El Diari de Girona em publica avui l'article que reprodueixo a continuació.
"El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va aprovar el 22 d'agost el
seu Dictamen 10/2012 sobre la Llei 3/2012 de 6 de juliol, és a dir,
sobre la reforma laboral. En aquesta ocasió, i a diferència del que va
ocórrer amb ocasió de la publicació del Dictamen sobre el Reial
decret-Llei 3/2012, no hi ha hagut declaracions immediates dels
sol·licitants, amb tota seguretat perquè la conclusió única del text,
adoptada per unanimitat, diu que els articles qüestionats "no són
contraris a la Constitució". I no obstant això, una part del contingut
del Dictamen sí que hauria pogut merèixer comentaris elogiosos per part
d'aquells que van mantenir la no conformitat a dret d'alguns apartats de
la reforma.
El Dictamen, almenys fins on el meu coneixement arriba,
ha merescut molt poca atenció pels mitjans de comunicació, amb alguns
titulars incorrectes com per exemple que el CGE "avala els acomiadaments
al sector públic". I dic incorrecte perquè el CGE es pronuncia sobre la
conformitat a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia d' una norma,
però mai "avala" la decisió que puguin adoptar les empreses o les
Administracions Públiques a l'empara d'allò regulat a la mateixa.
Suposo
que una altra raó per a aquesta escassa atenció ha estat la seva
publicació en el mes de vacances per excel·lència, i que s'hagi publicat
entre d'altres dos importants Dictàmens que han qüestionat la
conformitat de diverses normes adoptades per l'Estat en matèria de
funció pública, els Dictàmens números 9 i 11/2012 de 2 i 22 d'agost,
respectivament, sobre la jornada general de treball al sector públic i
sobre les mesures d'estabilitat pressupostària, en els quals s'efectuen
dures crítiques a la normativa estatal per anar molt més enllà del que
s'ha d'entendre per "bases" i deixar reduïdes diverses vegades les
competències autonòmiques en matèria d'Administració Pública a la mínima
expressió.
També és molt possible que, donada la rapidesa amb què
les notícies deixen de ser-ho, ja no interessi als mitjans de
comunicació el desenvolupament i aplicació de la reforma laboral,
excepte òbviament quan hi ha un titular d'impacte. Però l'impacte és
indubtable, encara que sigui silenciós, i s'està concretant en
l'increment d'Expedients de Regulació d'Ocupació i de modificacions
substancials de condicions de treball que estan portant en bastants
ocasions a reduccions salarials. L'impacte en l'ocupació està sent
negatiu, i això és reconegut també per dirigents del Partit Popular,
encara que es defensen recordant que ja van anunciar que la creació de
llocs de treball es produiria a mitjà termini i en combinació amb altres
reformes econòmiques posades en marxa.
Tres seran els preceptes
examinats pel CGE, i a cadascun d'ells es dediquen els fonaments
jurídics segon, tercer i quart. M'interessa destacar en aquest article
que el Dictamen es deté en el fonament jurídic tercer en la nova
regulació de l'acomiadament col·lectiu prevista a l'article 18.3 de la
Llei 3/2012 i que dóna nova redacció a l'article 51 de l'Estatut.
El
Dictamen rebutja que la norma vulneri l'art. 24 de la Constitució,
sempre que s'interpreti, o almenys així m'ho sembla, de la manera que
justament no desitja el legislador (tesis de l'esmentat legislador també
rebutjada en la gran majoria de les sentències dictades fins avui pels
Tribunals Superiors de Justícia i l'Audiència Nacional) vinculant la
situació de l'empresa amb l'efecte que produeix l'acomiadament, i
afirmant de manera categòrica, i intueixo que aquesta tesi serà
utilitzada en bona part dels litigis que se suscitin en la comunitat
autònoma catalana, que la nova regulació "no interfereix en la funció
del jutge que en exercici de la seva potestat jurisdiccional, ha de fer
efectiu el dret a la tutela judicial efectiva, en aquest cas del
treballador acomiadat".
Per tant, el jutjador ha de continuar
examinant, amb criteris de raonabilitat i proporcionalitat, "la relació
entre la situació econòmica esgrimida i la dimensió de l'acomiadament
col·lectiu", defensant la interpretació de la norma més d'acord a la
Constitució (suposo que el CGE es refereix al ple exercici dels seus
drets) i concloent de manera contundent que la vulneració al·legada de
l'art. 24.1 CE no es produeix perquè el jutge, quan dicta una resolució
sobre acomiadaments col·lec?tius basada en una causa objectiva, "ha de
verificar la concurrència dels supòsits de fet, així com també la
connexió entre aquests i la seva incidència en l'acomiadament".
Insisteixo,
poc podien pensar els redactors, i els ideòlegs, de la reforma laboral
que els tribunals i ara el CGE anaven a donar la volta a les seves tesis
com si es tractés d'un mitjó; això sí, i a més per a preocupació dels
abans citats, amb sòlids arguments jurídics de cort constitucional i
legal. En qualsevol cas, caldrà esperar a les sentències del Tribunal
Suprem i, en el seu cas, del Tribunal Constitucional".
No hay comentarios:
Publicar un comentario