Presentació de la Memòria 2025 del Consell Econòmic i Social de Barcelona. La Barcelona que mira a l'immediat futur, alhora que segueix implicada en la construcció del present.

 

El 30 de setembre  va tenir lloc la presentació de la Memòria2025 del Consell Econòmic i Social de Barcelona   en el Saló de Cròniques de l’Ajuntament, i la seva aprovació pel Plenari.

Reprodueixo en aquesta entrada una versió lleugerament revisada de la meva intervenció, així com també una amplia síntesi del seu contingut.

 

 

És novament una satisfacció, com ho va ser en 2024, presentar la Memòria 2025 del Consell Econòmic i Social de Barcelona, donant així compliment al que es disposa en l'art. 3 dels nostres Estatuts.

Permetin, en primer lloc, que reiteri quelcom que vaig exposar en la presentació de la Memòria 2024 i que, per suposat, segueix sent plenament vàlid: “Des del CESB, com a organisme que compta amb la participació de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, el nostre sant i senya, el nostre ADN, és l'aposta permanent per al diàleg social i la cerca d'acords que es transformin en propostes constructives per a la millora de la condicions de vida de la població. Per això no hi ha dubte que estem en perfecta sintonia amb les decisions que s'adopten en l'àmbit polític municipal, sense que això sigui cap impediment per traslladar propostes i reflexions que posen de manifest tot allò que encara queda per dur a terme en aquesta millora permanent de les condicions de vida de tota la ciutadania”.

Es una Memòria, de més de 200 pàgines, en la qual es tracta de recollir la realitat econòmica i social de la nostra ciutat, al mateix temps que es relaciona, amb les dades disponibles per al mateix període, amb la de la  província, de Catalunya i d'Espanya. Es tracta, doncs, d'un document d'indubtable importància per a poder conèixer com ha evolucionat aquesta realitat durant dotze mesos i poder efectuar, com així es fa, l'oportuna comparació amb la realitat de l'any anterior, i prenent com a punt de referència general l'any anterior a la pandèmia, és a dir 2019, per a examinar com ha evolucionat.

La memòria consta de vuit capítols, acompanyats de la presentació de la realitat econòmica a càrrec del degà del col·legi d’economistes de Catalunya i de les aportacions pròpies de cadascuna de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives (FTN, PIMEC, CCOO i UGT) que formen part de la comissió executiva i que mostren, sens dubte, valoracions diverses, sempre des de la perspectiva de cada d'una d'elles i amb propostes per a la millora de tot allò que afecta la ciutadania, al món empresarial i a les persones treballadores.

_____________________________________________________________

És impossible, òbviament, sintetitzar en una presentació tota la riquesa de les dades disponibles en els vuit capítols, si bé si crec que és possible, i així ho faig, sintetitzar algunes de les notes més destacades de tots ells.

- Si ens fixem en la demografia (capítol 1), la ciutat tanca l’any 2025 amb una població registrada  de 1.729.963 habitants, xifra que representa una lleugera disminució del 0,1 % respecte de l'any anterior. Malgrat aquest lleu descens, la població continua situant-se en valors molt elevats i representa el segon màxim de la sèrie recent, només per darrere del registre assolit a finals de 2024. En comparació amb el gener de 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia de la COVID-19, Barcelona ha incrementat la seva població en 63.433 habitants.

Barcelona presenta una estructura demogràfica pròpia d'una gran ciutat madura, caracteritzada per una elevada concentració de població entre els 25 i els 54 anys, especialment en els grups d'edat de 30 a 34 anys, de 35 a 39 anys i de 45 a 49 anys. Aquesta distribució posa de manifest l'existència d'un volum important de població en edat potencialment activa en el mercat de treball. Paral·lelament, s'observa un pes relativament reduït de la població infantil, especialment en els grups de 0 a 14 anys, fet que reflecteix els baixos nivells de natalitat registrats durant les darreres dècades. Al mateix temps, la població de 65 anys i més manté i incrementa paulatinament la seva presència dins de l'estructura demogràfica  de la ciutat.

L’anàlisi de la població segons el lloc de naixement posa de manifest la diversitat demogràfica. A finals de 2025, el 42,3% dels residents havien nascut a la mateixa ciutat de Barcelona (731.496 persones), mentre que el 15,5% a la resta d’Espanya (267.477 persones) i el 6,0% a la de Catalunya (104.066 persones). Paral·lelament, la població nascuda a l’estranger ascendia a 626.924 persones, que representaven el 36,2% del total de residents, i d’aquestes el 30 % disposaven de nacionalitat espanyola.

Voldria fer esment aquí a la presentació que es va dur a terme a finals del 2025 de l‘informe “Els fluxos migratoris. Anàlisi demogràfica sobre els processos d’assentament territorial de la població a Barcelona i la Regió Metropolitana de Barcelona” .

Les persones empadronades a la ciutat (1.729.963) viuen distribuïts en 684.077 domicilis, amb una ocupació mitjana de 2,46 persones per habitatge. Les llars unipersonals constitueixen la tipologia residencial més freqüent, amb un 31,5% del total de domicilis, Les dades constaten la disminució del pes de les llars amb presència de menors, ja que només el 21,4% dels domicilis compten amb algun menor de 18 anys, mentre que el 78,6% no en tenen cap.

- El capítol 2 està dedicat a la activitat econòmica. L’any 2025, el PIB de Barcelona se situava en 112.210,9 milions d’euros. L'augment nominal era del 5,18% respecte l'any 2024 i, d'un 31,8% respecte l'any 2019. El valor del PIB de Barcelona suposa el 33,52 % del PIB de Catalunya i el 6,65% del PIB espanyol. El PIB de Barcelona creix un 2,97% respecte del 2024 i un 11,42% respecte del 2019. Aquesta evolució confirma que l’economia de la ciutat ha superat el nivell d’activitat prepandèmia i consolida la recuperació iniciada després de la crisi sanitària.

Barcelona presenta una estructura econòmica clarament terciaritzada. Els serveis concentren al voltant del 90,87% de les afiliacions a la Seguretat Social i generen el 90,07% del VAB. La indústria representa aproximadament el 5,77% de l’afiliació i el 5,84% del VAB. La construcció se situa en el 3,19% de l’afiliació i el 4,05% del VAB. L’agricultura té un pes pràcticament residual. Barcelona genera el 40,1% del VAB del sector serveis de Catalunya, tenint un paper central com a principal nucli de serveis avançats, activitats empresarials, comerç, turisme i economia del coneixement.

El teixit empresarial es manté fortament concentrat en el sector serveis, amb 148.453 empreses (85,3% del total). La construcció en representa el 11,0% (19.153 empreses) i la indústria el 3,7% (6.482).En comparació amb 2024, augmenta el nombre d’empreses en serveis (+2,1%) i construcció (+0,5%), mentre que la indústria disminueix (-2,3%).

Les empreses sense assalariats ascendeixen a 99.798, representant el 57,3% del total, mentre que les empreses d’1 a 9 assalariats sumen 65.028, amb un pes del 37,4%. Les empreses de 10 o més assalariats tenen una presència molt inferior, amb només el 5,3% del total.

- El món laboral centra l’atenció del capítol 3.  La població activa de Barcelona se situa en 923.230 persones, xifra que representa el 21,6% del total de Catalunya. L’evolució del període 2019-2025 manté una tendència positiva, amb un increment acumulat superior a l’11,20%, i continua concentrant més d'una cinquena part de la població activa catalana. La població activa es concentra principalment en les edats centrals de la vida laboral: el  grup de 30 a 54 anys representa prop del 65% del total. La població jove d’entre 16 i 29 anys suposa el 17,9% de la població activa, mentre que les persones de més de 55 anys representen el 17% restant. Amb perspectiva de gènere, les dones representen el 50,6% de la població activa de la ciutat, una situació que contrasta amb la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya, on els homes continuen sent majoritaris, amb percentatges del 52,1% i del 52,9%, respectivament.

La població ocupada assoleix a finals de 2025 la xifra de 854.400 persones, el que representa un màxim històric en el conjunt de la sèrie. Entre 2019 i 2025, la població ocupada a Barcelona ha augmentat en 101.030 persones, xifra que representa un increment acumulat del 13,47%. Des d’una perspectiva de gènere, la distribució de la població ocupada a Barcelona presenta una situació de pràctica paritat. L’any 2025, les dones representen el 49,90% del total de persones ocupades, un percentatge molt similar al registrat l’any anterior i que implica un augment de 2,46 punts percentuals respecte de 2019. En paral·lel, el pes dels homes se situa en el 50,10%, enfront del 51,30% observat al començament del període.

En finalitzar 2025, la ciutat compta amb un total de 1.250.163 afiliacions a la Seguretat Social, El 73,6% de les afiliacions són de persones amb nacionalitat espanyola, i el 26,4 % estrangera. Des de l’any 2019, la ciutat ha experimentat un creixement destacat del col·lectiu afiliat de nacionalitat estrangera, amb un increment del 29,67%.

La taxa d’atur de Barcelona se situa en el 7,48% al quart trimestre de 2025, una  disminució de 0,26 punts percentuals respecte del mateix període de 2024, una reducció relativa del 3,48%. 45.228 persones aturades tenen nacionalitat espanyola, el 73,8% del total de l’atur registrat a la ciutat, i les de nacionalitat estrangera sumen 16.055 persones en aquesta situació, el 26,2%.

- El capítol 4 està dedicat concretament a les condicions laborals a la nostra ciutat.  L’anàlisi duta a terme se centra en la composició de la contractació segons modalitats de contracte i en la taxa de temporalitat de l’ocupació assalariada.

L’any 2025, se situa en el 9,2%, un valor clarament inferior al registrat a Catalunya (11,7%) i, especialment, al conjunt d’Espanya (15,3%). En relació amb l’any 2024, la temporalitat continua reduint-se a Barcelona, amb un descens de 2,0 punts percentuals. .

La comparació amb el període previ a la pandèmia evidencia una transformació encara més significativa. Entre 2019 i 2025, la taxa de temporalitat de Barcelona es redueix en 11,5 punts percentuals, passant del 20,7% al 9,2%. Aquesta disminució representa una reducció superior al 55% en termes relatius i constitueix un dels canvis més destacats en l’estructura recent de l’ocupació, conseqüència de la reforma laboral operada pel reial decret-llei 32/2021 de 28 de novembre.

Barcelona registra 740,5 mil persones ocupades a jornada completa i 110,3 mil a jornada parcial. Respecte a 2024, la jornada completa es manté pràcticament estable, amb un increment del 0,3%, mentre que la jornada parcial disminueix un 13,3%. En comparació amb 2019, l’ocupació a jornada completa creix un 15,0%, per sobre de l’augment de la jornada parcial, que és del 4,4%. La jornada parcial representa el 13,0% de l’ocupació a Barcelona ciutat, un valor molt similar al de Catalunya, del 13,1%, i lleugerament inferior al d’Espanya, del 13,7%.

Segons les últimes dades disponibles, l’any 2024, el salari brut anual mitjà de les persones assalariades residents a Barcelona se situa en 36.466 euros, per sobre dels valors de Catalunya i Espanya. Per sexe, els homes registren un salari mitjà de 39.602 euros, i les dones de 33.349 euros (bretxa salarial del 15,8 %). En tots dos casos, els valors són superiors als de Catalunya i Espanya. En comparació amb 2019, el salari mitjà dels homes a Barcelona creix un 15,6% i el de les dones un 19,7 %.

La diferencia salarial  entre jornada completa i parcial existeix tant entre les dones com entre els homes. En les primeres,  el salari mitjà és de 36.951 euros en jornada completa i de 19.861 euros en jornada parcial. Entre els segons, se situa en 41.795 euros en jornada completa i en 21.218 euros en jornada parcial.

Les diferències salarials també tenen una clara dimensió territorial dins de la ciutat. L’any 2024, Sarrià-Sant Gervasi registra el salari brut anual mitjà més elevat de la ciutat, amb 61.030 euros, un 67,4% per sobre de la mitjana de Barcelona. Els salaris més baixos corresponen a Nou Barris, amb 26.909 euros, i Ciutat Vella, amb 27.322 euros, aproximadament una quarta part per sota de la mitjana de la ciutat.

- Les rendes, pensions i prestacions socials son objecte d’examen en el capítol 5

La jubilació concentra el principal volum de pensions contributives. L’any 2025, es registren 131.593 pensions de jubilació en homes , 140.322 en dones. la pensió de viduïtat és la modalitat amb una diferència de gènere més acusada, amb 76.268 pensions en dones davant de només 7.707 en homes. Les pensions de jubilació continuen sent les més elevades i presenten la bretxa més significativa entre sexes, amb una mitjana de 2.057 euros mensuals en homes i 1.447 euros en dones. En canvi, en el cas de la viduïtat, l’import mitjà és superior en les dones, que perceben 1.089 euros mensuals, enfront dels 737 euros dels homes.

A Barcelona, hi havia en finalitzar 2025 17.563 persones pensionistes amb pensió no contributiva, un increment del 2,4% respecte al 2024 i del 5,7% al 2019. Les dones continuen tenint un pes majoritari, amb 10.623 pensionistes, aproximadament el 60% del total. L’import mitjà mensual passa de 385 euros el 2019 a 507 euros el 2024 i a 544 euros el 2025.

La Renda Disponible de les Llars  (RDL) a Barcelona tanca l’any 2025 amb un increment del 5,3%, un creixement més moderat que en 2024 (9,2%), i proper a l’observat al ritme prepandèmia de 2019 (5,6%). La Renda Primària de les Llars  també manté una evolució positiva, amb un augment del 6,1% inferior al 9,0% de 2024 però per sobre del registrat al 2019 (5,6%). En conjunt, tots dos indicadors continuen creixent, tot i que a un ritme més moderat que l’any anterior.

La remuneració de les persones assalariades és el component amb més pes i millor evolució, amb un creixement anual del 6,8% i el 53% del total dels recursos. Les rendes mixtes augmenten un 4,9% i representen el 29,4%, mentre que les prestacions socials creixen un 5,7% i suposen el 17,6% del total.

Barcelona presenta una taxa de risc de pobresa inferior a la dels principals àmbits de referència. L’any 2025 se situa en el 16,4 %, per sota del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya, amb taxes del 19,4 %, 18,9 % i 19,5 %, respectivament.

A la ciutat, el risc de pobresa es redueix de manera molt significativa després de les transferències socials. El 2025, la taxa passa del 38,5 % abans de transferències al 16,4 % després de rebre-les. Però, A Barcelona, l’any 2025, la taxa del conjunt de la població se situa en el 16,4 %, però augmenta fins al 39,5 % entre les persones aturades, el 28,4 % entre els menors de 16 anys, el 27,4 % entre les persones en altres situacions d’inactivitat i el 26,3 % entre les persones nascudes fora d’Espanya. 

-  Una més que important atenció és la que la Memòria dedica, en el capítol 6, a les polítiques actives d’ocupació i dinamització econòmica a la ciutat, prenent en consideració totes les inversions i actuacions dutes a terme pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la societat municipal Barcelona Activa i el propi Ajuntament. 

La inversió del SOC a Barcelona l’any 2025 s’ha situat en 72.420.966 euros,  i representa el 18,0 % del total de la inversió del SOC a Catalunya, fixada en 402.702.885 euros. Pel que fa a les persones destinatàries vinculades als programes i serveis amb assignació pressupostària del SOC, Barcelona concentra 32.797 persones sobre un total de 122.376 al conjunt de Catalunya, xifra que equival al 26,8 %. L’any 2025 s’han comptabilitzat  181.421 persones demandants d’ocupació registrades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) a la ciutat de Barcelona. D’aquest total, s’observa una presència lleugerament majoritària de dones, que representen el 54,3 %, davant del 45,7 % corresponent als homes. Durant l’any 2025, el volum total de serveis registrats pel SOC s’eleva a 244.540. D’aquests, el 87,5 % han estat gestionats directament mentre que el 12,5 % restant s’han tramitat a través d’operadors subvencionats. En termes globals, aquest nivell d’activitat equival a una mitjana aproximada de 2,2 serveis per persona atesa.

Barcelona Activa executa un total de 61,0 milions d’euros l’any 2025. La partida principal correspon al foment d’estratègies d’ocupació, amb 37,9 milions d’euros, que representa el 62,2% del total i experimenta un creixement notable del 38,3% respecte a l’any anterior. També destaca l’increment de la partida de Talent Digital, que arriba als 6,2 milions d’euros, amb un augment del 21,3% interanual i del 77,8% en comparació amb el 2019. L’any 2025 vaatendre un total de 58.598 persones en el conjunt dels seus serveis i programes. Aquesta xifra representa un lleuger increment respecte a l’any 2024, en què es van atendre 57.441 persones, i se situa clarament per sobre del nivell de 2019, any de referència prepandèmia, amb 51.475 persones. En relació amb el nivell formatiu, es constata un predomini clar de les persones amb estudis universitaris, amb 28.746 usuaris, que representen el 49,1 % del total. En segon lloc, se situen les persones amb estudis secundaris, amb 24.933 usuaris, que equivalen al 42,5 %. Finalment, les persones amb estudis primaris o sense estudis tenen un pes més reduït, amb 4.919 persones, és a dir, el 8,4 % del total.

La despesa executada en l’àmbit d’Emprenedoria, Empresa i Innovació l’any 2025 s’ha situat en 16,9 milions d’euros, xifra que representa el 27,7 % del total de la despesa executada de l’entitat.  Pel que fa al perfil sectorial de les empreses ateses, el comerç es configura com el principal àmbit d’activitat, amb 961 empreses, que representen el 16 % del total. En segon lloc, se situen els serveis a les empreses, amb 909 empreses i un pes del 15 %, fet que posa de manifest la importància d’aquest segment dins del teixit productiu de la ciutat. Del total de 6.173 empreses ateses, 4.953 es localitzaven a la ciutat de Barcelona, fet que representa el 80,2 % del total. Aquesta concentració territorial reflecteix el caràcter eminentment local de l’actuació de Barcelona Activa, així com el seu paper central en el suport al teixit productiu de la ciutat. Per districtes, destaca l’Eixample, amb 1.091 empreses, que representen el 22,0 % del total d’empreses ubicades a Barcelona.

L’any 2025, l’import liquidat per l’Ajuntament de Barcelona en els programes de dinamització econòmica i suport a l’ocupació va assolir els 131.220.057,13 €, xifra que representa un increment del 5,0% respecte al 2024, quan l’import va ser de 124.985.640,01 €. En comparació amb el 2019, l’increment és més intens, ja que es passa de 80.942.522,44 € a 131.220.057,13 €, amb un augment acumulat del 62,1%. En els  programes de dinamització econòmica i suport a l’ocupació, la despesa passa de 80,9 milions d’euros el 2019 a 131,2 milions el 2025, un increment acumulat del 62,2 %. En els programes d’habitatge i barris, la despesa s’incrementa de 27,4 milions d’euros el 2019 a 58,9 milions el 2025, fet que suposa un creixement molt més intens, del 115,0 %.

- A la formació professional es dedica el capítol 7. Durant el curs 2025-2026 continua el desplegament del sistema integrat83 establert per la Llei orgànica 3/2022 i pel V Pla general del sistema FPCAT 2025-2028. El nou marc amplia la concepció tradicional de l’FP i reforça la integració entre formació, orientació, acreditació de competències i ocupació.

En finalitzar el 2025, les persones amb estudis universitaris o CFGS representen el 37,74% de la població amb titulació coneguda de Barcelona. En comparació amb el 2019, el pes del nivell superior augmenta del 33,97% al 37,74%, amb un increment acumulat de 3,77 punts percentuals. El nivell bàsic segueix la trajectòria contrària i disminueix del 40,47% al 36,37%, 4,10 punts menys. El nivell intermedi passa del 25,56% al 25,89% i només augmenta 0,33 punts.

En relació amb el mercat de treball, Barcelona presenta una població activa caracteritzada pel predomini de les qualificacions superiors i per una presència limitada de les intermèdies. L’any 2025, el nivell superior representa el 65,3% de la població activa, mentre que el nivell intermedi se situa en el 18,2% i el baix en el 16,5%. El contrast territorial mostra que aquesta característica és més intensa a Barcelona que al conjunt de Catalunya. L’any 2024, la població activa catalana es distribuïa entre un 48,2% de nivell superior, un 23,6% d’intermedi i un 28,2% de baix.

Les persones graduades de la modalitat dual intensiva presenten una proporció més elevada d’inserció laboral que el conjunt de graduats, tant als CFGM com als CFGS. Als CFGM, la inserció laboral se situava en el 49,67% entre les persones graduades de la modalitat dual, davant del 40% del conjunt. En concret, el 24,36% treballava i el 25,31% estudiava i treballava. La proporció de persones que buscava feina era del 5,63%, inferior al 10% del conjunt de CFGM. Als CFGS, la inserció laboral arribava al 72,15% en la modalitat dual, davant del 65% del conjunt. El 50,18% treballava i el 21,97% combinava feina i estudis, mentre que el 9,27% buscava feina.

- Per últim, hem incorporat un capítol, el vuitè, dedicat monogràficament a l’habitatge, per la importància que cada vegada més te a la nostra ciutat, i més general a tota la Unió Europea com es demostra a l’eurobaròmetre de juny de 2025, on es posà de manifest que la manca d’habitatge assequible era el problema més important i urgent per a les persones que viuen a ciutats, sent el 51% els que consideraven que era un problema immediat i urgent. Com manifestava el nostre alcalde, Jaume Collboni, en una entrevista publicada al diari La Vanguardia el 21 de juny d’enguany, poc desprès de la visita del Papa Lleó XIV i a pocs dies de la sortida del Tour de França des de la nostra ciutat, “...  Barcelona no necessita promoció, el que necessita és recuperar la seva reputació. La culminació de la torre de Jesús ens ha fet tocar el cel, però jo tinc l'obligació de tocar de peus en el sòl, d'afrontar uns reptes molt importants, començant pel de l'habitatge i el dret a quedar-se a la ciutat... A diferència d'altres ciutats d'Espanya, no és el nostre objectiu créixer en població. El nostre objectiu és que en el 2035 tinguem garantit el dret a quedar-se i viure a la ciutat”.                           

Els indicadors de població i afiliació, analitzats en capítols anteriors, apunten a una ciutat amb una funció econòmica i metropolitana elevada. Aquesta intensificació, però, contrasta amb una evolució més lenta i discontínua del parc residencial. Segons els censos disponibles , Barcelona passa de 757.928 habitatges el 2001 a 808.740 el 2021, amb un increment del 6,7% en vint anys. Tanmateix, entre el 2011 i el 2021 el parc total es redueix lleugerament, un 0,3%. Entre el 2011 i el 2021, els habitatges principals passen de 684.080 a 671.139, amb una disminució de l’1,9%, mentre que els habitatges no principals augmenten un 8,3%. Aquesta evolució no permet identificar automàticament les causes del canvi, però sí mostra que la disponibilitat residencial efectiva pot evolucionar de manera diferent del parc total

A Barcelona, les llars unipersonals han guanyat pes de manera sostinguda: representaven el 18,1% del total el 1991, el 29,0% el 2011 i el 31,0% el 2021. Les dades més recents de l’OMD permeten afegir una dimensió qualitativa a aquesta evolució: entre les llars unipersonals de menys de 65 anys, el pes de la propietat disminueix del 40,0% el 2017 al 27,1% el 2024, mentre que el lloguer es manté com a règim majoritari, amb el 56,9% el 2024. En canvi, entre les llars unipersonals de 65 anys o més, la propietat continua sent predominant i fins i tot augmenta del 69,0% al 73,3%.

L’any 2025, el lloguer mensual mitjà se situa en 1.134,6 euros, un 1,1% menys que l’any 2024. De l’altra, el preu mitjà per metre quadrat augmenta de 16,1 a 16,7 euros mensuals, fet que representa un increment del 3,7%.Les dades mostren una contenció del lloguer mensual mitjà, amb una reducció de 1,1%, però no una reducció del cost unitari de l’espai residencial. Sarrià-Sant Gervasi registra el lloguer mensual més elevat de la ciutat, amb 1.603,7 euros, un 41,3% per sobre de la mitjana de Barcelona. Nou Barris és el districte amb el lloguer mensual més baix, amb una renda mitjana de 796,2 euros, un 29,8% inferior a la mitjana de la ciutat. Entre 2000 i 2023, l’índex del lloguer a Barcelona passa de 100 a 278,4, mentre que la renda familiar disponible bruta per habitant augmenta fins a 184,0. Això indica que els preus del lloguer han crescut a un ritme molt superior al dels recursos econòmics de les llars.

____________________________________________________________

Abans de redactar aquesta “introducció i context” de la Memòria 2025, m’he detingut en llegir la que havia escrit  per a la del 2024, la primera desprès de la meva designació com a president del CESB el 19 de marc de 2025 i per tant dedicada a un període en el que va deixar la seva petjada, sense cap mena de dubte, l’anterior President, Sr. Francesc Castellana i Aregall.

I a l’igual que he fet en referir-me al paper fonamental que  tenen els agents socials en el funcionament del CESB, em permetran que recuperi el que vaig dir fa un any, ja que també segueix sent plenament vàlid: “Barcelona és una ciutat viva, internacional, rica en matisos i diversitat, que mira cap al futur mentre canvia el present. Afegeixo ara, que el repte principal que té és no deixar ningú enrere en aquesta obstinació i adoptar totes les mesures perquè això sigui possible. La ciutadania s'ho mereix i els poders públics han d'estar a l'altura de les circumstàncies, i les forces econòmiques i socials també”

Volem contribuir al debat sobre el model econòmic i social de la nostra ciutat, tenint present el cada vegada més important procés de la internacionalització econòmica, i prestant especial atenció a la problemàtica de l’habitatge, la demografia, el model productiu, el treball, i les institucions socials, i sempre tenint en el nostre punt de mira l’enfortiment de la cohesió social.

Ho farem, és el nostre propòsit, amb nous informes, dictàmens i recomanacions, en temàtiques de tanta rellevància per a la ciutat, i la seva regió metropolitana, com són les següents: ’economia social i solidària; el teixit empresarial i la seva grandària;  l’anàlisi  de les polítiques econòmiques i  socials en algunes àmbits territorials europeus que podem comparar-se amb Barcelona i la seva Regió Metropolitana; la formació professional dual i el seu encaix en el mercat de  treball;  les noves realitats organitzatives i productives empresarials i com els hi afecta la tecnologia en general i la intel·ligència artificial en particular, sent una temàtica especialment important  la formació de les persones treballadores, es a dir l’adquisició de competències digitals, als nous requeriments productius;  quina es la realitat del cost de la vida i els factors que ha de tenir-se en consideració per entendre com afecten a les persones.

I tot això, requereix sens dubte d’un bon treball de tot el personal del CESB, al qui agraeixo la seva implicació en el bon funcionament.  

En aquest sentit, i tal com subratlla la Comissió Europea en la seva Comunicació sobre “Una agenda de la UE per a les ciutats: impulsar el creixement i la prosperitat”, l'aplicació del pilar europeu de drets socials i de les estratègies de la Unió de la Igualtat és crucial, “ja que aquestes iniciatives se centren, entre altres coses, en l'accés a l'habitatge, el transport, l'educació i l'ocupació, així com en la igualtat d'oportunitats per als grups en risc de discriminació i exclusió”, sent vitals per a les ciutats pròsperes  “l’ocupació de qualitat i l’oferta d’habitatges assequibles sostenibles i de qualitat digna per a tots, així com un accés equitatiu i fàcil als serveis” .

I no de menor importància és el meu parer la manifestació que realitza el Comitè Econòmic i Social Europeu en el seu Dictamen sobre l’esmentar informe, advertint “contra l'aplicació d'un enfocament tecnocràtic basat en projectes que comporta el risc que es passin per alt els factors estructurals de les crisis urbanes”, i que “una Agenda de la UE per a les Ciutats creïble ha d'abordar la dinàmica politicoeconòmica subjacent, en particular la desigualtat, la financiarització i el desenvolupament territorial desequilibrat”

I sense oblidar que Barcelona és sense cap mena de dubte un pilar fonamental per tal que el Pla de Govern aprovat pel Govern de la Generalitat per a aquesta legislatura assoleix el seu objectiu, que recorden que és “situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores d'Europa per a l'any 2030”, i que es fonamenta en la creació de llocs de treball de qualitat, la millora de la competitivitat del teixit productiu i una aposta decidida per la innovació i la transferència de coneixement.  

Bona lectura de la Memòria 2025 i moltes gràcies per la seva atenció.

Presentación de la Memoria 2025 del Consejo Económico y Social de Barcelona. La Barcelona que mira al inmediato futuro, a la vez que sigue implicada en la construcción del presente.

 

El 30 deseptiembre  tuvo lugar la presentación de la Memoria 2025  del Consejo Económico y Social de Barcelona  en el Salón de Crónicas del Ayuntamiento, y su aprobación por el Plenario.

Reproduzco en esta entrada, una versión ligeramente revisada de mi intervención (en catalán), así como también una amplía síntesis de su contenido.

  

Es nuevamente una satisfacción, como lo fue en 2024, presentar la Memoria 2025 del Consejo Económico y Social de Barcelona, dando así cumplimiento al que se dispone en el art. 3 de nuestros Estatutos.

Permitan, en primer lugar, que reitere algo que expuse en la presentación de la Memoria 2024 y que, por supuesto, sigue siendo plenamente válido: “Desde el CESB, como organismo que cuenta con la participación de las organizaciones sindicales y empresariales más representativas, nuestro santo y seña, nuestro ADN, es la apuesta permanente para el diálogo social y la búsqueda de acuerdos que se transformen en propuestas constructivas para la mejora de las condiciones de vida de la población. Por eso no hay duda que estamos en perfecta sintonía con las decisiones que se adoptan en el ámbito político municipal, sin que esto sea ningún impedimento para trasladar propuestas y reflexiones que ponen de manifiesto todo aquello que todavía queda para llevar a cabo en esta mejora permanente de las condiciones de vida de toda la ciudadanía”.

Es una Memoria, de más de 200 páginas, en la cual se trata de recoger la realidad económica y social de nuestra ciudad, al mismo tiempo que se relaciona, con los datos disponibles para el mismo periodo, con la de la provincia, de Cataluña y de España. Se trata, pues, de un documento de indudable importancia para poder conocer cómo ha evolucionado esta realidad durante doce meses y poder efectuar, como así se hace, la oportuna comparación con la realidad del año anterior, y tomando como punto de referencia general el año anterior a la pandemia, es decir 2019, para examinar cómo ha evolucionado.

La memoria consta de ocho capítulos, acompañados de la presentación de la realidad económica a cargo del decano del colegio de economistas de Cataluña y de las aportaciones propias de cada una de las organizaciones empresariales y sindicales más representativas (FTN, PIMEC, CCOO y UGT) que forman parte de la comisión ejecutiva y que muestran, sin duda, valoraciones diversas, siempre desde la perspectiva de cada de una de ellas y con propuestas para la mejora de todo aquello que afecta la ciudadanía, al mundo empresarial y a las personas trabajadoras.

___________________________________________________________

Es imposible, obviamente, sintetizar en una presentación toda la riqueza de los datos disponibles en los ocho capítulos, si bien si creo que es posible, y así lo hago, sintetizar algunas de las notas más destacadas de todos ellos.

- Si nos fijamos en la demografía (capítulo 1), la ciudad cierra 2025 con una población registrada de 1.729.963 habitantes, cifra que representa una ligera disminución del 0,1% respecto del año anterior. A pesar de este leve descenso, la población continúa situándose en valores muy elevados y representa el segundo máximo de la serie reciente, solo por detrás del registro logrado a finales de 2024. En comparación con enero de 2020, justo antes del estallido de la pandemia de la COVID-19, Barcelona ha incrementado su población en 63.433 habitantes.

Barcelona presenta una estructura demográfica propia de una gran ciudad madura, caracterizada por una elevada concentración de población entre los 25 y los 54 años, especialmente en los grupos de edad de 30 a 34 años, de 35 a 39 años y de 45 a 49 años. Esta distribución pone de manifiesto la existencia de un volumen importante de población en edad potencialmente activa en el mercado de trabajo. Paralelamente, se observa un peso relativamente reducido de la población infantil, especialmente en los grupos de 0 a 14 años, hecho que refleja los bajos niveles de natalidad registrados durante las últimas décadas. Al mismo tiempo, la población de 65 años y más mantiene e incrementa paulatinamente su presencia dentro de la estructura demográfica de la ciudad.

El análisis de la población según el lugar de nacimiento pone de manifiesto la diversidad demográfica. A finales de 2025, el 42,3% de los residentes habían nacido en la misma ciudad de Barcelona (731.496 personas), mientras que el 15,5% en el resto de España (267.477 personas) y el 6,0% en la de Cataluña (104.066 personas). Paralelamente, la población nacida en el extranjero ascendía a 626.924 personas, que representaban el 36,2% del total de residentes, y de estas el 30% disponían de nacionalidad española.

Las personas empadronadas en la ciudad (1.729.963) viven distribuidas en 684.077 domicilios, con una ocupación media de 2,46 personas por vivienda. Los hogares unipersonales constituyen la tipología residencial más frecuente, con un 31,5% del total de domicilios, Los datos constatan la disminución del peso de los hogares con presencia de menores, puesto que solo el 21,4% de los domicilios cuentan con algún menor de 18 años, mientras que el 78,6% no tienen ninguno.

- El capítulo 2 está dedicado a la actividad económica. El año 2025, el PIB de Barcelona se situaba en 112.210,9 millones de euros. El aumento nominal era del 5,18% respecto a 2024 y, de un 31,8% respeto en 2019. El valor del PIB de Barcelona supone el 33,52% del PIB de Cataluña y el 6,65% del PIB español. El PIB de Barcelona crece un 2,97% respecto del 2024 y un 11,42% respecto del 2019. Esta evolución confirma que la economía de la ciudad ha superado el nivel de actividad prepandemia y consolida la recuperación iniciada después de la crisis sanitaria.

Barcelona presenta una estructura económica claramente terciarizada. Los servicios concentran alrededor del 90,87% de las afiliaciones a la Seguridad Social y generan el 90,07% del VAB. La industria representa aproximadamente el 5,77% de la afiliación y el 5,84% del VAB. La construcción se sitúa en el 3,19% de la afiliación y el 4,05% del VAB. La agricultura tiene un peso prácticamente residual. Barcelona genera el 40,1% del VAB del sector servicios de Cataluña, teniendo un papel central como principal núcleo de servicios avanzados, actividades empresariales, comercio, turismo y economía del conocimiento.

El tejido empresarial se mantiene fuertemente concentrado en el sector servicios, con 148.453 empresas (85,3% del total). La construcción representa el 11,0% (19.153 empresas) y la industria el 3,7% (6.482). En comparación con 2024, aumenta el número de empresas en servicios (+2,1%) y construcción (+0,5%), mientras que disminuye en la industria (-2,3%).

Las empresas sin asalariados ascienden a 99.798, representando el 57,3% del total, mientras que las empresas de 1 a 9 asalariados suman 65.028, con un peso del 37,4%. Las empresas de 10 o más asalariados tienen una presencia muy inferior, con solo el 5,3% del total.

- El mundo laboral centra la atención del capítulo 3. La población activa de Barcelona se sitúa en 923.230 personas, cifra que representa el 21,6% del total de Cataluña. La evolución del periodo 2019-2025 mantiene una tendencia positiva, con un incremento acumulado superior al 11,20%, y continúa concentrando más de una quinta parte de la población activa catalana. La población activa se concentra principalmente en las edades centrales de la vida laboral: el grupo de 30 a 54 años representa cerca del 65% del total. La población joven de entre 16 y 29 años supone el 17,9% de la población activa, mientras que las personas de más de 55 años representan el 17% restante. Con perspectiva de género, las mujeres representan el 50,6% de la población activa de la ciudad, una situación que contrasta con la provincia de Barcelona y el conjunto de Cataluña, donde los hombres continúan siendo mayoritarios, con porcentajes del 52,1% y del 52,9%, respectivamente.

La población ocupada logra a finales de 2025 la cifra de 854.400 personas, el que representa un máximo histórico en el conjunto de la serie. Entre 2019 y 2025, la población ocupada en Barcelona ha aumentado en 101.030 personas, cifra que representa un incremento acumulado del 13,47%. Desde una perspectiva de género, la distribución de la población ocupada en Barcelona presenta una situación de práctica paridad. El año 2025, las mujeres representan el 49,90% del total de personas ocupadas, un porcentaje muy similar al registrado el año anterior y que implica un aumento de 2,46 puntos porcentuales respecto de 2019. En paralelo, el peso de los hombres se sitúa en el 50,10%, frente al 51,30% observado a comienzos del periodo.

Al finalizar 2025, la ciudad cuenta con un total de 1.250.163 afiliaciones a la Seguridad Social, El 73,6% de las afiliaciones son de personas con nacionalidad española, y el 26,4% extranjera. Desde el año 2019, la ciudad ha experimentado un crecimiento destacado del colectivo afiliado de nacionalidad extranjera, con un incremento del 29,67%.

La tasa de desempleo de Barcelona se sitúa en el 7,48% en el cuarto trimestre de 2025, una disminución de 0,26 puntos porcentuales respecto del mismo periodo de 2024, una reducción relativa del 3,48%. 45.228 personas desempleadas tienen nacionalidad española, el 73,8% del total del paro registrado en la ciudad, y las de nacionalidad extranjera suman 16.055 personas en esta situación, el 26,2%.

- El capítulo 4 está dedicado concretamente a las condiciones laborales en nuestra ciudad. El análisis llevado a cabo se centra en la composición de la contratación según modalidades de contrato y en la tasa de temporalidad de la ocupación asalariada.

El año 2025, se sitúa en el 9,2%, un valor claramente inferior al registrado en Cataluña (11,7%) y, especialmente, al conjunto de España (15,3%). En relación con el año 2024, la temporalidad continúa reduciéndose en Barcelona, con un descenso de 2,0 puntos porcentuales.

La comparación con el periodo previo a la pandemia evidencia una transformación todavía más significativa. Entre 2019 y 2025, la tasa de temporalidad de Barcelona se reduce en 11,5 puntos porcentuales, pasando del 20,7% al 9,2%. Esta disminución representa una reducción superior al 55% en términos relativos y constituye uno de los cambios más destacados en la estructura reciente de la ocupación, consecuencia de la reforma laboral operada por el Real Decreto-Ley 32/2021 de 28 de noviembre.

Barcelona registra 740,5 mil personas ocupadas a jornada completa y 110,3 mil a jornada parcial. Respecto a 2024, la jornada completa se mantiene prácticamente estable, con un incremento del 0,3%, mientras que la jornada parcial disminuye un 13,3%. En comparación con 2019, la ocupación a jornada completa crece un 15,0%, por encima del aumento de la jornada parcial, que es del 4,4%. La jornada parcial representa el 13,0% de la ocupación en Barcelona ciudad, un valor muy similar al de Cataluña, del 13,1%, y ligeramente inferior al de España, del 13,7%.

Según los últimos datos disponibles, en 2024, el salario bruto anual medio de las personas asalariadas residentes en Barcelona se sitúa en 36.466 euros, por encima de los valores de Cataluña y España. Por sexo, los hombres registran un salario medio de 39.602 euros, y las mujeres de 33.349 euros (brecha salarial del 15,8%). En ambos casos, los valores son superiores a los de Cataluña y España. En comparación con 2019, el salario medio de los hombres en Barcelona crece un 15,6% y el de las mujeres un 19,7%.

La diferencia salarial entre jornada completa y parcial existe tanto entre las mujeres como entre los hombres. En las primeras, el salario medio es de 36.951 euros en jornada completa y de 19.861 euros en jornada parcial. Entre los segundos, se sitúa en 41.795 euros en jornada completa y en 21.218 euros en jornada parcial.

Las diferencias salariales también tienen una clara dimensión territorial dentro de la ciudad. El año 2024, Sarriá-Sant Gervasi registra el salario bruto anual medio más elevado de la ciudad, con 61.030 euros, un 67,4% por encima de la media de Barcelona. Los salarios más bajos corresponden en Nou Barris, con 26.909 euros, y Ciutat Vella, con 27.322 euros, aproximadamente una cuarta parte por debajo de la media de la ciudad.

- Las rentas, pensiones y prestaciones sociales su objeto de examen en el capítulo 5

La jubilación concentra el principal volumen de pensiones contributivas. El año 2025, se registran 131.593 pensiones de jubilación en hombres y 140.322 en mujeres. La pensión de viudedad es la modalidad con una diferencia de género más acusada, con 76.268 pensiones en mujeres ante solo 7.707 en hombres. Las pensiones de jubilación continúan siendo las más elevadas y presentan la brecha más significativa entre sexos, con una media de 2.057 euros mensuales en hombres y 1.447 euros en mujeres. En cambio, en el caso de la viudedad, el importe medio es superior en las mujeres, que perciben 1.089 euros mensuales, frente a los 737 euros de los hombres.

En Barcelona, al finalizar 2025 había 17.563 persones pensionistas con pensión no contributiva, un incremento del 2,4% respecto al 2024 y del 5,7% al 2019. Las mujeres continúan teniendo un peso mayoritario, con 10.623 pensionistas, aproximadamente el 60% del total. El importe medio mensual pasa de 385 euros el 2019 a 507 euros el 2024 y a 544 euros el 2025.

La Renta Disponible de los Hogares (RDL) en Barcelona cierra en 2025 con un incremento del 5,3%, un crecimiento más moderado que en 2024 (9,2%), y próximo al observado al ritmo prepandemia de 2019 (5,6%). La Renta Primaria de los Hogares también mantiene una evolución positiva, con un aumento del 6,1% inferior al 9,0% de 2024 pero por encima del registrado al 2019 (5,6%). En conjunto, ambos indicadores continúan creciendo, a pesar de que a un ritmo más moderado que el año anterior.

La remuneración de las personas asalariadas es el componente con más peso y mejor evolución, con un crecimiento anual del 6,8% y el 53% del total de los recursos. Las rentas mixtas aumentan un 4,9% y representan el 29,4%, mientras que las prestaciones sociales crecen un 5,7% y suponen el 17,6% del total.

Barcelona presenta una tasa de riesgo de pobreza inferior a la de los principales ámbitos de referencia. El año 2025 se sitúa en el 16,4%, por debajo del conjunto del área metropolitana de Barcelona, de Cataluña y de España, con tasas del 19,4%, 18,9% y 19,5%, respectivamente.

En la ciudad, el riesgo de pobreza se reduce de manera muy significativa después de las transferencias sociales. El 2025, la tasa pasa del 38,5% antes de transferencias al 16,4% después de recibirlas. En Barcelona, en 2025, la tasa del conjunto de la población se sitúa en el 16,4%, pero aumenta hasta el 39,5% entre las personas desempleadas, el 28,4% entre los menores de 16 años, el 27,4% entre las personas en otras situaciones de inactividad y el 26,3% entre las personas nacidas fuera de España.

- Una más que importante atención es la que la Memoria dedica, en el capítulo 6, a las políticas activas de ocupación y dinamización económica en la ciudad, tomando en consideración todas las inversiones y actuaciones llevadas a cabo por el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la sociedad municipal Barcelona Activa y el propio Ayuntamiento.

La inversión del SOC en Barcelona en 2025 se ha situado en 72.420.966 euros, y representa el 18,0% del total de su inversión en Cataluña, fijada en 402.702.885 euros. En cuanto a las personas destinatarias vinculadas en los programas y servicios con asignación presupuestaria del SOC, Barcelona concentra 32.797 personas sobre un total de 122.376 en el conjunto de Cataluña, cifra que equivale al 26,8%. El año 2025 se han contabilizado 181.421 personas demandantes de ocupación registradas por el SOC en la ciudad de Barcelona. De este total, se observa una presencia ligeramente mayoritaria de mujeres, que representan el 54,3%, ante el 45,7% correspondiente a los hombres. Durante el año 2025, el volumen total de servicios registrados por el SOC se eleva a 244.540. De estos, el 87,5% han sido gestionados directamente mientras que el 12,5% restante se han tramitado a través de operadores subvencionados. En términos globales, este nivel de actividad equivale a una media aproximada de 2,2 servicios por persona atendida.

Barcelona Activa ejecuta un total de 61,0 millones de euros en 2025. La partida principal corresponde al fomento de estrategias de ocupación, con 37,9 millones de euros, que representa el 62,2% del total y experimenta un crecimiento notable del 38,3% respecto al año anterior. También destaca el incremento de la partida de Talento Digital, que llega a los 6,2 millones de euros, con un aumento del 21,3% interanual y del 77,8% en comparación con el 2019. El año 2025 atendió un total de 58.598 personas en el conjunto de sus servicios y programas. Esta cifra representa un ligero incremento respecto al año 2024, en que se atendieron a 57.441 personas, y se sitúa claramente por encima del nivel de 2019, año de referencia prepandemia, con 51.475 personas. En relación con el nivel formativo, se constata un predominio claro de las personas con estudios universitarios, con 28.746 usuarios, que representan el 49,1% del total. En segundo lugar, se sitúan las personas con estudios secundarios, con 24.933 usuarios, que equivalen al 42,5%. Finalmente, las personas con estudios primarios o sin estudios tienen un peso más reducido, con 4.919 personas, es decir, el 8,4% del total.

El gasto ejecutado en el ámbito de Emprendimiento, Empresa e innovación en 2025 se ha situado en 16,9 millones de euros, cifra que representa el 27,7% del total del gasto ejecutado de la entidad. En cuanto al perfil sectorial de las empresas atendidas, el comercio se configura como el principal ámbito de actividad, con 961 empresas, que representan el 16% del total. En segundo lugar, se sitúan los servicios a las empresas, con 909 empresas y un peso del 15%, hecho que pone de manifiesto la importancia de este segmento dentro del tejido productivo de la ciudad. Del total de 6.173 empresas atendidas, 4.953 se localizaban en la ciudad de Barcelona, hecho que representa el 80,2% del total. Esta concentración territorial refleja el carácter eminentemente local de la actuación de Barcelona Activa, así como su papel central en el apoyo al tejido productivo de la ciudad. Por distritos, destaca el Eixample, con 1.091 empresas, que representan el 22,0% del total de empresas ubicadas en Barcelona.

El año 2025, el importe liquidado por el Ayuntamiento de Barcelona en los programas de dinamización económica y apoyo a la ocupación logró los 131.220.057,13 €, cifra que representa un incremento del 5,0% respecto al 2024, cuando el importe fue de 124.985.640,01 €. En comparación con el 2019, el incremento es más intenso, puesto que se pasa de 80.942.522,44 € a 131.220.057,13 €, con un aumento acumulado del 62,1%. En los programas de dinamización económica y apoyo a la ocupación, el gasto pasa de 80,9 millones de euros el 2019 a 131,2 millones el 2025, un incremento acumulado del 62,2%. En los programas de vivienda y barrios, el gasto se incrementa de 27,4 millones de euros el 2019 a 58,9 millones el 2025, hecho que supone un crecimiento mucho más intenso, del 115,0%.

- A la formación profesional se dedica el capítulo 7. Durante el curso 2025-2026 continúa el despliegue del sistema “integrat83” establecido por la Ley Orgánica 3/2022 y por el V Plan general del sistema FPCAT 2025-2028. El nuevo marco amplía la concepción tradicional de la FP y refuerza la integración entre formación, orientación, acreditación de competencias y ocupación.

Al finalizar el 2025, las personas con estudios universitarios o Ciclos Formativos de Estudios Superiores (CFGS) representan el 37,74% de la población con titulación conocida de Barcelona. En comparación con el 2019, el peso del nivel superior aumenta del 33,97% al 37,74%, con un incremento acumulado de 3,77 puntos porcentuales. El nivel básico sigue la trayectoria contraria y disminuye del 40,47% al 36,37%, 4,10 puntos menos. El nivel intermedio pasa del 25,56% al 25,89% y solo aumenta 0,33 puntos.

En relación con el mercado de trabajo, Barcelona presenta una población activa caracterizada por el predominio de las cualificaciones superiores y por una presencia limitada de las intermedias. El año 2025, el nivel superior representa el 65,3% de la población activa, mientras que el nivel intermedio se sitúa en el 18,2% y el bajo en el 16,5%. El contraste territorial muestra que esta característica es más intensa en Barcelona que en el conjunto de Cataluña. El año 2024, la población activa catalana se distribuía entre un 48,2% de nivel superior, un 23,6% de intermedio y un 28,2% de bajo.

Las personas graduadas de la modalidad dual intensiva presentan una proporción más elevada de inserción laboral que el conjunto de graduados, tanto en los Ciclos formativos de grado medio (CFGM) como en los CFGS. En los CFGM, la inserción laboral se situaba en el 49,67% entre las personas graduadas de la modalidad dual, ante el 40% del conjunto. En concreto, el 24,36% trabajaba y el 25,31% estudiaba y trabajaba. La proporción de personas que buscaba trabajo era del 5,63%, inferior al 10% del conjunto de CFGM. En  los CFGS, la inserción laboral llegaba al 72,15% en la modalidad dual, frente al 65% del conjunto. El 50,18% trabajaba y el 21,97% combinaba trabajo y estudios, mientras que el 9,27% buscaba trabajo.

- Por último, hemos incorporado un capítulo, el octavo, dedicado monográficamente a la vivienda, por la importancia que cada vez más tiene en nuestra ciudad, y más general en toda la Unión Europea como se demuestra en el eurobarómetro de junio de 2025, donde se puso de manifiesto que la carencia de vivienda asequible era el problema más importante y urgente para las personas que viven en ciudades, siente el 51% los que consideraban que era un problema inmediato y urgente. Cómo manifestaba nuestro alcalde, Jaume Collboni, en una entrevista publicada en el diario La Vanguardia el 21 de junio de este año, poco después de la visita del Papa León XIV y a pocos días de la salida del Tour de Francia desde nuestra ciudad, “... Barcelona no necesita promoción, lo que necesita es recuperar su reputación. La culminación de la torre de Jesús nos ha hecho tocar el cielo, pero yo tengo la obligación de tocar de pies en el suelo, de afrontar unos retos muy importantes, empezando por el de la vivienda y el derecho a quedarse en la ciudad... A diferencia otras ciudades de España, no es nuestro objetivo crecer en población. Nuestro objetivo es que en el 2035 tengamos garantizado el derecho a quedarse y vivir en la ciudad”.        

Los indicadores de población y afiliación, analizados en capítulos anteriores, apuntan a una ciudad con una función económica y metropolitana elevada. Esta intensificación, no obstante, contrasta con una evolución más lenta y discontinua del parque residencial. Según los censos disponibles , Barcelona pasa de 757.928 viviendas el 2001 a 808.740 el 2021, con un incremento del 6,7% en veinte años. Aun así, entre el 2011 y el 2021 el parque total se reduce ligeramente, un 0,3%. Entre el 2011 y el 2021, las viviendas principales pasan de 684.080 a 671.139, con una disminución del 1,9%, mientras que las viviendas no principales aumentan un 8,3%. Esta evolución no permite identificar automáticamente las causas del cambio, pero sí muestra que la disponibilidad residencial efectiva puede evolucionar de manera diferente al parque total

En Barcelona, los hogares unipersonales han ganado peso de manera sostenida: representaban el 18,1% del total el 1991, el 29,0% el 2011 y el 31,0% el 2021. Los datos más recientes de la Oficina Municipal de Datos permiten añadir una dimensión cualitativa a esta evolución: entre los hogares unipersonales de menos de 65 años, el peso de la propiedad disminuye del 40,0% el 2017 al 27,1% el 2024, mientras que el alquiler se mantiene como régimen mayoritario, con el 56,9% el 2024. En cambio, entre los hogares unipersonales de 65 años o más, la propiedad continúa siendo predominante e incluso aumenta del 69,0% al 73,3%.

El año 2025, el alquiler mensual medio se sitúa en 1.134,6 euros, un 1,1% menos que en 2024. Por otra parte,  el precio medio por metro cuadrado aumenta de 16,1 a 16,7 euros mensuales, hecho que representa un incremento del 3,7%.Los datos muestran una contención del alquiler mensual medio, con una reducción de 1,1%, pero no una reducción del coste unitario del espacio residencial. Sarriá-Sant Gervasi registra el alquiler mensual más elevado de la ciudad, con 1.603,7 euros, un 41,3% por encima de la media de Barcelona. Nou Barris es el distrito con el alquiler mensual más bajo, con una renta media de 796,2 euros, un 29,8% inferior a la media de la ciudad. Entre 2000 y 2023, el índice del alquiler en Barcelona pasa de 100 a 278,4, mientras que la renta familiar disponible bruta por habitante aumenta hasta 184,0. Esto indica que los precios del alquiler han crecido a un ritmo muy superior al de los recursos económicos de los hogares.

_____________________________________________________________

Antes de redactar esta “introducción y contexto” de la Memoria 2025, me he detenido a leer la que había escrito para la del 2024, la primera después de mi designación como presidente del CESB el 19 de marco de 2025 y por tanto dedicada a un periodo en el que dejó su huella, sin ningún tipo de duda, el anterior Presidente, Sr. Francesc Castellana y Aregall.

Y al igual que he hecho al referirme al papel fundamental que tienen los agentes sociales en el funcionamiento del CESB, me permitirán que recupere el que dije hace un año, ya  quetambién sigue siendo plenamente válido: “Barcelona es una ciudad viva, internacional, rica en matices y diversidad, que mira hacia el futuro mientras cambia el presente. Añado ahora, que el reto principal que tiene es no dejar nadie atrás en esta obstinación y adoptar todas las medidas porque esto sea posible. La ciudadanía se lo merece y los poderes públicos tienen que estar a la altura de las circunstancias, y las fuerzas económicas y sociales también”.

Queremos contribuir al debate sobre el modelo económico y social de nuestra ciudad, teniendo presente el cada vez más importante proceso de la internacionalización económica, y prestando especial atención a la problemática de la vivienda, la demografía, el modelo productivo, el trabajo y las instituciones sociales, y siempre teniendo en nuestro punto de mira el fortalecimiento de la cohesión social.

Lo haremos, es nuestro propósito, con nuevos informes, dictámenes y recomendaciones, en temáticas de tanta relevancia para la ciudad, y su región metropolitana, como son las siguientes: economía social y solidaria; el tejido empresarial y su tamaño; el análisis de las políticas económicas y sociales en algunas ámbitos territoriales europeos que podemos comparar con Barcelona y su Región Metropolitana; la formación profesional dual y su encaje en el mercado de trabajo; las nuevas realidades organizativas y productivas empresariales y cómo les afecta la tecnología en general y la inteligencia artificial en particular, siendo una temática especialmente importante la formación de las personas trabajadoras, es decir la adquisición de competencias digitales, a los nuevos requerimientos productivos; cuál es  la realidad del coste de la vida y los factores que tiene que tenerse en consideración para entender cómo afectan a las personas.

Y todo esto, requiere sin duda de un buen trabajo de todo el personal del CESB, a quien agradezco su implicación en el buen funcionamiento de este.  

En este sentido, y tal como subraya la Comisión Europea en su Comunicación sobre “Una agenda de la UE para las ciudades: impulsar el crecimiento y la prosperidad”, la aplicación del pilar europeo de derechos sociales y de las estrategias de la Unión de la Igualdad es crucial, “puesto que estas iniciativas se centran, entre otras cosas, en el acceso a la vivienda, el transporte, la educación y la ocupación, así como en la igualdad de oportunidades para los grupos en riesgo de discriminación y exclusión”, siendo vital para las ciudades prósperas “el empleo de calidad y la oferta de viviendas asequibles sostenibles y de calidad digna para todos, así como un acceso equitativo y fácil a los servicios” .

Y no de menor importancia es mi parecer la manifestación que realiza el Comité Económico y Social Europeo en su Dictamen sobre el mencionado informe, advirtiendo “contra la aplicación de un enfoque tecnocrático basado en proyectos que comporta el riesgo que se pasen por alto los factores estructurales de las crisis urbanas”, y que “una Agenda de la UE para las Ciudades creíble tiene que abordar la dinámica político-económica subyacente, en particular la desigualdad, la financiarización y el desarrollo territorial desequilibrado”

Y sin olvidar que Barcelona es sin ningún tipo de duda un pilar fundamental para que el Plan de Gobierno aprobado por el Gobierno de la Generalitat para esta legislatura logre su objetivo, que recuerden que es “situar Cataluña entre las 50 regiones más innovadoras de Europa para el año 2030”, y que se fundamenta en la creación de puestos de trabajo de calidad, la mejora de la competitividad del tejido productivo y una apuesta decidida por la innovación y la transferencia de conocimiento.

Buena lectura de la Memoria 2025 y muchas gracias por su atención.