreta en un total de més de 70 persones inscrites per assistir a aquest acte

Entre les funciones del CESB regulades en l’article 3 dels seus Estatuts, es troben les d’elaborar estudis, dictàmens i propostes de resolucions sobre matèries econòmiques i socials a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per iniciativa pròpia a proposta de qualsevol membre del CESB, i analitzar, promoure debats i elaborar propostes en qüestions d’àmbit socioeconòmic d’interès per a la ciutat i impulsar accions orientades a la millora de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona. 

Sense cap mena de dubte al meu parer, les polítiques actives d’ocupació, i tot el que afecta al mercat de treball a Barcelona i  la Regió Metropolitana de Barcelona, s’inclouen en els informes i debats que el CESB pot dur a terme, així com en les recomanacions que pot desprès adreçar als representants polítics de la nostra ciutat.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

En el dia d’ahir, el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Salvador Illa, manifestava en la presentació de l’Informe Social Catalunya 2025que “la nostra manera de governar és tenir els ulls oberts i mirar la realitat tal com és per intentaré transformar-la”. Dons bé, també volem tenir els ulls molt oberts en el CESB, per tal d’elaborar informes i estudis, i proposar recomanacions, que serveixen per enfortir la cohesió social a la nostra ciutat i a la RMB, i que siguin de vertadera utilitat per a la ciutadania.    

En aquest sentit, i ja des de l’anterior presidència del CESB del Sr.Francesc Castellana  , es va impulsar la realització de l’estudi que avui es presenta, elaborat por la empresa DALEPH, amb un seguiment molt intens per part del CESB, i que presentaran  la seva autora, Sra. Vanessa Mora i el seu autor Sr. Pau Casals, amb la intervenció posterior del representants de l’Ajuntament i del SOC, i de les i dels representants de les organitzacions sindical i empresarials més representatives que son presents a la comissió executiva del CESB. 

Com explicaran immediatament a continuació la seva autora i el seu autor,  els objectius de l’informe són “aproximar la inversió en serveis i programes de suport a l’ocupació i desenvolupament local a la ciutat de Barcelona, a través de la inversió del SOC i de l’Ajuntament de Barcelona”, i “estimar la inversió del SOC en polítiques actives d’ocupació a la Regió Metropolitana de Barcelona, tal i com les defineix el Servei d’Ocupació en la seva Cartera de serveis”.

En aquesta breu presentació, permetin que  destaqui únicament dos qüestions rellevants al meu parer.

En primer lloc, cal destacar la importància de l’estudi, en ser la primera vegada que es fa una radiografia de la inversió en polítiques actives d’ocupació i desenvolupament local a la ciutat de Barcelona, que obre el camí, a mesura que estiguin disponibles més dades, per poder analitzar aquest impacte en les persones i en les empreses.

I en segon lloc, cal també recordar que la llei estatal d’ocupació 3/2023de 28 de febrer  estableix un conjunt d’obligacions als poders públics en matèria d’ocupació, i que aquest estudi es, al nostre parer, un primer pas per conèixer com s’està aplicant la dita llei i el reial decret que  desenvolupa la Cartera Comú de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació i els serveis garantits a les persones i les empreses, es a dir la seva avaluació. Em permeto de recordar que en el darrer informe sobre transparència presentat recentment per la Síndica de Greuges de la Generalitat de Catalunya   , una de les seves propostes per introduir millores en la normativa i la seva aplicació pràctica es la de “conceptualitzar i desenvolupar de manera més precisa el dret a una bona administració, adoptant sistemes de gestió de la qualitat diferents en funció del tipus de subjecte i incorporant una avaluació sistematitzada dels serveis públics”.  

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

 

Desprès de la presentació de l’Informe, i de les intervencions dels representants de l’Ajuntament de Barcelona i del SOC, així com també dels i les representants de les organitzacions sindical i  empresarial més representatives que són presents en el consell executiu del CESC, arriba el moment de cloure l’acte, i ho faré amb unes breus reflexions sobre les PAOs i una breu informació, també, sobre les properes activitats públiques del CESB.

Pel que fa a les PAOs, crec que hauríem de prendre en consideració:

- Com està canviant la fesomia de la població ocupada a Espanya, Catalunya i Barcelona i RMb, amb un increment important de l’ocupació estable, fruit sens dubte de la reforma laboral   acordada pels agents socials i el govern espanyol a finals de desembre de 2021   , i que porta a repensar les polítiques de formació en el sentit de reforçar les cada vegada mes necessàries adaptacions als canvis tecnològics que s’estan introduint en el mon empresarial.

- I això, sense oblidar que una part important de la població en situació d’atur té importants mancances educatives i laborals que fan del tot punt necessari continuar avançant en polítiques educatives i laborals que permetin capgirar aquesta situació.

- L’impacte que pot tenir el procés de regularització de les persones migrant en situació irregular en les activitats formatives i en les de gestió dels poders públics, sense oblidar la importància del reconeixement dels seus coneixements i titulacions. 

- Després de tres anys de l’entrada en vigor de la Llei estatal d’ocupació, i un any després del reial decret de desenvolupament és necessari seguir insistint en les obligacions dels poders públics cap les persones i les empreses d’oferir uns serveis als que aquells i aquestes tenen dret, i impulsar la concertació territorial per tal d’aprofitar al màxim les sinèrgies en els diferents territoris i tenint present les seves realitats productives, es a dir el seu teixit empresarial. 

Cal al meu parer avançar en les polítiques de cooperació i coordinació entre els poders públic autonòmic i estatal en matèria d’ocupació a Catalunya per poder prestar un servei integrat a les persones demandants d’ocupació i de prestacions d’atur. En una altra Comunitat Autònoma, el País Basc  s’ha pactat molt recentment el traspàs de la gestió de les prestacions contributives  i no contributives per a les persones en situació d’atur. En qualsevol cas, el més important al meu parer es potenciar la dita coordinació entre els dos poders públics, sense oblidar que la direcció de les polítiques d’ocupació  a Catalunya correspon a la direcció general del SOC.       

En definitiva, cal seguir avançant en l’objectiu marcat  per les normes internacionals, comunitàries, estatals i autonòmiques: que les polítiques d’ocupació, tant les actives, como les, incorrectament anomenades al meu parer “passives”, serveixen als interessos de les persones i de les empreses.

Per acabar, els hi puc anunciar amb satisfacció que  el proper acte públic del CESB tindrà lloc la segona setmana del mes de març, amb la presentació de l’informe  “Anàlisi de la formació de les persones treballadores i la seva importància estratègica per a l'adaptació als reptes derivats de la transformació digital i verda del mercat de treball”, una temàtica també sensu dubte d’importància cabdal en el moment actual.

Moltes gracies.   

Creació de llocs de treball de qualitat

 El Diari de Girona publica el dilluns 15 de desembre  l’article que reprodueixo a continuacióntinuació.

 

La Comissió Europea va presentar el dijous 4 de desembre la Comunicació «Full de ruta per a l’Ocupació de Qualitat», que qualifica en la nota de premsa de presentació com «un ferm compromís per a millorar la qualitat de l’ocupació i crear llocs de treball d’alta qualitat i amb perspectives de futur a Europa».

A la comunicació s’acompanya el document de consulta als interlocutors socials, d’acord amb el que es disposa en l’art. 154 del Tractat de funcionament de la UE, «sobre la possible orientació de l’actuació de la UE per a millorar les condicions laborals, la salut i la seguretat en el treball i l’aplicació dels drets dels treballadors» -Llei d’Ocupacions de Qualitat-, norma que es qualifica d’«una nova proposta legislativa per a garantir els drets dels treballadors i, al mateix temps, adaptar-se als canvis tecnològics, econòmics i socials»

En ocasió dels documents presentats el 4 de desembre, la vicepresidenta de la Comissió, Roxana Mînzatu, va manifestar que «tots els llocs de treball a Europa han de ser de qualitat. Així és com atraurem talent, reduirem la pobresa dels treballadors i reforçarem la competitivitat i la cohesió social d’Europa. El Full de ruta que s’ha posat en marxa avui aplana el camí per a una Llei d’Ocupació de Qualitat que salvaguardi els drets dels treballadors i els secundi a mesura que es modernitzen els llocs de treball».

En els documents comunitaris s’exposa que no existeix una definició única de treball de qualitat, si bé sí que s’assenyala que, en general, «les ocupacions de qualitat ofereixen una remuneració justa, condicions de treball segures i saludables, protecció contra l’estrès i altres riscos en el treball, seguretat laboral, conciliació de la vida familiar i la vida professional, igualtat de gènere, accés a les capacitats, formació i desenvolupament professional, una sòlida protecció social i cobertura de la negociació col·lectiva».

Comparteixo, ho he defensat en nombroses ocasions, que l’ocupació de qualitat és essencial per al benestar de les persones i per a una Europa social forta i competitiva, i per consegüent també per a Espanya, ja que des de la perspectiva laboral unes bones condicions de treball contribueixen a una major productivitat, i des de la perspectiva empresarial, a més a ajudar a atreure i retenir talent, impulsen processos d’innovació. I tot això ha d’acabar repercutint en uns millors resultats econòmics i una major equitat social i cohesió social»

Es tracta, en definitiva, d’apostar per actuacions en les quals Unió Europea pot contribuir a avançar cap als resultats assenyalats, que més concretament passen en primer lloc per la creació d’ocupació per a garantir que, en la fase de canvi cap a una economia més ecològica i digital, «les indústries i els llocs de treball del futur continuïn sent competitius a Europa». Això va del bracet, com ja he apuntat, amb unes bones condicions de treball, que inclouen, no ho oblidem, salaris adequats, potenciació de la formació i respecte a les normes laborals i de protecció social.

D’altra banda, l’impacte de la tecnologia, especialment de la intel·ligència artificial, en l’activitat empresarial, ha de combinar tant la millora de la productivitat com el respecte a les persones treballadores, i en aquesta tasca mai podem oblidar la importància que qualsevol decisió tingui en consideració el factor humà. Justament, en aquesta ja apuntada transició ecològica i digital, a la qual cal afegir la demogràfica a conseqüència dels canvis experimentats en la població i l’augment de les persones de major edat, cal apostar fortament pel desenvolupament de capacitats que millorin els nivells formatius de les persones treballadores, i també reformar els drets d’informació i consulta en les decisions empresarials que els afectin.

I per a tot això, i no tinc més que dir que comparteixo plenament la tesi dels documents comunitaris, i més en uns moments difícils, tant a la UE com a Espanya, que és del tot punt necessari la potenciació del diàleg social, que sigui consistent, així com també una millora de la cobertura de la negociació col·lectiva, on Espanya se situa entre els països capdavanters d’Europa, uns serveis públics de qualitat i un finançament adequat.

Molts objectius, moltes intencions, molts deures. Europa no ha d’esperar, el món empresarial i laboral tampoc.  

Parlem de l'ocupació de qualitat

 

El Diari de Girona publicà el dilluns 3 de novembre l’article que reprodueixo a continuació

L’Organització Internacional del Treball ens parla de treball decent o digne des de fa ja més de vint-i-cinc anys, quan el director general de l’OIT, Juan Somavía, presentava la Memòria a la Conferència Internacional de 1999, que portava per títol «Treball decent», en el pròleg del qual s’afirmava que proposava «una finalitat primordial per a l’OIT, el treball decent per als homes i les dones del món sencer» i afirmava que «el nostre futur comú depèn en gran part de com fem front a aquest desafiament».

La preocupació per l’assoliment del treball decent per a tothom també és present a la Declaració que s’aprovarà a la segona Cimera Mundial sobre desenvolupament social que se celebrarà a Doha del 4 al 6 de novembre, en la qual es reconeix que «els tres temes centrals del desenvolupament social, és a dir, l’erradicació de la pobresa, l’ocupació plena i productiva i la feina decent per a tothom mútuament i que, per tant, cal crear un entorn propici perquè els tres objectius es puguin assolir simultàniament».

La Unió Europea es preocupa per la consecució de l’ocupació de qualitat i anuncia l’adopció de mesures normatives per aconseguir-ho. Així es constata en presentació del programa de treball de la Comissió Europea el 21 d’octubre, en què es refereix l’elaboració d’una Llei d’Ocupació de Qualitat, amb objectius anunciats poc abans per la vicepresidenta Roxana Minzatu: defensar i enfortir els drets laborals, aprofitar la revolució digital, i preparar-se per al canvi, és a dir ajudar tant a treballadors com a ocupadors.

No menys important són els primers resultats de l’Enquesta europea sobre les condicions de treball 2024, elaborada per Eurofound, en què es constata l’evolució en el concepte de qualitat d’ocupació, i s’emfasitza que «els enfocaments anteriors tendien a emfasitzar dimensions com el salari, el tipus de contracte laboral, la cobertura de la protecció social, el temps de treball i la salut i la seguretat. Amb el temps, el concepte s’ha enriquit per incloure aspectes de treball com l’autonomia, la intensitat del treball, l’ús d’habilitats i l’exposició a riscos psicosocials. L’objectiu era captar tant els recursos laborals com les demandes laborals dels treballadors, així com els beneficis per a les empreses i organitzacions que els fan servir», havent de valorar set dimensions: entorn físic, entorn social, qualitat del temps de treball, intensitat del treball, habilitats i discreció, perspectives, i ingressos.

En l’àmbit espanyol, hem de tenir en consideració totes les mesures plantejades a l’Estratègia Espanyola de Suport Actiu a l’Ocupació 2025-2028 i el Pla anual de foment de l’ocupació digna 2025, de les quals destaco les de promoure la implementació dels serveis garantits a les persones, situar els serveis públics d’ocupació com a agents d’intermediació, i promoure l’acompanyament integral a les empreses.

No menys important és la preocupació a Catalunya per l’ocupació de qualitat, i una resolució recentment aprovada pel Parlament constata la seva necessitat i valora especialment «el paper de les organitzacions sindicals per garantir uns centres de treball més segurs, més democràtics i més justos i productius, tal com es demostra a les economies més avançades de l’entorn, particularment davant els profunds canvis que experimenta el model productiu català», alhora que reclama consolidar el marc català de relacions laborals mitjançant la negociació col·lectiva i el diàleg social com a eixos vertebradors, una negociació propera a les necessitats de la ciutadania i de les empreses, «que ha de servir per millorar les condicions laborals i reduir la precarietat».

En definitiva, i concloc amb una tesi que ja he posat de manifest en moltes intervencions i articles, per arribar a l’objecte marcat de l’ocupació de qualitat cal prestar especial atenció a la realitat del món del treball, una foto que no és fixa i cada vegada es mou més, amb l’obligació de reflexionar sobre com s’apliquen les normes laborals, amb una atenció especial a evitar els biaixos discriminatoris per raó de gènere i d’edat.

 

La nova Llei d'ocupació

 El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació. 

El 16 de febrer s'aprovava definitivament pel Ple del Congrés dels Diputats el Projecte de Llei d'Ocupació, que havia iniciat el seu camí parlamentari l'1 de juliol de 2022 amb la seva publicació al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats.

La norma és un avenç important en el desenvolupament d'un nou marc de política d'ocupació adequat a la realitat territorial i amb una cartera de serveis que, si s'ajusta als termes de la norma, pot i ha d'ajudar els demandants d'ocupació, així com a les persones a buscar una feina millor, a trobar-la, i que sigui, per utilitzar la terminologia de l'Organització Internacional del Treball, decent.

Hi ha un apropament i una vinculació més ampli amb la política d'ocupació de la Unió Europea. Inclou conceptes bàsics que anteriorment no estaven recollits a la llei de 2015. Defineix amb precisió, i amb preferència per la contractació indefinida, què s'ha d'entendre per col·locació adequada.

Desenvolupa molt més àmpliament quins són els objectius de la política d'ocupació, posant especial interès tant en les mesures preventives com reactives quan hi pugui haver problema de la pèrdua.

Garanteix entre els principis rectors el d'igualtat i no discriminació en l'accés als serveis d'ocupació, així com a altres programes relatius a la inserció, permanència i progressió al mercat de treball, i la difusió, en aplicació del principi de transparència, de les ofertes i demandes d'ocupació gestionades a través del sistema públic integrat d'informació dels serveis d'ocupació. A més, tots els principis generals també han d'informar totes les actuacions de les entitats col·laboradores dels serveis públics d'ocupació.

Cal emfasitzar el reforçament de la dimensió autonòmica i, especialment de la local, en les polítiques d'ocupació. Tant, perquè el text amplia la possibilitat de la primera de desenvolupar i dissenyar programes propis adaptats a les característiques territorials, com perquè s'emfatitza la dimensió local i es reconeix la singularitat institucional de les corporacions locals en la posada en marxa i el desenvolupament de les polítiques d'ocupació, que s'articularà a través del principi de cooperació i de convenis amb altres administracions

Pel que fa als serveis d'ocupació de les comunitats autònomes, tenen la possibilitat per a aquestes de desenvolupar la seva pròpia cartera complementària de serveis d'ocupació, així com també “la implantació i el desenvolupament dels seus propis programes d'ocupació i de foment de l'activitat econòmica en el seu àmbit territorial”. S'ajusta així de millor manera, a parer meu, la normativa amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre el repartiment competencial entre l'Estat i les autonomies en matèria d'ocupació, no obstant això, per descomptat, a la necessària coordinació de la política autonòmica amb l'europea (Orientacions específiques i Estratègia Europea d'Ocupació) i l'estatal (Estratègia Espanyola de Suport Actiu A l'Ocupació i el Pla anual del seu desenvolupament).

Es conceptua les polítiques actives d'ocupació com “el conjunt de serveis i programes d'orientació, intermediació, ocupació, formació a la feina i assessorament per a l'autoocupació i l'emprenedoria dirigides a impulsar la creació d'ocupació ia millorar les possibilitats de accés a una ocupació digna, per compte d'altri o propi, de les persones demandants dels serveis d'ocupació, al manteniment i la millora de la seva ocupabilitat i al foment de l'esperit empresarial i de l'economia social”, essent els seus objectius prioritaris, però no excloents d'altres que puguin assolir rellevància en cada moment, “Elevar l'ocupabilitat de les persones demandants dels serveis d'ocupació, reduir les bretxes de gènere, i aconseguir l'ajust simultani entre oferta i demanda d'ocupació, a través d'una fluïdesa més gran de la informació i d'uns serveis d'ocupació eficaços i eficients”, amb una destacada i obligada menció dels requeriments dels mercats de treball locals.

Les polítiques d'ocupació han de respondre a les necessitats de les persones treballadores, tant de les que estan ocupades com de les aturades i de les que, encara que inactives, vulguin incorporar-se al món laboral, i per descomptat també de les empreses que cada cop més demanen polítiques de formació que preparin, tant el personal com el que pot contractar, adequades als canvis operats en les seves activitats, amb la necessitat de disposar de personal més i millor format.

La nova Llei, reitero, obre amplis camins perquè això sigui possible, i el desenvolupament de la cartera de serveis, acompanyat d'un convenient i necessari suport econòmic, al mateix temps que amb una estreta relació i cooperació de totes les administracions públiques i entitats del sector privat que operen en aquest terreny, hi haurà de contribuir.

Sense oblidar, per descomptat, que una Llei d'Ocupació és útil si va acompanyada de reformes a la normativa laboral que garanteixi una major estabilitat a l'ocupació i que aquesta sigui de qualitat, camí per on avança la reforma laboral duta a terme pel Reial Decret llei 32/2021 de 28 de desembre, després de poc més d'un any de la seva entrada en vigor.

Haurem d'estar atents, doncs, a com s'aplica la norma i com aconsegueix els resultats desitjats, havent de posar totes les parts interessades el seu afany a assolir l'objectiu. Aquest, és clar, és el meu desig.

La política d'ocupació i de formació professional. Reflexions teòriques i pràctiques .

1. Introducció.

És objecte d'anàlisi en aquest article el marc de la política d'ocupació i formació professional, amb especial atenció a la vigent Estratègia Espanyola d'Activació per a l'Ocupació 2017- 2020 (EEAE). Prèviament, es formulen en primer lloc algunes consideracions de caràcter general sobre els canvis en el món del treball, per passar després a efectuar algunes observacions sobre la realitat internacional, i també, finalment, sobre la importància de prendre en consideració la qualitat de l'ocupació creat i no únicament estar parlant sempre de la quantitat d'aquest[1].

Intervenció en la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament. Projecte de llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya.

El passat 10 de febrer vaig ser convidat a la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya amb ocasió del debat sobre el projecte de lleid’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya. Poso ara a disposició del lectors i lectores del blog l’esquema-guió de la meva intervenció,  i remeto a las persones interessades al vídeo de la sessió per veure el text íntegre de la meva intervenció.

Legislació laboral i polítiques d’ocupació. Sobre les competències de la Generalitat de Catalunya.

1. Vint-i-tres anys han transcorregut des que el TC dictés la primera sentència en què va haver de pronunciar-se sobre les competències de les Comunitats Autònomes en matèria laboral. Va ser la sentència 33/81 de 5 de novembre, dictada amb ocasió del conflicte positiu de competència, promogut pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya contra el Govern de la Nació en relació amb el Reial Decret 405/1981, de 10 de març , que garantia el funcionament del servei públic ferrocarril metropolità i transports urbans de Barcelona. La sentència va declarar que la titularitat de la competència controvertida (fixació dels serveis mínims) corresponia a l'autonomia catalana per tractar-se d'un acte d'execució de la legislació laboral. Aquesta sentència va deixar apuntat el debat de què s'havia d'entendre per "legislació laboral", però no va entrar en la seva anàlisi per no considerar-ho necessari per a la resolució del litigi plantejat. Des de llavors, la doctrina consolidada del TC és la que la Constitució Espanyola "atribueix a l'Estat l'ordenació general de la matèria laboral, sense que cap espai de regulació externa els quedi a les comunitats autònomes, les quals únicament poden disposar d'una competència de mera execució de la normació estatal, que inclou l'emanació de reglaments interns d'organització dels serveis necessaris i de regulació de la pròpia competència funcional d'execució i, en general, el desenvolupament del conjunt d'actuacions precís per a la posada en pràctica de la normativa reguladora del conjunt del sistema de relacions laborals, així com la potestat sancionadora en la matèria".

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del segon trimestre de 2013.

 Segons les dades de l’enquesta de població activa del segon trimestre de 2013, fetes públiques avui dijous, 25 de juliol, la població activa estrangera estava integrada per 3.238.700 persones, amb 2.81.800 ocupades i 1.157.000 aturades, mentre que 1.156.800 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 4.395.800, amb un descens trimestral de 21.700 i en sèrie interanual de 197.300 persones, i cal fer especial esment d’aquesta dada perquè continua la línia del set trimestres anteriors. 

Moció aprovada pel Parlament de Catalunya sobre la creació d’ocupació i la lluita contra l’atur.

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 9 de maig va debatre la Moció subsegüent a la interpel·lació al Go­vern sobre la creació d’ocupació i la lluita contra l’atur, presentada per Iniciativa per Cata­lunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i les esme­nes dels altres grups parlamentaris. Pel seu interès, reprodueixo el text final dela moció aprovada, publicada avui dilluns, 13, en el Butlletí Oficial del Parlament. 

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del primer trimestre de 2013.

Segons les dades de l’enquesta de població activadel primer trimestre de 2013, fetes públiques avui dijous, 25 d’abril, la població activa estrangera estava integrada per 3.321,200 persones, amb 2.018,900 ocupades i 1.302,300 aturades, mentre que 1.096,100 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 4.417,200, amb un descens trimestral de 54.300 i en sèrie interanual de 197.900 persones, i cal fer especial esment d’aquesta dada perquè continua la línia del sis trimestres anteriors. 

Moció 8/X del Parlament de Catalunya, so­bre les polítiques d’ocupació.

 El Parlament de Catalunya va aprovar en la seva darrera sessió plenària, l'11 d'abril, una important Moció sobre polítiques d’ocupació, a partir d’una iniciativa del grup socialista. Pel seu interès reprodueixo a continuació el text aprovat, publicat avui en el BOPC, i ara cal desitjar que es posi en pràctica de la manera més àgil i ràpida possible, perquè les persones en situació d’atur necessiten actuacions ràpides, tant en l’àmbit de las polítiques de formació i contractació com en els de protecció social.

Crisi i Ocupació: El primer Reial decret-Llei de 2013

El Diari de Girona em publica avui l’article que reprodueixo a continuació.

El Reial decret-llei 1/2013, de 25 de gener, prorroga el programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació i adopta també altres mesures urgents per a l'ocupació i la protecció social de les persones desocupades. Com sempre que es publica un RDL, hem de preguntar-nos per l'extraordinària i urgent necessitat que ho justifica per donar degut compliment a allò disposat a l'article 86.1 de la Constitució. El fonament de la norma és la greu situació de crisi social que es concreta en l'important, i molt preocupant, nombre de persones desocupades, un bon nombre de les quals corren el risc de perdre l'accés a prestacions o subsidis si no s'adoptessin les mesures ara recollides en el RDL, en concret els possibles perceptors del Pla Prepara i els treballadors eventuals agraris d'Extremadura i Andalusia.

L’estatut ocupacional dels treballadors a partir dels 45 anys. Tesi doctoral de la professora Judit Baseiria Martí, de la Universitat de Girona.

El diari El Punt Avui + publica avui diumenge un interessant reportatge de la periodista Imma Bosch sobre la tesi doctoral de la professora Judit Baseiria, llegida el 16 de gener a la Facultat de Dret de laUdG i que va obtenir la màxima qualificació. Reprodueixo l’article i aprofito una vegada més per a felicitar a la professora Baseiria per l’excel·lent treball dut a terme i que n’estic segur que aviat podrà ser llegir per totes les persones interessades en les polítiques d’ocupació.

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del quart trimestre de 2012.

Segons les dades de l’enquesta de població activadel quart trimestre de 2012, fetes públiques avui dijous, 24 de gener, la població activa estrangera estava integrada per 3.344.300 persones, amb 2.122.500 ocupades i 1.221.800 aturades, mentre que 1.127.300 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 4.471.600, amb un descens trimestral de 73.700 i en sèrie interanual de 169.200 persones, i cal fer especial esment d’aquesta dada perquè continua la línia del cinc trimestres anteriors. 

Immigració, crisi i ocupació: repte per a la integració dels immigrants?

Comparteixo amb els lector i lectores del blog la presentació de la conferència pronunciada ahir dimarts, 4 de desembre, en la biblioteca central de la localitat d'Esplugues del Llobregat sobre immigració, crisi i ocupació: repte per a la integració dels immigrants?

L´informe del Banc Mundial sobre l’ocupació

El Diari de Girona em publica avui l’article que reprodueixo a continuació.

He tingut oportunitat de llegir recentment alguns documents que aborden la temàtica de l'ocupació no només des de la perspectiva de creixement (o destrucció) de llocs de treball, sinó també des de la d'analitzar quina és la seva relació amb la millora de la qualitat de vida de les persones treballadores i de les seves unitats familiars, i de com la disposició d'una ocupació en determinades condicions (per tant no totes) contribueix a la millora de la cohesió social, en especial en països amb un elevat grau d'informalitat (que no irregularitat, tal com parlem d'ella en els anomenats països desenvolupats).

Regulació d´ocupació: tribunals i reforma laboral

El Diari de Girona em publica avui l'article que reprodueixo a continuació.

"Fa pocs dies vaig llegir un interessant article del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Miquel Àngel Falguera. L'article pren com a punt de referència unes desafortunades manifestacions de la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, afirmant "tenir més por dels jutges que dels homes de negre" (els "emissaris" de la Unió Europea per controlar els ajustos econòmics) i realitza una molt curosa, i també molt crítica, anàlisi de la reforma laboral operada a Espanya a partir del Reial decret-Llei 3/2012 i continuada amb la Llei 3/2012 de 6 de juliol, i de l'impacte que l'esmentada reforma va a significar en les relacions laborals i en el deteriorament de les condicions de treball de les persones treballadores.