L´aprenentatge permanent.

El Diari de Girona em publica avui dilluns aquest article sobre l'aprenentage permanent.

El reinici de l'activitat docent aquest mes aconsella segons la meva opinió tornar a reflexionar una vegada més sobre la importància de l'aprenentatge permanent per fomentar el coneixement, la creativitat i la innovació, tal com posen de manifest els documents comunitaris més recents elaborats en execució del programa de treball "Educació i formació 2010".

Els documents destaquen amb caràcter general que s'ha de prestar una especial atenció a l'augment de les capacitats de les persones, tenint en compte el risc d'exclusió econòmica i social en societats els mercats de treball de les quals exigiran cada vegada més uns nivells de qualificació elevats en el marc d'unes economies cada vegada més basades en el coneixement; en segon lloc, que cal potenciar les estratègies d'aprenentatge permanent i les polítiques de formació i orientació al llarg de tota la vida.

Per fi, es continua insistint des dels poders comunitaris en la importància de combinar adequadament l'anomenat "triangle del coneixement", és a dir l'educació, investigació i innovació, amb un objectiu clarament definit de garantir que tots els sectors de l'educació i la formació desenvolupin plenament la seva funció a l'hora de fomentar la creativitat i la innovació.

Cal destacar l'avenç en les estratègies nacionals d'aprenentatge permanent i sistema de qualificacions, de tal forma que s'estan incorporant en la major part dels Estats de la UE estratègies que aposten per una visió global que comprèn tots els tipus i nivells d'educació i formació, i també s'ha avançat en el desenvolupament de marcs nacionals de qualificacions estretament relacionats amb l'europeu, amb el repte important encara parcialment pendent de facilitar l'accés a les qualificacions educatives i formatives per als treballadors poc qualificats, gent gran o desocupada.

Pel que fa a l'ensenyament preescolar, augmenta la seva importància en els Estats membres com a mesura que pot contribuir a una major eficiència i equitat en el sistema educatiu global, i es constata amb satisfacció l'increment de l'escolarització dels menors de quatre anys en prop de tres punts durant el període 2000-2005, i que en conseqüència la seva taxa d'escolarització supera ja el 85%.

Si bé es valoren de manera positiva els avenços experimentats en el desenvolupament i posada en pràctica de polítiques d'aprenentatge permanent, hi ha preocupació per la poca presència dels adults en les esmentades polítiques, ja que només el 9,6% d'europeus entre 25 i 64 anys van realitzar alguna activitat de formació permanent l'any 2006, xifra que encara queda lluny de l'objectiu del 12,5% marcat per a l'any 2010. A més, les xifres globals amaguen diferències importants entre col•lectius per raó del nivell educatiu, ja que els adults amb un alt nivell educatiu tenen sis vegades més probabilitats de participar en activitats d'aprenentatge permanent que els treballadors poc qualificats.

En fi, cal destacar que els documents no s'obliden de la importància de la formació professional, i es posa l'accent a mantenir i millorar la seva relació amb l'accés a l'ocupació, d'una banda, i a facilitar l'accés a l'ensenyament complementari i ensenyament superior per una altra, valorant-se positivament el que es qualifica de renovat èmfasi d'aquesta modalitat educativa "en les pràctiques, en la col•laboració entre escoles i empreses i en l'aprenentatge basat a la feina".

Quines perspectives s'apunten per al futur, davant l'arribada de la data prevista per aconseguir uns objectius clarament delimitats, el mític 2010?
En primer lloc, cal aplicar l'aprenentatge permanent per aconseguir l'eficiència i equitat en l'àmbit educatiu, i per a això cal mobilitzar recursos i implicar totes les parts i institucions interessades, amb els següents objectius: millorar la base de coneixements, és a dir l'impacte econòmic i social de les polítiques d'educació i formació; en segon lloc, aconseguir un finançament sostenible per portar a bon port la política dissenyada; a continuació, augmentar les capacitats de les persones com la via més adequada, des d'edats primerenques, per disposar de coneixements adequats que permetin incorporar-se i mantenir-se en el mercat de treball; la política educativa, en quart lloc, ha de servir per corregir els desavantatges econòmics i per això cal intentar garantir l'equitat "en l'accés, la participació, el tracte i els resultats"; no pot oblidar-se tampoc la importància d'adaptar els sistemes educatius per incorporar tot el potencial dels immigrants i contribuir així a la seva inclusió econòmica i social; en fi, la millora de la formació del professorat ha de redundar en un ensenyament d'alta qualitat.

D'altra banda, l'ensenyament ha de configurar-se com l'element clau del triangle del coneixement que forma juntament amb la innovació i la investigació, potenciant-se la creativitat i l'aprendre a aprendre en tots els sistemes d'educació i formació i a tots els seus nivells.

Per fi, des de l'àmbit polític, el mètode obert de coordinació ha de servir per millorar la governació de les polítiques educatives i avançar per aconseguir els objectius marcats per a l'any 2010. En especial, la política d'educació i formació ha de tenir com a nord la perspectiva de l'aprenentatge permanent, "amb prioritats estratègiques fixades en tot el sistema", i també cal establir les relacions de coordinació i complementarietat amb altres àmbits polítics relacionats amb el món educatiu i formatiu, com són "la política d'innovació, la política social i d'ocupació, l'empresa, la investigació i el finançament estructural", sense oblidar la importància d'aprofitar al màxim el potencial dels fons i programes comunitaris.

En definitiva, es tracta de preparar-se per poder aconseguir els objectius marcats per al 2010, si bé ja s'assumeix que caldrà continuar treballant després d'aquesta data, perquè malgrat els avenços experimentats, "les reformes en matèria d'educació i formació necessiten temps per donar fruit".

Mans a l'obra!