Cap a on va el model social de la Unió Europea?

El Diari de Girona publica avui aquest article, on exposo el meus dubtes sobre el futur del model social europeu si es segueixen aprovant normes o propostes com les d'ordenació del temps de treball o el retorn dels immigrants en situació irregular.


"La normativa comunitària vigent en matèria d'ordenació del temps de treball, la Directiva 2003/88/CE de 4 de novembre, pot ser pròximament modificada (i esperem que no sigui així) si el Parlament Europeu dóna el vist-i-plau a les modificacions aprovades els passats dies 9 i 10 de juny pel Consell Europeu d'ocupació, política social, sanitat i consumidors. El nou text troba el seu origen en el presentat el 22 de setembre de 2004 i que no ha estat possible aprovar fins a aquest últim Consell, aprovació deguda en gran part al canvi de criteri dels governs conservadors francès i italià, que han donat el vist-i-plau a la proposta presentada per la presidència eslovena.

Crec que la millor forma d'entendre i comprendre la importància d'aquestes modificacions proposades, que suposarien segons la meva opinió una regressió important en el model social europeu que en tantes ocasions he defensat en els meus articles, és justament la comparació amb el text vigent, i quan es faci per qualsevol persona interessada es comprovarà la magnitud del canvi. Tinc molts dubtes, per no dir que gairebé tots, que el text aprovat respecti altres normes internacionals i comunitàries, encara que pomposament el considerant número 14 de la proposta digui que la (futura) Directiva respecta els drets fonamentals i observa els principis reconeguts per la Carta de Drets Fonamentals de la UE, i que el seu objectiu és garantir el ple respecte del dret a unes condicions de treball justes i equitatives, consagrat a l'article 31 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en particular, en el seu apartat 2, que disposa que "tot treballador té dret a la limitació de la durada màxima del treball i a períodes de descans diaris i setmanals, així com un període de vacances anuals retribuïdes".

El text finalment aprovat pel Consell els dies 9 i 10 no ha comptat, afortunadament, amb el vistiplau d'Espanya, Bèlgica, Xipre, Hongria i Portugal. Els esmentats països van emetre un comunicat en acabar la reunió en el qual manifestaven que l'equilibri necessari entre la protecció dels treballadors, d'una banda, i una organització flexible de treball, per una altra, no s'havia aconseguit en un tema tan fonamental com la jornada laboral, i que tampoc s'havia aconseguit un progrés significatiu pel que fa a la millora de la salut i de la seguretat dels treballadors a la feina. Lamentaven també que no hagués aconseguit cap progrés en la reducció de l'ús de l'"opt out" o en la determinació d'una data per a la seva eliminació progressiva, i que fóra possible treballar fins i tot més enllà dels nous límits establerts de 60 0 65 hores setmanals.
Per la seva importància, em permeto transcriure el nou (encara que per a mi és vell, perquè ens retrotreu al segle XIX) article 22.1, perquè crec que reflecteix fidelment el canvi que es vol imposar: "Si bé el principi general estipula que la setmana de treball a la UE ha de tenir 48 hores com a màxim i que en la pràctica és una excepció que els treballadors a la UE treballin més temps, els Estats membres podran autoritzar la no aplicació de l'article 6 (es refereix a la jornada setmanal màxima de 48 hores) sempre que adoptin les mesures necessàries per garantir la protecció efectiva de la seguretat i de la salut dels treballadors. No obstant això, l'exercici d'aquesta facultat haurà d'estar expressament previst en el conveni col•lectiu o a l'acord celebrat entre els interlocutors socials del nivell adequat, o en la legislació nacional prèvia consulta als interlocutors socials del nivell adequat". La proposta permet que puguin treballar-se més de 48 hores setmanals, fins a arribar als límits abans indicats, per acord individual entre empresari i treballador, amb el que això suposa d'atac clar i manifest al dret de negociació col•lectiva, atac que d'altra banda no només es realitza en aquesta proposta sinó que també es troba en recents sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en les que la regulació negocial de les condicions de treball ha de sotmetre's al dret fonamental de la lliure prestació de serveis, encara que això impedeixi anar més enllà del mínims laborals establerts per algunes normes comunitàries.

Des d'una perspectiva molt pràctica, tinc bastants dubtes que pugui controlar-se quan un treballador que realitza guàrdies (per exemple, en el sector sanitari) està "actiu" o "inactiu" als efectes de la seva consideració com a temps de treball efectiu. Crec que seria bo que les persones coneixedores d'aquesta matèria aportessin alguna reflexió, perquè estic segur que pot ser una font important de conflictes en el moment de la seva concreció.

Certament, la proposta de Directiva en els termes en què ha estat aprovada és un text dur i de regressió de drets laborals i que ha de fer-nos pensar molt cap a on pot encaminar-se el fins ara anomenat model social europeu. M'agradaria que el Parlament Europeu no l'aprovés, encara que això impliqui tornar a obrir el meló del debat jurídic sobre el temps de treball. Però a dia d'avui, desgraciadament sóc escèptic sobre el paper del Parlament Europeu, després de la trista aprovació dimecres passat de la proposta de directiva comunitària sobre retorn dels immigrants en situació irregular, i més escèptic estic amb l'actitud de la major part dels europarlamentaris socialistes. Tinc molta tristesa per l'aprovació d'aquesta Directiva, perquè crec que Europa està oblidant el valor de la solidaritat, i espero que no ens passi factura en el pròxim futur en les nostres relacions amb els països americans i africans.

Estic plenament d'acord amb la proposició no de llei presentada pel grup socialista al Congrés dels Diputats el passat dia 13, en la que es demana que la Cambra traslladi la seva posició contrària a l'ampliació de la jornada laboral a tots els grups parlamentaris, "sol•licitant el seu suport per rebutjar la Directiva". Ara espero i desitjo (sóc membre de la Fundació Utopia, i potser per això formulo aquesta petició) que el grup socialista del Congrés presenti una nova proposició en la qual es demani, encara que sigui només a efectes simbòlics, que la Cambra manifesti el seu rebuig a la Directiva de retorn.

Temps dolents, sembla, per als drets de les persones, autòctones i immigrades, en l'àmbit comunitari. Per això em reconforta rebre, quan estic acabant aquest article, un correu del nou director de la Càtedra d'Immigració de la UdG, l'estimat company Ferran Camas, en el que ens informa de la represa de la seva activitat. De feina, per descomptat, no li'n faltarà, i li desitjo tot l'èxit en el seu afany".