El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 17 de juliol les
dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes dejuny.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juny hi ha un total
de 2.026.559 afiliats, dels quals 851.606 són de països UE (453.133 homes i 398.473
dones), i 1.174.953 són de països no UE (678.538 homes i 496.415 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 8,06 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes de juny de 2017 era
de 1.875.413. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 151.166
persones.
Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 18.628
afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar
familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement en 3.681 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 297.601 del
mes de juny de 2017 als actuals 323.848.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes de juny és la següent: el 83,77 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 15,98 % al d’autònoms, el 0,24 % al del mar, i el 0.01 % al del
carbó.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (212.199
i 135.055, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (54.965 i
37.925), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics
anteriors (86.223 i 66.748). En les
dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim
general, la presència romanesa és també majoritària (36.500), seguida de la
paraguaiana (16.610) i boliviana (16.039).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juny,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (489.631, 24,16 %), seguida
de Madrid (397.379, 19,61 %), Andalusia (239.993, 11,84 %) i la Comunitat
Valenciana (208.660, 10,30 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 35.155, un 7,74 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total
d’afiliats (454.476, 24,20 %), seguida de Madrid (366.666, 19,60 %), Andalusia
(218.609, 11,70 %) i la Comunitat Valenciana (191.552, 10,20 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 13,90 i 10,57 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 323.008 persones
(19,03 %), de les quals 197.968 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 204.189 treballadors, un 12,03 %, dels quals 125.265
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 143.091 treballadors, un 8,43 % del total,
dels quals 85.412 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en
el quart lloc i ocupa a 120.415 persones, un 7,09 %, dels quals 71.677 són de
països no UE (sent important destacar el creixement d’un 18,71 % en sèrie
interanual);la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 113.787 afiliats
(6,70 %), dels quals 62.072 són de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació
de vehicles de motor i bicicletes (91.603, 28,29 %), del sector de l’hostaleria
(59.637, 18,42 %), i del sector de la construcció (38.686, 11,95 % del total i
amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.511, i amb un
creixement de l’afiliació del 12,75 % en sèrie interanual). Fa un any (i posant
en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar suposaven el 14,26 i 11,83 %, del total de l’afiliació,
respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria,
que ocupava a 303.174 persones (19,28 %), de les quals 183.109 eren de països
no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de
vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 191.386 treballadors, un 12,17 %,
dels quals 116.338 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les
activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 125.826
treballadors, un 8,0 % del total, dels quals 73.761 eren de països no UE; la
industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 102.254 afiliats (6,50 %),
dels quals 54.440 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava
en el cinquè lloc i ocupava a 101.439 persones, un 6,45 %, dels quals 57.388 eren
de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 15,96 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(88.401, 29,70 % %), del sector de l’hostaleria (56.040, 18,83 % %), i del
sector de la construcció (34.310, 11,53 % del total i amb una participació
majoritària dels ciutadans de la UE, 22.943, i amb un creixement de l’afiliació
del 8,94 % en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (353.553), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 255.656 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 115.183,
quedant els xinesos en la quarta posició, 103.274, per davant dels equatorians
amb 73.775, dels britànics amb 68.791, dels colombians amb 63.368, dels búlgars
amb 63.026, dels portuguesos amb 52.905, i dels bolivians amb 51.103. Fa unany, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (340.470), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 230.470 treballadors. Els
italians ocupaven la tercera posició, amb 100.816, quedant els xinesos en la
quarta posició, amb 99.437, per davant dels equatorians amb 71.104, dels
britànics amb 65.360, dels búlgars amb 60.204, dels colombians amb 56.629, dels
bolivians amb 50.431, i dels francesos amb 45.675.
3. La mitja del mes de juny d’afiliats estrangers a Catalunya és de 489.631,
dels quals 162.566 són de països UE i 327.065 de països no UE.
Per règims, el 84,57 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,26 % en
el d’autònoms, i el 0,17 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (49.209, 35.732 i 28.986,
respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (14.551,
6.114 i 6.097), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (6.309 i 4.791). En
les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (5.460), seguida de la població
hondurenya (4.645) i romanesa (2.4954).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 5,19 i 7,91 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 74.881 (18,08 %), dels quals 54.793 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 61.244 afiliats (14,79 %),
dels quals 41.504 són de països no UE; el tercer lloc és per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 48.646 afiliats (11,75 %),
dels quals 32.730 son de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 37.624 (9,09 %), dels quals 24.310 són de països no UE; en
cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 28.646 (6,92
%), dels quals 23.170 són de països no UE. En el règim especial de treballadors
autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles
a motor i bicicletes (17.979, 24,06 % del total), de l’hostaleria (14.933, 19,98
%) i de la construcció (6.441, 8,625 %). Fa un any, (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 6,04 i 8,95 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc corresponia a l’hostaleria, amb 72.139 (18,74 %), dels quals 52.576 eren
de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 57.803 afiliats (15,01 %),
dels quals 39.006 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 42.794 afiliats (11,12 %),
dels quals 28.370 eren de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 33.754 (8,77 %), dels quals 21.546 eren de països no UE; en
cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 23.927
(6,22 %), dels quals 18.950 eren de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.404, 25,35 % del total), de
l’hostaleria (13.947, 20,32 %) i de la construcció (5.840, 8,51 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (62.833), seguits
dels romanesos (49.180), i els italians ocupen la tercera posició (35.304). A
continuació trobem els xinesos (28.779), els pakistanesos (20.584), els
francesos (19.353), els bolivians (16.582), els equatorians (14.002), els
colombians (12.884), i els senegalesos (11.536). Fa un any, els treballadors
marroquins eren els primers (58.389), seguits dels romanesos (47.723), i els
italians ocupaven la tercera posició (30.942). A continuació trobàvem els
xinesos (27.688), els pakistanesos (18.892), els francesos (18.046), els
bolivians (16.168), els equatorians (13.435), els colombians (11.615), els
senegalesos (10.964), i els anglesos
(9.787).
No hay comentarios:
Publicar un comentario