La competitivitat a la UE

 El Diarí de Girona publicà el dilluns 10 de febrer l'article que reprodueixo a continuació 

El passat 29 de gener la Comissió Europea va publicar la Comunicació titulada “Una brúixola de competitivitat per a la UE”. Es tracta, tal com s'explica a la nota de premsa de presentació del text, de “la primera iniciativa de gran abast d'aquest mandat, que aporta un marc estratègic amb vista a orientar el treball de la Comissió”. En la presentació, la presidenta Úrsula von der Leyen, va explicar que el document es basa en tres pilars: “tancar la bretxa d'innovació, un full de ruta conjunt per a la descarbonització i la competitivitat, i reduir les nostres dependències i augmentar la nostra resiliència i seguretat econòmica”.

Per a la reducció de l'escletxa d'innovació, el document exposa que cal crear “un hàbitat per a les empreses emergents innovadores joves, promoure el lideratge industrial en sectors d'alt creixement basats en tecnologies profundes i promoure la difusió de tecnologies entre empreses i pimes establertes”. Per a la descarbonització i la competitivitat, proposa que “el proper Pacte Industrial Net establirà un enfocament de descarbonització impulsat per la competitivitat, que pretén que la UE sigui un lloc atractiu per a la fabricació, també en el cas de les indústries de gran consum energètic, i promoure les tecnologies netes i els nous models de negoci circulars. Un Pla d'Acció per a una Energia Assequible contribuirà a reduir els preus i els costos de l'energia mentre que una Llei d'Acceleració de la Descarbonització Industrial ampliarà la concessió agilitzada de permisos als sectors en transició”. Per fi, per reduir les dependències excessives i augmentar la seguretat, el document emfatitza la importància de posar en marxa “una nova sèrie d'Associacions de Comerç i Inversió Nets que han de contribuir a assegurar el subministrament de matèries primeres, energies netes, combustibles sostenibles per al transport i tecnologies netes de tot el món”, y que “en el mercat interior, la revisió de les normes de contractació pública permetrà introduir una prioritat europea en la contractació pública per a sectors i tecnologies fonamentals”.

Juntament amb els tres pilars esmentats, el document exposa els que qualifica de cinc “facilitadors horitzontals per a la competitivitat”: la simplificació, amb una proposta de reduir “dràsticament” la càrrega normativa i administrativa; la reducció d'obstacles al mercat únic, posant en marxa una “Estratègia Horitzontal” que modernitzi el marc de governança; finançament de la competitivitat, on es proposa la creació d'una Unió Europea de l'Estalvi i de la Inversió per crear nous productes d'estalvi i inversió, oferir incentius al capital risc i garantir que les inversions flueixin sense fissures a tota la UE; la promoció de les capacitats professionals i l'ocupació de qualitat, anunciant una iniciativa destinada a crear una "Unió de les Capacitats", que se centrarà en "la inversió, l'aprenentatge permanent i dels adults, la creació de capacitats amb visió de futur, la retenció de capacitats, la mobilitat justa, l'atracció i inserció laboral de la immigració qualificada i el reconeixement de les persones"; finalment, una millor coordinació de les polítiques a escala nacional i de la UE, amb la introducció d'una “Eina de Coordinació de la Competitivitat”, que col·laborarà amb els Estats membres per garantir que s'apliquin els objectius polítics compartits de la UE a escala nacional i de la Unió, així com “identificar projectes transfronterers d'interès europeu i prosseguir les reformes”.

Sens dubte, la proposta més polèmica és la creació d'un “28è règim jurídic, que simplificarà les normes aplicables i reduirà el cost del fracàs, inclosos tots els aspectes pertinents del dret de societats, la insolvència, el dret laboral i el dret fiscal”. A l'espera de conèixer les reaccions empresarials, ja ha merescut una dura crítica de la Confederació Europea de Sindicats, que en un escrit dirigit a la President de la Comissió Europea manifestava que “seria un greu error intentar adoptar un conjunt harmonitzat de normes reprenent els arguments de la “sobrerregulació” i intentar convertir les Directives d'ocupació de la UE”. i que “exigir als ocupadors que compleixin únicament un règim mínim de normes i drets laborals harmonitzats de la UE i, alhora, permetre'ls eludir tots els drets i normes laborals nacionals definits pels Estats membres o els interlocutors socials a nivell nacional, sectorial i regional seria una recepta per al desastre”.

Per últim, cal destacar que en les conclusions s'afirma que la competitivitat no és una responsabilitat exclusiva de la UE, per la qual cosa les institucions de la UE, els governs nacionals, les autoritats regionals i també les empreses “han de fer un pas endavant per afrontar el desafiament, treballant junts en un esforç conjunt i portant les parts d'interès per a preocupació i trobar solucions per alleujar les condicions empresarials. El diàleg social continuarà sent una base”.

Ara, toca posar en marxa totes les propostes, una tasca no fàcil i que requerirà grans dosis de pactes entre tots els Estats membres