L’Atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Reprodueixo en aquesta entrada del blog la presentació del professor Ferran Camas, director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, del llibre “L’Atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. (amb una atenció especial a les competències relacionades amb l’àmbit laboral adoptades en el marc del procés de reformes legislatives en matèria d’estrangeria)”, publicat recentment per l’ Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya i que ja es troba disponible a Internet. El professor Camas ha coordinat l’estudi, que ha comptat també amb la participació dels professors Judit Baseiria Martí, Ramon Girona Duran, Cristina López Roca, Mercedes Martínez Aso i Eduardo Rojo Torrecilla.

“1. Amb la Llei orgànica 2/2009, d’11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, es va tancar un any 2009 pròdig en reformes en matèria d’immigració, que encara no ha culminat per la necessitat de continuar modificant el RD 2393/2004, de 30 de desembre, de desenvolupament
d’aquella legislació.

El conjunt d’aquests reformes estarien afectant d’una manera o una altra, segons les darreres estimacions publicades el 30 de juny de 2010, un total de 4.744.169 d’estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor (2.436.399 en règim general i 2.307.770 en règim comunitari). S’ha de recordar que en finalitzar el 1998 el nombre d’estrangers residents a Espanya era de 719.647, dels quals 330.528 eren comunitaris, dels quals aproximadament un 53% serien homes i un 46% serien dones.

En tot cas, no s’ha de passar per alt que, també conforme a aquestes dades estadístiques, s’està produint un canvi important en la immigració a Espanya, particularment visible en el fet que durant el 2009 la població extracomunitària empadronada es va reduir en 13.020 persones, mentre que la comunitària va incrementar 73.289 (3.362.425 i 2.346.515, respectivament).
Les dades de l’Observatori Permanent de la Immigració apunten la mateixa tendència el 30 de juny d’aquest any 2010, ja que en el segon trimestre s’ha produït una disminució de 136.948 persones acollides en el règim general, compensada parcialment per l’augment de 36.618 en el règim comunitari.

De la lectura d’aquestes dades, se’n podrien extreure diverses tendències: d’una banda, la confirmació que la crisi econòmica i d’ocupació que estem experimentant des de 2008 està impactant d’una manera extraordinària en els fluxos migratoris, ja sigui reduint la xifra d’immigrants que vénen a Espanya, ja sigui augmentant el nombre d’estrangers que l’abandonen davant les dificultats derivades de la crisi econòmica i d’ocupació (segons va reconèixer el Govern, en una resposta parlamentària, aquests abandonaments podrien ascendir a un total de 232.007 l’any 2008). D’una banda, també es comença a observar una presència a Espanya, cada cop més important, d’immigrants provinents de la mateixa Unió Europea. De fet, s’hauria de confirmar que, fins i tot per via jurisprudencial, s’ha produït l’ampliació dels immigrants que poden accedir lliurement al mercat de treball a Espanya: la STS (CA), d’1 de juny de 2010, declara la nul•litat de l’article 3.2 del Reial decret 240/2004, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels estats membres de la Unió Europea i d’altres estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu a la part restrictiva de l’accés al treball per a determinats familiars, concretament «los descendientes mayores de veintiún años que vivan a cargo, y a los ascendientes a cargo contemplados en el artículo 2.d) del presente Real Decreto».

Sense oblidar les conseqüències de la lectura d’aquestes dades, també cal destacar el descens important d’autoritzacions de treball per compte d’altri en el segon trimestre, un total de 197.522. Pel que fa a les autoritzacions temporals, el descens més acusat s’ha produït en la segona renovació, ja que el nombre de renovacions en el segon trimestre ha estat de 472.736, enfront de les 661.782 del període anterior (28,57%), mentre que només 173.140 són inicials (davant les 198.760 de 30 de març). També ha disminuït el nombre de persones amb autorització renovada per primera vegada, des de les 477.992 del primer trimestre a les 428.958 actuals. En funció d’aquestes dades, considerem que el repte de les polítiques d’immigració a
l’Estat espanyol ha de ser cada vegada menys evitar la irregularitat dels que arriben per primera vegada a Espanya, i concentrar-se, per contra i cada vegada més, a evitar la irregularitat de les persones que resideixen legalment i que tenen dificultats en el mercat de treball.

Pel que fa a la població estrangera afiliada a la Seguretat Social, el juny de 2010, era de 1.899.660, dels quals 1.209.485 són extracomunitaris i 690.715 comunitaris. En finalitzar el 1999 el nombre total era de 334.976. El nombre de treballadors estrangers en situació d’atur el mes de juliol és de 569.615 (14,57% del total), dels quals 180.594 són comunitaris i 389.021
extracomunitaris. De fet, el nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes de juny és de 441.689, 127.113 aturats són comunitaris i 314.576 són extracomunitaris. Aquest nombre representa el 14,84% sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 12,92% si es tracta de la prestació contributiva, del 19,08% en cas de subsidi, 9,16% en la renda activa d’inserció i 1,63% per al subsidi per a treballadors eventuals agraris. Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives representen el 48,1% dels estrangers comunitaris i el 38,8% dels no-comunitaris, i que el nombre de perceptors del subsidi comporta el 49,0% i el 58,0%, respectivament.

2. Aquestes dades ja posen de manifest l’estreta vinculació que mantenen immigració i mercat de treball. El fenomen migratori s’ha convertit en un dels trets socioeconòmics més rellevants de l’etapa històrica actual d’Espanya i Catalunya: de fet, la política d’immigració del govern socialista sorgit de les eleccions legislatives del 14 de març de 2004 va posar l’accent en la qüestió laboral, a diferència de l’etapa política anterior en què el centre d’aquesta política se situava en l’àmbit d’interior i les polítiques d’integració social tenien caràcter subsidiari. El Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, que desenvolupa la LO 4/2000 que va derogar, per la seva part, el Reial decret 864/2001, d’1 de juliol, és un exemple clar d’aquesta vocació de vincular immigració amb mercat de treball, sense perjudici de prendre també en consideració altres situacions no laborals que habilitarien per incorporar-se d’una manera regular al territori espanyol, bàsicament els processos de reagrupació familiar. En tot cas, l’aposta portada a terme des de l’àmbit polític i legislatiu ha portat a consolidar l’anomenada laboralización de la política de inmigración, és a dir, la determinació de la capacitat d’acollida d’acord amb les necessitats del nostre mercat laboral, canalitzada per la intervenció de l’Estat en el control d’aquests fluxos migratoris.

Aquest model ha de ser el que faci front a l’evolució que s’espera amb relació al nombre d’immigrants en els propers anys, ja que tot i que molt possiblement el moment econòmic i social actual no convidi a tractar aquesta qüestió, la secretària d’Estat d’Immigració a principis de l’any 2010, Consuelo Rumí, va posar sobre la taula que «en cualquier caso, lo relevante ahora es que el cambio demográfico que se está produciendo en España, y la consiguiente pérdida, año tras año, de los efectivos más jóvenes para el mercado de trabajo, nos arrojan ante una conclusión que debe resistir los mensajes más primarios: la inmigración seguirá siendo necesaria para nuestro país; su contribución continuará supliendo la falta de candidatos nacionales o residentes para un número significativo de ocupaciones que demandarán los empleadores y cuyo volumen estará determinado fundamentalmente por los escenarios económicos que se vayan consolidando a lo largo de los próximos años».

Davant d’aquesta afirmació, seria bo fer-se la pregunta de si el model adoptat pel legislador, i més concretament, la laboralització dels fluxos migratoris amb destinació a Espanya, podrà fer front als reptes de futur que es plantegen. La resposta, en cas de ser afirmativa, hauria de derivar en una millora de la gestió i l’eficàcia de les decisions sobre autoritzacions de treball. Tot i que en virtut del Pacte europeu d’immigració i asil de 2008, la decisió i gestió d’aquestes polítiques sobre autoritzacions de treball corresponen a cada estat, han d’estar guiades en tot cas per l’objectiu de posar en pràctica una política d’immigració escollida, especialment en funció de les necessitats del mercat de treball i en tot cas concertada, prenent en consideració l’impacte que pugui tenir sobre els altres estats membres.

3. Justament, els capítols següents d’aquest treball posaran l’accent en el conjunt de reformes en matèria d’estrangeria, una de les quals ha estat l’aprovació de la Llei orgànica 2/2009 amb la cita de la qual hem iniciat aquest apartat, dedicant una atenció molt especial a l’abordament de les competències sobre els fluxos migratoris de caràcter laboral, en particular, la concessió de les autoritzacions de treball. Mentre que en el primer capítol es farà un repàs a la distribució competencial entre l’Estat i Catalunya en aquesta potestat, qüestió que deriva de l’aprovació del mateix Estatut d’autonomia, el contingut del segon capítol tindrà com a eix l’estudi de la regulació de caràcter laboral prevista en la legislació d’estrangeria que la Generalitat, en virtut de la seva competència executiva en matèria d’autoritzacions de treball per a estrangers, ha de respectar.

El tercer capítol tindrà per objectiu estudiar els efectes que la concessió a un estranger d’una autorització de treball té respecte de les polítiques d’ocupació a Catalunya, i es farà èmfasi en la intervenció del Servei d’Ocupació de Catalunya respecte dels estrangers que s’hi inscriguin. La quarta part d’aquest treball farà un repàs del règim d’infraccions i sancions en què pot incórrer un empresari o un treballador estranger amb relació a la seva autorització per treball, i s’incidirà en quin tipus d’intervenció passa a tenir la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Finalment, el capítol V es dedicarà a destacar els aspectes d’interès que la normativa de lliure prestació de serveis provinent de la Unió Europea, i ja adaptada a Espanya en els seus eixos bàsics, pot tenir també respecte de l’exercici per a treballadors estrangers d’activitats econòmiques per compte propi.

En definitiva, es presenta un treball l’ànim del qual és tractar del conjunt d’aspectes que poden ser d’interès en matèria d’immigració de caràcter laboral a Catalunya.

Per finalitzar, cal fer esment que aquest treball ha estat elaborat pel grup de recerca compost pel professorat de la Universitat de Girona, els doctors Ferran Camas i Ramon Girona, i les professores Mercedes Martínez, Cristina López i Judit Baseiria, i de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dr. Eduardo Rojo en el marc del Projecte de recerca en matèria d’immigració (ARAFI-1) que varen obtenir l’any 2008 de l’Agència Catalana de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, amb el suport del Comissionat d’Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Els autors volen agrair la col•laboració de la Sra. Mariem M’Hamed Hassan, secretària administrativa de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, en l’elaboració d’aquesta publicació”.