lunes, 28 de febrero de 2011

La reforma de les polítiques actives d'ocupació i les Comunitats Autònomes.

El Diari de Girona em publica avui l'article que reprodueixo a continuació.

El mes de febrer que avui acaba ha estat un període d'intensa activitat política, social i jurídica pel que fa a les polítiques actives d'ocupació. El dia 2 el govern i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives subscrivien l'Acord Econòmic i Social, en el qual les parts signants manifestaven que era urgent abordar la seva reforma. Poc després, el Congrés dels Diputats aprovava el 15 de febrer una moció presentada per CiU, a la qual es van incorporar algunes matisacions per part del grup socialista, en la qual es demanava flexibilitzar la regulació de les polítiques actives d'ocupació "amb la finalitat de garantir a les Comunitats Autònomes l'autonomia i la capacitat real de gestió necessàries per adequar les polítiques estatals d'ocupació a les necessitats concretes del seu mercat de treball, aproximant per tant les esmentades polítiques als ciutadans i empreses". Tres dies després, el Govern aprovava el Reial decret-Llei 3/2011 de 18 de febrer, de mesures urgents per a la millora de l'ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d'ocupació.

La important reforma de les polítiques actives d'ocupació, i en concret de la Llei 56/2003 de 16 de desembre d'ocupació, que s'ha operat amb el RDL 3/2011 té un marcat caràcter autonomista, molt més que els textos anteriors que es van elaborar per l’ aleshores Ministeri de Treball i Afers Socials des del 2005, encara que també puguin formular-se algunes crítiques a l'ampliació de competències del Servei Públic d'Ocupació Estatal. És a dir, es reforça el paper de les Comunitats Autònomes en l'elaboració i execució de tals polítiques, tant estatals com pròpies, sent coherent la nova regulació legal amb les competències constitucionals i estatutàries en la matèria, i també amb la doctrina del Tribunal Constitucional plasmada en aquelles sentències en què ha hagut de pronunciar-se sobre delimitació de competències en matèria laboral. Per a les Comunitats del País Basc i Navarra, la disposició addicional segona, relativa al finançament de les polítiques actives d'ocupació en l'esmentat territori, és especialment significativa, quant al fet que disposa que el finançament de les polítiques actives d'ocupació en els dos territoris "es fixarà en el marc del Concert i del Conveni Econòmic, respectivament".

La reforma de les PAE també incideix sobre la dimensió local de les polítiques d'ocupació. En efecte, aquesta dimensió es vincula a les decisions que adoptin els Serveis Públics d'Ocupació de les autonomies per possibilitar la participació dels ens locals en l'execució de les accions i mesures de polítiques actives, amb una dicció menys taxativa ("podran establir") que la continguda en el text ara derogat ("establiran"). L'estreta relació entre els serveis d'ocupació autonòmics i les administracions locals en els processos de concertació territorial es posa de manifest en el nou article 4 de la LE quan, a més de possibilitar la participació ja indicada, aquests serveis seran els responsables de traslladar al Sistema Nacional d'Ocupació la dimensió territorial de les polítiques actives d'ocupació i de determinar, en el seu cas, "la representació de les entitats locals en els òrgans de participació institucional d'àmbit autonòmic".

Es reforça el vessant de concertació institucional de les polítiques d'ocupació, amb una acceptació i reconeixement del paper rellevant que han de jugar les autonomies i els agents socials en l'elaboració de l'Estratègia Espanyola d'Ocupació i del Pla anual de política d'ocupació, reforçament que es concreta jurídicament en la nova redacció de l'article 7 de la LE, en el que s'atribueix a la Conferència Sectorial d'Ocupació i Assumptes Laborals un rol de col•laboració, coordinació i cooperació entre l'Administració estatal i les autonòmiques en matèria de política d'ocupació "i especialment pel que fa a l'Estratègia Espanyola d'Ocupació i el Pla Anual de Política d'Ocupació", i al Consell General del Sistema Nacional d'Ocupació, òrgan consultiu de participació institucional, una nova funció prevista de manera expressa a la Llei d'Ocupació, i no en només en un futur text reglamentari, que serà "la de consulta i informe de l'Estratègia Espanyola d'Ocupació i del Pla Anual de Polítiques d'Ocupació".


En l'àmbit de les relacions entre el servei estatal d'ocupació i els autonòmics, la reforma fa un pas endavant respecte a la coordinació entre totes dues per "garantir la coordinació entre polítiques actives d'ocupació i prestacions per desocupació", en la mateixa línia per cert que les previsions recollides a la Llei 35/2010 de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, i per a això preveu que s'establiran sistemes de cooperació entre el servei estatal i les autonomies "que hagin assumit el traspàs de les competències", totes elles per cert (excepte les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) des que el País Basc les assumís a partir de l'1 de gener d'aquest any. Segueix estant sobre la taula del debat jurídic la qüestió que probablement ajudaria a una millor gestió i coordinació de totes les polítiques d'ocupació, com seria que les comunitats autònomes poguessin gestionar les prestacions per desocupació (amb estricte respecte, que ningú es preocupi, al principi de caixa única de la Seguretat Social), i així s'ha sol•licitat reiteradament per la comunitat de Catalunya des de l'aprovació de la llei reguladora del seu servei d'ocupació, però aquesta és una qüestió que segueix estant (fins quan?) fora del debat politicojurídic per part del Govern estatal.
En fi, considero especialment positiva la menció expressa a la participació autonòmica en l'elaboració de l'Estratègia Espanyola d'Ocupació i del pla anual de política d'ocupació, i a la possibilitat de la que també se'ls dota d'elaborar els seus propis plans de política d'ocupació, que hauran d'estar emmarcats, i sembla que això és del tot coherent i no qüestiona de cap manera la llibertat d'actuació autonòmica, "d'acord amb els objectius del Pla Anual de les Polítiques d'Ocupació i en coherència amb les orientacions (no es tracta de directrius de compliment obligat sinó d'observacions) i objectius de l'Estratègia Espanyola d'Ocupació".

Concloc. Ara es tracta de passar de la lletra de la norma a la seva aplicació en la realitat, amb una decidida voluntat política i amb una dotació econòmica adequada perquè les polítiques d'ocupació, tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic, responguin a les necessitats de la ciutadania. Serem capaços de fer-ho?

No hay comentarios: