El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 21 d’agost
les dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes
de juliol.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juliol hi ha un total
de 2.020.430 afiliats, dels quals 839.806 són de països UE (447.694 homes i 392.113
dones), i 1.180.623 són de països no UE (682.419 homes i 498.204 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 8,02 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes de juliol de 2017 era
de 1.870.397. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de
150.033 persones.
Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut
6.972 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la
llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement en 623 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 298.184 del
mes de juliol de 2017 als actuals 324.471.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes de juliol és la següent: el 83,68 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 16,06 % al d’autònoms, i el 0,25 % al del mar.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (214.885
i 140.302, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (55.123 i
37.784), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (71.018 i 56.880).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (36.009), seguida
de la paraguaiana (16.505) i boliviana (15.802).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juliol,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (499.924, 24,74 %), seguida
de Madrid (398.637, 19,73 % %), Andalusia (216.214, 10,70 %) i la Comunitat
Valenciana (210.462, 10,42 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 34.510, un 7,41 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total
d’afiliats (454.476, 24,20 %), seguida de Madrid (366.666, 19,60 %), Andalusia
(218.609, 11,70 %) i la Comunitat Valenciana (191.552, 10,20 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 12.04 i 10,54 %, del total de
l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupa a 340.678 persones (20,15 %), de les quals 208.895 són
de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 208.579
treballadors, un 12,34 %, dels quals 128.127 són de països no UE, i en tercer
lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen
a 150.527 treballadors, un 8,90 % del total, dels quals 91.104 són de països no
UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 121.737
persones, un 7,20 %, dels quals 73.348 són de països no UE (sent important
destacar el creixement d’un 19,26 % en sèrie interanual);la industria
manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 114.506 afiliats (6,77 %), dels quals
62.819 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms,
destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes (91.947, 28,34 %), del sector de l’hostaleria (60.099, 18,52 %), i
del sector de la construcció (38.800, 11,96 % del total i amb una participació
majoritària dels ciutadans de la UE, 25.507, i amb un creixement de l’afiliació
del 13,12 % en sèrie interanual). Fa un any (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 14,26 i 11,83 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 303.174
persones (19,28 %), de les quals 183.109 eren de països no UE, en la primera
posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupava a 191.386 treballadors, un 12,17 %, dels quals 116.338 eren
de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i
serveis auxiliars, que agrupaven a 125.826 treballadors, un 8,0 % del total,
dels quals 73.761 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el
quart lloc, amb 102.254 afiliats (6,50 %), dels quals 54.440 eren de països no
UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a
101.439 persones, un 6,45 %, dels quals 57.388 eren de països no UE (sent
important destacar el creixement d’un 15,96 % en sèrie interanual). En el règim
especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç
i reparació de vehicles de motor i bicicletes (88.401, 29,70 % %), del sector
de l’hostaleria (56.040, 18,83 % %), i del sector de la construcció (34.310,
11,53 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE,
22.943, i amb un creixement de l’afiliació del 8,94 % en sèrie interanual).
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (345.547), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 245.600 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 117.444,
quedant els xinesos en la quarta posició, 103.644, per davant dels equatorians
amb 75.119, dels colombians amb 65.679, dels britànics amb 65.304, dels búlgars
amb 61.062, dels portuguesos amb 52.703, i dels bolivians amb 51.844. Fa un any,
els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (340.470), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 230.470 treballadors. Els
italians ocupaven la tercera posició, amb 100.816, quedant els xinesos en la
quarta posició, amb 99.437, per davant dels equatorians amb 71.104, dels
britànics amb 65.360, dels búlgars amb 60.204, dels colombians amb 56.629, dels
bolivians amb 50.431, i dels francesos amb 45.675.
3. La mitja del mes de juliol d’afiliats estrangers a Catalunya és de 499.924,
dels quals 163.786 són de països UE i 336.138 de països no UE.
Per règims, el 84,83 dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,99 % en
el d’autònoms, i el 0,17 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (51.858, 37.282 i 29.407,
respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms
(14.636, 6.186 i 6.079), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.746 i 4.449).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (5.393), seguida de la població
hondurenya (4.629) i romanesa (2.466).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 4,95 i 7,67 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 79.814 (18,82 %), dels quals 58.086 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 63.951 afiliats (15,08 %),
dels quals 43.157 són de països no UE; el tercer lloc és per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 51.153 afiliats (12,06 %),
dels quals 34.750 son de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 37.961 (8,95 %), dels quals 24.566 són de països no UE; en
cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 29.238 (6,89
%), dels quals 23.780 són de països no UE. En el règim especial de treballadors
autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles
a motor i bicicletes (18.072, 24,11 % del total), de l’hostaleria (15.095, 20.14
%) i de la construcció (6.492, 8,66 %). Fa un any, (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 6.04 i 8,95 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc corresponia a l’hostaleria, amb 72.139 (18,74 %), dels quals 52.576 eren
de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 57.803 afiliats (15,01 %),
dels quals 39.006 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 42.794 afiliats (11,12 %),
dels quals 28.370 eren de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 33.754 (8,77 %), dels quals 21.546 eren de països no UE; en
cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 23.927
(6,22 %), dels quals 18.950 eren de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.404, 25,35 % del total), de
l’hostaleria (13.947, 20,32 %) i de la construcció (5.840, 8,51 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (64.842), seguits
dels romanesos (50.345), i els italians ocupen la tercera posició (35.795). A
continuació trobem els xinesos (28.941), els pakistanesos (21.194), els
francesos (19.410), els bolivians (16.913), els equatorians (14.316), els
colombians (13.374), i els senegalesos (12.256). Fa un any, els treballadors
marroquins eren els primers (58.389), seguits dels romanesos (47.723), i els
italians ocupaven la tercera posició (30.942). A continuació trobàvem els
xinesos (27.688), els pakistanesos (18.892), els francesos (18.046), els
bolivians (16.168), els equatorians (13.435), els colombians (11.615), i els
senegalesos (10.964).
No hay comentarios:
Publicar un comentario