Immigració: inclusió i integració

El Diari de Girona publica el 1 de desembre l'article    que reprodueixo a continuació

No crec que pugui haver-hi cap dubte de la importància de conèixer la realitat de la diversitat poblacional existent a les nostres ciutats, i de com ha anat canviant i remodelant la vida quotidiana de les nostres poblacions, i debatre quines mesures cal adoptar per a adequar-se a aquesta realitat. A aquesta anàlisi, amb propostes, he dedicat bona part de la meva activitat investigadora com a professor universitari, i com a persona, així ho crec, amb sensibilitat social, a l’estudi del fenomen migratori, des que en el llunyà any 1992 vaig redactar una conferència sobre la realitat migratòria a Espanya quan aquesta no passava del 2,5% del conjunt de la població, i sempre amb especial atenció als marcs jurídics existents, posant de manifest la necessitat d’avançar en polítiques que permetessin que totes les persones que arribaven a les nostres ciutats poguessin fer-ho amb plenitud de drets i deures, una cosa que en l’actualitat, i cal lamentar-ho, encara no s’ha aconseguit, i per això cal continuar lluitant perquè sigui possible. La creació de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, de la qual en vaig ser el primer director des de la creació el 2002 fins al 2008, i que ha continuat meravellosament el professor, i bon amic, Ferran Camas, va ser un innegable punt de referència per a l’anàlisi de la realitat migratòria, justament des de la perspectiva de la plena aplicació dels drets humans a totes les persones.

Fa ja anys vaig escriure un article titulat «La immigració: una oportunitat i no un problema». Continuen sent plenament vàlides algunes afirmacions, com que les normes que regulen la immigració no poden anar per una banda mentre que la realitat econòmica i social va per una altra; ni tampoc pot un Estat, o una Comunitat Autònoma, fer una política migratòria que no prengui en consideració la realitat comunitària i internacional. L’objectiu a aconseguir, i en això han d’implicar-se activament totes les Administracions i tots els agents socials, és la plena regularitat del treball que prestin els immigrants

Certament, la immigració ens interpel·la, ens interroga, ens crea problemes, però també aporta (ens aporta) riqueses econòmiques, culturals i humanes (perquè convé recordar que els immigrants són persones i no merament mà d’obra). No cal negar que es produeix un increment de necessitats econòmiques per part de les Administracions competents per a cobrir les noves realitats, per exemple, en els àmbits sanitaris, educatius, i d’habitatge. Però, qui pot negar que l’activitat productiva, per compte propi o aliè, millora el nivell de creixement del país, i al mateix temps pot significar un mecanisme important per a afavorir les polítiques de codesenvolupament amb els països d’origen? El debat ja no és la immigració sinó la integració dels immigrants.

La immigració és una realitat molt diversa. En els debats sobre la població migrant, és erroni plantejar que hi ha un «ells» i «nosaltres». Si s’efectua aquesta diferència, deixem de fer polítiques «d’inclusió» i passem a efectuar-les de «separació». Estem parlant de persones. Buscar respostes a la problemàtica de cadascuna d’elles és un exercici responsable de ciutadania.

La immigració és una oportunitat. No és un problema i, per tant, no pot tractar-se com a tal. És una realitat que cal saber gestionar en benefici de tota la ciutadania, i sempre des de la perspectiva de la plena aplicació a tota ella dels drets humans. La immigració, com ha posat en relleu un molt recent Informe del Consell Econòmic i Social d’Espanya, és un component estructural i decisiu de la societat espanyola, posant l’accent l’esmentat document en disposar d’un marc de regulació que atengui a les necessitats i reptes del nou cicle i sent la integració laboral de la població migrant «una dimensió ineludible per a l’anàlisi del mercat de treball espanyol».

Sens dubte, cal tenir en consideració el marc jurídic sobre l’accés a la situació de regularitat administrativa, però això no és obstacle de cap manera al fet que des de les competències municipals es procuri garantir els drets econòmics i socials per les respectives Corporacions Locals a totes les persones que arriben a les seves ciutats

Cal plantejar-se mesures que impactin positivament sobre la situació laboral, i això requereix adoptar les que possibilitin que les persones que arriben a les nostres ciutats adquireixin al més aviat possible, si no la tenen ja d’entrada, la documentació que acrediti la seva regularitat i per consegüent el ple exercici dels seus drets i deures. En aquest sentit, cal aprofitar al màxim les possibilitats ofertes pel Reglament d’Estrangeria, del que fa solament cinc dies es va celebrar el primer aniversari.

En definitiva, cal lloar els esforços dels que han actuat per a potenciar les polítiques d’inclusió i integració en l’àmbit laboral, vetllant perquè totes les persones, provinguin d’on provinguin, es trobin en les mateixes condicions laborals i tinguin accés a tots els drets, i al compliment de deures, que els marcs normatius regulen. En aquest terreny, els poders públics han de potenciar que les polítiques dels agents socials en l’àmbit laboral siguin ajudades per mesures que facilitin la integració, com per exemple el finançament de cursos de formació en les llengües oficials de la comunitat en què es trobin.