Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de juliol.

En la pagina web del Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, es publicaren el dijous 20 d’agost  les  dadesgenerals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes de juliol. 

La nova estructura ministerial també ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació es dona sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juliol  hi ha un total de 2.049.260 afiliats, dels quals 755.925 són de països UE (409.578 homes i 346.347 dones), i 1.293.335 són de països no UE (752.381 homes i 540.954 dones). El 56,70 % són homes i el 43,30 % dones.

És a dir, s’ha produït una disminució anual del 5,58 %, conseqüència de la molt forta caiguda de l’afiliació des de mitjans de març fins a finals d’abril. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de juliol de  2019 era de 2.170.368. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un descens de 121.107. Segons països de procedència, el 36,89 % són de països UE i el 63,11% d’altres Estats.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat perdut 13.273 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement en 5.243 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 343.033 del mes de juliol de 2019 als actuals 356.118.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de juliol d’enguany  és la següent: el 82,38 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 17,38 % al d’autònoms, i el 0,24 % al del mar.

Les dades inclouen informació sobre l’evolució del percentatge d’estrangers sobre el total de l’afiliació  des de l’any 2007, sent important destacar al meu parer que el del mes de juliol d’enguany (10,91 %) supera el del mes de juliol de fa deu any, 10,65 %, i es troba prop d’un punt i mig per sobre del mínim del 9,56 % que es tingué el mes de juliol de 2014, produint-se a partir de llavor un increment anual fins aquest any on canvia la tendència.  Haurem d’estar molt amatents a les dades dels propers mesos per conèixer la gravetat de la crisi entre la població treballadora estrangera.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (211.658 i 141.860, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (57.508 i 40.480), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (72.548 i 44.357).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (30.378), seguida de la boliviana (11.627) i ucraïnesa (10.105)   

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juliol, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (508.416, 24,81 %), seguida de Madrid (420.255, 20,51 %), Andalusia (220.415, 10,76 %) i la Comunitat Valenciana (215.861, 10,53 %). A Catalunya la disminució en sèrie interanual ha estat de 32.517, 6,01 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (540.933, 24,92 %), seguida de Madrid (432.615, 19,93 %), Andalusia (230.869, 10,64 %) i la Comunitat Valenciana (227.353, 10,48 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 27,63 i 42,33 %, del total de l’afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 289.739 persones (23,72 %), de les quals 193.780 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 213.418 treballadors, un 8,90 %, dels quals 137.124 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 155.005 treballadors, un 12,32 % del total, dels quals 99.973 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 140.015 persones, un 16,20 %, dels quals 90.351 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb  130.762 afiliats, 7,20 %, dels quals 76.060 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (94.627, 12,26 %, sempre sobre el total de l’afiliació en el sector), del sector de l’hostaleria (65.310, 19,89 %), i del sector de la construcció (47.644, 12,26 total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 27.022)

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (327.037), i els marroquins es situen en la segona posició amb 249.142 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 126.412, quedant els xinesos en la quarta posició 97.427, per davant dels colombians amb 79.764, dels veneçolans amb 72.760, dels equatorians amb 70.199, dels britànics amb 62.059, , dels búlgars amb 57.524, i dels portuguesos amb 54.766. Fa unany, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (352.102), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 263.705 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 133.636, quedant els xinesos en la quarta posició, 107.689, per davant dels equatorians amb 77.097, dels colombians amb 76.829, dels britànics amb 68.379, dels búlgars amb 63.073, dels veneçolans amb 58.772, i dels portuguesos amb 57.063.

  

La informació de les dades del mes de juliol de 2020 inclou com ha evolucionat l’afiliació dels vuit països amb mes participació dels seus nacionals en el regim general i en el d’autònoms, des de l’any 2011, destacant per una banda el molt important creixement de de la població veneçolana en els darrers tres anys, i el descens de la població colombiana i equatoriana, tot i que la primera s’ha anat incrementant novament des del l’any 2017.

3. La mitja del mes de juliol d’afiliats estrangers a Catalunya és de 508.416, dels quals 156.910 són de països UE i 351.505 de països no UE.

Per règims, el 84,29 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,56 % en el d’autònoms, i el 0,15 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (51.344, 36.799 i 33.345,   respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (15.671, 7.290 i 5.420) , i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.344 i 3.544). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència de la població hondurenya és majoritària (4.648), seguida de la població boliviana (4.051) i romanesa (2.072).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 4,49 i 6,639 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 65.512 afiliats (15,29 %),  dels quals 45.147 són de països no UE; el segon correspon a l’hostaleria, amb 65.406 (15,26 %),  dels quals 49.293 són de països no UE, i el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 52.849 afiliats (12,33 %), dels quals 36.759 son de països no UE; el quart és per a la indústria manufacturera, amb 44.799 (10,45 %), dels quals 30.093 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.686  (7,63 %), dels quals 27.012 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.656, 23,58 % del total), de l’hostaleria (16.782, 21,21 %) i de la construcció (8.086, 10,22 %). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 4,69 i 6.61 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 85.589 (18,50 %), dels quals 62.870 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 68.675  afiliats (14,84 %),  dels quals 46.554 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 57.013 afiliats (12,32 %), dels quals 38.799 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 44.628 (9,64  %), dels quals 29.928 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.528 (7,03 %), dels quals 26.684 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.758, 24,26 %), de l’hostaleria (16.428, 21,24 %) i de la construcció (7.469, 9,66 %).

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (64.132), seguits dels romanesos (47.899), i els italians ocupen la tercera posició (40.840). A continuació trobem els xinesos (27.437), els pakistanesos (21.068), els francesos (19.315), els colombians (15.597), els bolivians (15.237), els hondurenys (13.634), i els equatorians (13.315), Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (69.212), seguits dels romanesos (51.566), i els italians ocupaven la tercera posició (41.564). A continuació trobàvem els xinesos (30.431), els pakistanesos (22.531), els francesos (20.534), els bolivians (17.012), els colombians (15.563), els equatorians (14.981), i els hondurenys (13.432).