L’encíclica «Magnifica Humanitas

 

El Diari de Girona publicà el dilluns 1 de juny l’article que reprodueixo a continuació

 

Els dies 28 i 29 de maig s’han celebrat les novenes jornades jurídiques i sindicals organitzades pel gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. Han estat dedicades a l’impacte de la intel·ligència artificial en les relacions laborals i en la jurisdicció social, amb ponents de reconegut prestigi i amb la participació de les i els membres del citat gabinet, amb temàtiques tan rellevants com la incidència de la IA en la representació i participació en l’empresa, és a dir la centralitat dels drets d’informació i consulta; l’impacte en la prevenció de riscos laborals des d’una perspectiva de gènere: la seva rellevància en el sistema judicial i la seva aplicació en la resolució de conflictes laborals; la seva afectació a la Seguretat Social. L’acte ha estat presidit per la Secretària General, Belén López, que recordem que entre 2020 i 2025 va assumir la Secretaria General de CCOO de les comarques gironines.

En molt poques ocasions la celebració d’unes Jornades de contingut laboral sobre l’impacte de la IA haurà coincidit en el temps amb un document molt important que aborda, de manera concreta en una part del seu contingut i sent a parer meu d’interès general, la mateixa temàtica.

Estic (gairebé) segur que els lectors i lectores del Diari saben que em refereixo a l’encíclica Magnifica Humanitas, presentada el 25 de maig pel Papa Lleó XIV i signada el dia 15, data en la qual es complien 135 anys de l’encíclica Rerum Novarum, de Lleó XIII.

Durant l’acte de presentació, Lleó XIV va recordar que «el meu venerable predecessor Lleó XIII va observar la situació dels obrers, les seves famílies desarrelades i les noves formes de pobresa generades per la ràpida transformació industrial. Va comprendre que l’Església no podia romandre al marge. En un punt d’inflexió transcendental que amenaçava la dignitat humana, l’encíclica Rerum Novarum va pronunciar el seu missatge evangèlic i social sobre les ‘novetats’ que s’acostaven», afegint després que «avui ens trobem davant una transformació de magnitud similar, amb conseqüències potser encara majors. La intel·ligència artificial ja influeix en molts àmbits de la nostra vida i afecta les decisions que configuren la convivència humana».

Vaig dedicar gran part de la tarda del dilluns 25 i del matí del dia 26 a la lectura de l’encíclica. Ho vaig fer amb la necessària calma i tranquil·litat per a llegir un document que requereix «assaborir», si em permeten l’expressió, cada paràgraf, i parar-te a més a reflexionar sobre el missatge que hi ha darrere de la gran part d’ells. Convertit el text publicat en la pàgina web de la Santa Seu a format estàndard times new roman 12, paràgraf senzill, el document té un total de 83 pàgines, sent 70 les de l’encíclica i 13 de, ni més ni menys, 224 notes a peu de pàgina. M’ha estat particularment gratificant la lectura del bloc de l’encíclica dedicat a la doctrina social, ja que fa molts anys publicava el Quadern núm. 1 del centre d’estudis Cristianisme i Justícia titulat El sindicalisme en la dècada dels vuitanta (Alguns reptes plantejats), en el qual vaig dedicar una àmplia part del seu contingut al reconeixement dels drets sindicals d’associació i de vaga en les encícliques i altres documents eclesials, amb especial referència a la Laborem Exercens.

Em permeto recomanar, de tot cor, una lectura tranquil·la, sense presses, de l’encíclica, i molt especialment el bloc dedicat al món del treball, que em sembla d’extraordinari interès per la seva claredat expositiva i, dit també amb tota claredat per part meva, «sense pèls en la llengua». Lleó XIV subratlla que la combinació de l’automatització, la robòtica i la IA «està transformant ràpidament l’estructura mateixa del treball», i qüestiona que el canvi porti millores per a tothom, ja que els treballadors poden quedar sotmesos a una vigilància automatitzada i relegats a tasques rígides i repetitives, oblidant la possibilitat d’usar les seves capacitats innovadores, i precisament per a evitar aquesta deriva, Lleó XIV emfasitza que «és necessari dissenyar sistemes centrats en la persona i no sols en el rendiment».

Igual que van fer Lleó XIII i els papes que el van seguir, Lleó XIV no s’oblida de la importància del món sindical, i sosté que «les organitzacions sindicals, a les quals l’Església sempre ha secundat, estan cridades a obrir-se a les noves formes de treball i als nous treballadors, per a representar-los i defensar-los en un context en el qual, sense decisions valentes, sorgeixen més pobresa i més desigualtats, amb una multitud d’exclosos envoltats de màquines i sistemes automatitzats que han ocupat el seu lloc».

I molt probablement, almenys a parer meu, hi ha una frase que compendia la major part de l’encíclica, que demostra la preocupació de Lleó XIV per la dignitat humana tant en general com en el món del treball en particular: «Pensar que les noves tecnologies beneficiaran automàticament a tots significa ignorar una evidència: si no es gestionen les transformacions fixant com a objectiu prioritari, des de la fase de planificació, la prevenció de noves i majors desigualtats, el progrés tecnològic genera automàticament desigualtats estructurals. Avui la justícia passa també per l’accés als beneficis de la innovació: cures, coneixement, eines i oportunitats».