L’adaptació de la formació professional a Catalunya als objectius i línies d’actuació establerts per la Unió Europea.

Aquestes són algunes de les primeres conclusions provisionals de l’adaptació de la formació professional catalana al marc comunitari, en l’àmbit d’un estudi sobre l’avaluació de la formació professional reglada a Catalunya que s’està duent a terme per al Consell d’Avaluació de la Formació Professional de Catalunya, en el marc d’un grup de treball dirigit per la professora Dra. Pilar Pineda de la Universitat Autònoma de Barcelona

1. En el marc comunitari de la UE, el marc normatiu vigent li permet desplegar una política de FP que reforci i completi l’acció dels Estats membres, si bé es respectarà l’autonomia de la seva organització i funcionament, i s’exclou de manera expressa l’harmonització de les disposicions normatives dels Estats, encara que la posada en marxa del mètode obert de coordinació a partir de l’Estratègia de Lisboa permet avançar en l’elaboració d’un marc comú a escala europea al nostre parer.

2. La política comunitària s’ha desenvolupat durant el període 2001-2008 a partir del programa de treball aprovat l’any 2002 i dels objectius fixats: desenvolupar les aptituds necessàries per a la societat del coneixement; definir noves capacitats bàsiques i determinar la millor manera d’integrar-les, juntament amb les capacitats bàsiques tradicionals, en els programes d’estudis; assolir un entorn d’aprenentatge obert; fer l’aprenentatge més atractiu; reforçar els llaços amb la vida laboral i la investigació i amb la societat en general.

Tanmateix, s’ha treballat durant aquests anys, a partir de la anomenada declaració de Copenhaguen, per tal d’assolir aquests objectius: un marc únic per a la transparència de les competències i les qualificacions; el sistema de transferència de crèdits per a la formació professional, inspirat en el sistema europeu de transferència de crèdits per a l’educació superior, per desenvolupar un sistema similar per al sector de la formació i educació professionals; criteris i principis comuns de qualitat per a la formació professional, que podrien servir de base per a iniciatives a escala europea com directrius de qualitat i llistes de requisits per a les formacions professionals; principis comuns per a la validació de modalitats d’aprenentatge no formal i informal; orientació permanent perquè els ciutadans tinguin major accés a l’aprenentatge permanent.

Ens sembla important destacar la posada en marxa d’un marc comunitari únic per a la transparència de les qualificacions i les competències; es a dir, la creació del document Europass, de caràcter personal, en el qual qualsevol ciutadà comunitari podrà incorporar totes les seves qualificacions i competències, la qual cosa possibilitarà la creació d’un marc comunitari únic, en el qual es fomentarà la transparència dels coneixements i aptituds de cada ciutadà.

Un altre punt de referència durant aquest període ha estat el nou marc jurídic que ha dotat de cobertura el reconeixement de les qualificacions professionals, la Directiva 2005/36/CE de 7 de desembre de 2005, que les defineix com totes aquelles que hagin estat adquirides, i quedin degudament acreditades, per un títol de formació, un certificat de competències i/o per una experiència professional. Aquest reconeixement permetrà exercir a l’Estat d’acollida la mateixa professió que s’exerciria a l’Estat membre d’origen, i permetrà també gaudir dels mateixos drets que els nacionals.

3. De l’examen i anàlisi dels Informes de seguiment de l’estratègia comunitària educació i formació 2010 es constata que cal accelerar el ritme de les reformes per assegurar una contribució més eficaç a l’estratègia de Lisboa i a l’enfortiment del model social europeu, i que les inversions s’haurien de concentrar en els àmbits que ofereixen rendiments econòmics i socials més elevats i que combinen adequadament eficàcia i equitat, amb una referència expressa a la potenciació de la inversió en ensenyament primari, perquè té una importància crucial per prevenir el fracàs escolar i l’exclusió social i per establir les bases de l’aprenentatge complementari.

Per a les autoritats comunitàries cal aplicar l’aprenentatge permanent per assolir l’eficiència i equitat en l’àmbit educatiu, per a la qual cosa és necessari mobilitzar recursos i implicar-hi totes les parts i institucions interessades; Per altra banda, l’ensenyament ha de configurar-se com l’element clau del triangle del coneixement que forma juntament amb la innovació i la recerca. S’ha de potenciar també la creativitat i l’aprendre a aprendre en tots els sistemes d’educació i formació i en tots els seus nivells. Finalment, des de l’àmbit polític, el mètode obert de coordinació ha de servir per millorar la governança de les polítiques educatives i avançar per aconseguir els objectius marcats per a l’any 2010.

4. Per al Parlament europeu és necessària la creació d’un marc europeu de qualificacions per a l’aprenentatge permanent, es a dir un marc comú de referència que serveixi que serveixi de mecanisme de conversió per als diferents sistemes i nivells de qualificació, tant per a l’educació general i superior com per a l’educació i formació professionals. La posada en marxa d’aquest marc comú hauria de contribuir a la millora de la transparència, comparabilitat i transferibilitat de les qualificacions dels ciutadans expedides segons les regles de cada Estat.

També es defensa la creació d’un sistema europeu de credits per a l’educació i la formació professionals (ECVET) per facilitar la transferència, el reconeixement i l’acumulació dels resultats d’aprenentatge d’aquelles persones que vulguin obtenir una qualificació, argumentant-se que d’aquesta manera, es millorarà la transparència i la transferibilitat dels resultats d’aprenentatge dels ciutadans entre els Estats membres i dins d’aquests, en un espai d’aprenentatge permanent sense fronteres.

5. Pel que fa a l’Estratègia europea d’ocupació i a les directrius comunitàries sobre ocupació cal destacar que en una primera etapa (1998-2002) es basen quatre accions prioritàries o pilars de l’ocupació que són el següents: millora de la capacitat d’inserció professional, amb mesures concretes d’accés a l’ocupació o de formació per als aturats de llarga durada i els joves que es trobin en atur des de fa sis mesos; b) desenvolupament de l’esperit d’empresa, és a dir, el foment d’una nova cultura empresarial i amb una atenció especial a mesures de suport per a les petites i mitjanes empreses; c) foment de la capacitat d’adaptació dels treballadors i de les empreses davant un canvi tecnològic cada vegada més important i significatiu; d) reforç de les polítiques tendents a garantir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, en la línia d’avançar cap a un nou model de repartiment de les responsabilitats laborals i familiars.

En les directrius del període 2003-2005 cal fer especial esment de la proposta de promoure el desenvolupament del capital humà i l’aprenentatge permanent. Es fixa l’objectiu, per a cada Estat en particular i per a la Comunitat en conjunt, d’aconseguir que l’any 2010 el 85 % dels joves de 22 anys com a mínim hagin cursat l’educació secundària superior completa, i que el nivell mitjà de participació en la formació contínua a la UE sigui com a mínim del 12,5 % per a la població laboral adulta compresa entre 25 i 64 anys. En aquesta mateixa línia, es fa una crida a les empreses perquè incrementin les inversions destinades a formació.

En les directrius 2005-2008 es subratlla que que els objectius marcats en l’Estratègia revisada de Lisboa —plena ocupació, qualitat i productivitat del treball i cohesió social— s’han de traduir en prioritats clares que han de quedar recollides en les directrius: atreure més persones que s’incorporin i es mantinguin al mercat laboral; augmentar l’oferta de mà d’obra i modernitzar els sistemes de protecció social; millorar l’adaptabilitat dels treballadors i les empreses; incrementar la inversió en capital humà, millorant l’educació i les qualificacions.

Tanmateix, les directrius per al període 2008-2010 segueixen en la mateixa línia, i
s’aposta per reforçar els mecanismes ja existents i per aprofundir en el desplegament de les polítiques que s’han posat en marxa des de l’aprovació de l’Estratègia de Lisboa, l’any 2000, amb la seva important renovació el 2005. Cal ampliar i millorar la inversió en capital humà, i la UE continua fixant-se com a objectiu la millora de les perspectives laborals dels joves i l’increment del nombre de persones que duen a terme activitats de formació permanent al llarg de tota la seva vida laboral. Els objectius previstos continuen sent que l’índex mitjà màxim d’alumnes que deixen l’escola de manera prematura sigui del 10 %, que com a mínim el 85 % dels menors de 22 anys han de concloure l’ensenyament secundari superior, i que no menys del 12,5 % de la població entre 25 i 64 anys participi en activitats de formació contínua.

6. A Catalunya, com a característica general del Pla General de formació professional 2003-2006, hem de dir que són molt minses les referències als textos europeus, ni en l’àmbit educatiu ni tampoc en l’àmbit laboral. Ara bé, una de les idees més importants del document sí que té relació amb la política d’educació i formació professional a Europa, i es tracta d’actualitzar i revisar de manera permanent les qualificacions professionals i la formació associada a l’adquisició de noves competències professionals.

El segon Pla, per al període 2007-2010, incorpora nombroses referències a polítiques comunitàries que s’han anat duent a terme des de principis de la dècada i que es van consolidant a partir de la meitat de la dècada. A tall d’exemple, podem esmentar les referències al projecte comunitari ECVET, la destacada menció a l’Estratègia de Lisboa de l’any 2000 i revisada l’any 2005, i les directrius per al creixement i l’ocupació 2005-2008. També cal destacar que un dels indicadors de resultat per a assolir els nivells de formació i qualificació de la població activa és el de reduir a la meitat el diferencial amb Europa de població ocupada amb un nivell de formació professional.

En l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana (2005-2007) , no trobem referències expresses a la política comunitària en matèria d’educació i formació professional, però sí que considerem que hi ha referències indirectes en alguns dels seus apartats; en concret, es proposen un conjunt de mesures per facilitar l’assistència i el seguiment de l’ensenyament que troben punts de connexió amb els textos comunitaris, com són promoure la flexibilització organitzativa de la formació professional, tot establint la modalitat de matrícula per crèdits en l’oferta de formació professional inicial; promoure una organització horària més flexible en els centres, i establir la formació a distància o semipresencial en els estudis de formació professional inicial.

En el text de revisió i nou impuls de l’Acord (2008-2011) sí que trobem nombroses referències a les polítiques i textos comunitaris en matèria de formació professional. El nou model català de FP haurà d’adequar el catàleg de qualificacions professionals al sistema europeu de transferència de crèdits (ECVET - ECTS) i també haurà de definir un sistema d’avaluació i acreditació de competències, incloent-hi els aprenentatges no formals i informals, vàlid per a tot el sistema de formació professional, accessible i funcional.

En el Pla general d'ocupació de Catalunya 2003-2005 trobem nombroses referències a les polítiques comunitàries d’ocupació i moltes menys, lògicament, a les polítiques educatives. Bona part del Pla gira al voltant de l’entorn europeu definit per l’Estratègia Europea d’Ocupació, i el text autonòmic incorpora els eixos principals de l’EEO i fixa una sèrie de reptes per a la política d’ocupació catalana, posant en relleu tots aquells objectius i mesures que, fruit de l’estratègia europea, són de compliment obligat a través del Pla nacional d’ocupació.

Segons el PGOC 2006-2008 la política d’ocupació del govern de Catalunya s’ha d’enfrontar a reptes semblants als de la UE i també a altres que són més específics de la realitat territorial i productiva del país. És per això que en el PGOC es considera necessari i convenient que se segueixin fidelment les línies bàsiques de l’EEO i les directrius per a l’ocupació. En l’àmbit de les propostes de caire educatiu, trobem una referència concreta als programes de formació, on el document demana reforçar el procés de creació del sistema integrat de qualificació i formació professional per part de l’ICQP, i també facilitar l’accés de totes les persones treballadores als processos de reconeixement de les competències professionals, divulgant el procés, agilitant els mecanismes administratius i eliminant-ne els obstacles.