La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del quart trimestre de 2025

 

1. Segons les dades de l’enquesta de la població activa del quart trimestrede 2025     , fetes públiques per l'INE el dimarts 27 de gener, la població activa estrangera estava integrada per 4.183.000, amb 3.575.900 ocupades i 607.100 aturades, mentre que 1.902.300 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 6.085.3400, amb un augment trimestral de 87.200 i en sèrie interanual de 337.000 persones.

 

2. L’INE publicà el 19 d’abril de 2024 un nota de premsa, explicant el canvi de base poblacional a les estimacions de l'EPA, amb les  sèries revisades 2021-2023, que consisteix en “la incorporació i actualització de les sèries de població i habitatges derivats del Cens de Població i Habitatges del 2021, en substitució dels que es feien servir fins ara basats en el cens del 2011. Això comporta la revisió dels factors d'elevació de l'enquesta, que es calculen a partir de les poblacions esmentades, des del primer trimestre del 2021”, i indicant que “l'EPA del primer trimestre del 2024, que es publicarà el 26 d'abril amb noves poblacions, serà comparable amb les dades d'aquestes noves sèries”. Em remeto a les explicacions realitzades en exposar les dades del primer trimestre

 

3. Si comparem amb les dades del tercer, l’augment de la població activa estrangera ha estat de 87.200 00 persones i en sèrie interanual de 353.100. Si ens fixem en les dades de la població autòctona, la població activa ha tingut una disminució de 84.000 sobre el trimestre anterior, i un augment de 244.000 en sèrie interanual.

 

La taxa d’activitat és del 68,74,   11,45   punts superior a la de la taxa de la població activa espanyola (57,29 %). En aquest trimestre, la taxa d’activitat dels estrangers ha experimentat una disminució del 0,60 %, mentre que la de la població espanyola ha estat del 0,34  %. En sèrie interanual la taxa d’activitat de la població autòctona experimenta un creixement del 0,41 %, i la de la població estrangera del 0,20.

 

La taxa d’atur de la població estrangera és del 14,51 %, es a dir 5,50 % per sobre de l’espanyola (9,01 %). Durant el quart trimestre del 2025 la desocupació autòctona augmentà  en 107.700 persones, i la de la població estrangera en 28.300 (20,79 % del totla).

 

Durant el quart trimestre del 2025 cal fer esment del fet que el nombre de treballadors autòctons ocupats ha experimentat un augment de 23.700 (inclou la doble nacionalitat), i el d’estrangers de 52.500 (68,89 % del total). En sèrie interanual la població ocupada estrangera creix en 258.000 persones, la població aturada disminueix en 14.900 i la inactiva creix en 94.000, mentre que la població ocupada espanyola experimenta un creixement de 347.400 persones, la població aturada disminueix en 103.500, i la inactiva baixa en 75.800.

 

 

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del segon trimestre de 2024

 

1. Segons les dades de l’enquesta de la població activa del segon trimestre de 2024    , fetes públiques per l'INE el divendres 26 de juliol, la població activa estrangera estava integrada per 3.878.500 persones, amb 3.224.900 ocupades i 653.600 aturades, mentre que 1.708.000 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 5.586.500, amb un augment trimestral de 74.400 i en sèrie interanual de 316.900  persones.

2. L’INE publicà el 19 d’abril un nota de premsa, explicant el canvi de base poblacional a les estimacions de l'EPA, amb les  sèries revisades 2021-2023, que consisteix en “la incorporació i actualització de les sèries de població i habitatges derivats del Cens de Població i Habitatges del 2021, en substitució dels que es feien servir fins ara basats en el cens del 2011. Això comporta la revisió dels factors d'elevació de l'enquesta, que es calculen a partir de les poblacions esmentades, des del primer trimestre del 2021”, i indicant que “l'EPA del primer trimestre del 2024, que es publicarà el 26 d'abril amb noves poblacions, serà comparable amb les dades d'aquestes noves sèries”. Em remeto a les explicacions realitzades en exposar les dades del primer trimestre 

3. Si comparem amb les dades del primer trimestre del 2024, l’augment de la població activa estrangera ha estat de 74.100  persones i en sèrie interanual de 262.000. Si ens fixem en les dades de la població autòctona, la població activa ha tingut un augment de 138.100 sobre el trimestre anterior, i de 111.300 en sèrie interanual.

La taxa d’activitat és del 69,43 %, 12,17 punts superior a la de la taxa de la població activa espanyola (57,26 %). En aquest trimestre, la taxa d’activitat dels estrangers ha experimentat un creixement del 0,41 %, mentre que el de la població espanyola ha estat del 0,23 %. En sèrie interanual la taxa d’activitat de la població autòctona experimenta una disminució del 0,15, i la de la població estrangera un augment del 0,80 %.

La taxa d’atur de la població estrangera és del 16,85 %, es a dir 6,63% per sobre de l’espanyola (10,22 %). Durant el segon trimestre del 2024 la desocupació autòctona va disminuir en 166.900 persones, i la estrangera en 55.700.

Durant el segon trimestre del 2024 cal fer esment del fet que el nombre de treballadors autòctons ocupats ha experimentat un augment de 304.900, i el d’estrangers de 129.700. En sèrie interanual la població ocupada estrangera creix en 227.900 persones, la població aturada creix en 34.200 i la inactiva augmenta en 54.900, mentre que la població ocupada espanyola experimenta un creixement de 198.400 persones, la població aturada disminueix en 67.100, i la inactiva augmenta en 177.200.

L’augment de la població ocupada estrangera en el segon trimestre suposa el 29,83 % del total de l’Estat. La disminució de l’atur es del 25.02 % del total a Espanya. El creixement de la població activa suposa el 34,93 % del total.

 

El baròmetre del CIS del mes de maig. Les preocupacions dels espanyols

 

1. El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques , fet públic el dimarts 14 de maig , segueix sent  un fidel reflex de la preocupació  per l’atur i per la situació econòmica i política. L’enquesta es va dur a terme entre els dies 3 i 8 de maig .

 

La immigració es considera el setè  problema   (possibilitat de tres respostes) que existeix actualment a Espanya (11.7). Els tres problemes més importants són l’atur (26.0),  la crisi i els problemes d’índole econòmica (24.8), i  els problemes polítics en general  (20.1).

 

Quan es pregunta als enquestats quin és el principal problema  ara a Espanya , la immigració apareix en el lloc número onzè   (2.4). Els tres problemes que més preocupen són els següents: els problemes polítics en general (12.6), l’atur (11.6), i el mal comportament dels polítics (10.8).

 

Si es pregunta quins són els problemes que afecten personalment més els enquestats  (possibilitat de tres respostes)  la immigració apareix en el lloc número dotzè     (5.3) Els tres problemes més rellevants són els problemes d’índole econòmica (32.7), la sanitat (18.3), i els problemes relacionats amb la qualitat de l’ocupació (14.7).

 

Tanmateix, si es pregunta quins és el problema que afecta personalment més els enquestats    la immigració apareix en el lloc número vintè    (1.6). Els tres  més importants són la crisi i els problemes d’índole econòmica (16.3), “cap” (7.5), i la sanitat (7.3).

 

2. Hi ha més preocupació entre els homes que en les dones  quan es pregunta quin es el principal problema a Espanya (12.7 i 10.8). És el grup d’edat de 18 a 24 anys el més preocupat (19.1) amb caràcter general, i és el grup de 35 a 44 anys el qui creu que és el seu problema persona més important (2.5).

 

3. Pel nivell d’estudis    , la immigració com a primer problema a Espanya es reconeguda pel 14.6 de les persones amb estudis d’ educació secundària primera etapa, i com a primer problema personal per a les persones amb educació primària (2.5).

 

4. Sobre les dades aportades pel baròmetre de setembre sobre les preocupacions del enquestats segons la seva opció política electoral    ,  cal dir que els qui consideren la immigració com el primer problema a Espanya es trobem en el grup dels qui van votar a VOX (31.8) i són els qui van en blanc els qui consideren que es el seu primer problema personal (4.9).

 

5. Segons la ubicació professional  de les persones enquestades      , cal dir que els qui consideren la immigració com el primer problema a Espanya es trobem en el grup del oficials, operaris i artesans   (22.7)  i és el grup d’agricultors i treballadors agropecuaris, forestals i pesquers, el qui considera que és el seu problema principal (7.8).

 

 6. Si tenim en consideració les dades sobre identificació subjectiva de classe social   , cal dir que els qui consideren la immigració com el primer problema a Espanya es troba en el grup de classe “mitja-baixa”  (15.5), sent les persones del mateix grup les que consideren que és el seu primer problema personal (2.9).

 

7. Segons l’escala d’autoubicacióideològica  (1 esquerra, 10 dreta) ,  els qui consideren la immigració com el primer problema a Espanya es trobem en el grup 8 (22.5), sent les persones del grup 9 els qui consideren que és el primer problema personal (3.4).

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del quart trimestre de 2023.

Segons les dades de l’enquesta de la població activa del quart trimestre de2023     , fetes públiques per l'INE el divendres 26 de gener, la població activa estrangera estava integrada per 3.660.300 persones, amb 3.022.300 ocupades i 638.000, mentre que 1.605.300 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 5.265.500, amb un augment trimestral de 126.600 i en sèrie interanual de 479.800 persones.

Cal fer esment del fet que l’EPA es calcula amb la base de població que incorpora la informació actualitzada dels censos de població i habitatge de 2011. L’Institut Nacional d’Estadística publicà el dijous 24 d’abril de 2014 una nota metodològica sobre la nova base poblacional i posant en relleu que segons el cens de 2011 la població de 16 i mes anys supera en 373.700 persones la població que es prenia anteriorment en consideració per a la mostra, més concretament “estaba infravalorada en 585.700 españoles, y en cambio el número de extranjeros estaba sobrevalorado en 212.100”.

També cal fer esmen de l’adaptació de l’EPA al Reglament (UE) 2019/1700, del Parlament Europeu i del Consell, de 10 d’octubre de 2019 i del Reglament (UE) 2019/2240 de 16 de desembre de 2019. Els canvis que suposa aquesta adaptació es van explicar en la nota de premsa on s’informava de les dades del primer trimestre del 2021, posant en relleu que no s‘apreciaven canvis significatius en la continuïtat de les principals sèries de resultats.

Fetes aquestes precisions, si comparem amb les dades del tercer trimestre del 2023, l’augment de la població activa estrangera ha estat de 71.900  persones i en sèrie interanual de 355.500. Si ens fixem en les dades de la població autòctona, la població activa ha tingut una disminució de 115.500 sobre el trimestre anterior, i un augment de 234.100 en sèrie interanual.

La taxa d’activitat és del 69,51 %, 12,08 punts superior a la de la taxa de la població activa espanyola (57,43 %). En aquest trimestre, la taxa d’activitat dels estrangers ha experimentat un descens del 0,31 %, mentre que el de la població espanyola ha estat del 0,47 %. En sèrie interanual la taxa d’activitat de la població autòctona experimenta una millora del 0,33%, i la de la població estrangera un 0,45 %.

La taxa d’atur de la població estrangera és del 17,43 %, es a dir 6, 69 % per sobre de l’espanyola (10,74 %). Durant el quart trimestre del 2023 la desocupació autòctona va disminuir en 70.900 persones, i la estrangera en 46.300.

Durant el quart trimestre del 2023 cal fer esment del fet que el nombre de treballadors autòctons ocupats ha experimentat una disminució de 44.500, i el d’estrangers un augment de 25.500. En sèrie interanual la població ocupada estrangera creix en 333.700 persones, la població aturada augmenta en 21.800 i la inactiva creix en 124.300, mentre que la població ocupada espanyola experimenta un creixement de 449.300 persones, la població aturada disminueix en 215.200, i la inactiva baixa en 31.500